El Consorci Forestal de Catalunya ha fet pública la Declaració de Solsona, un document que recull les principals reivindicacions del sector per garantir una gestió forestal sostenible, activa i eficient. Els silvicultors veuen com una oportunitat la transició cap a una economia basada en recursos naturals però constaten que l’administració és el principal escull pel sector. En aquest sentit, adverteixen que encara queda molt camí per recórrer per assolir el reconeixement i el suport institucional que els boscos catalans requereixen.

Propietaris forestals, pagesos i un ampli col·lectiu d’actors vinculats al món local i al territori es reivindiquen com a protagonistes imprescindibles de les polítiques de conservació, tot i que se senten ignorats per l’administració. Un exemple paradigmàtic és la proposta de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena, que és ben rebuda al territori, però que alhora genera una crítica contundent per la manca de visió i escolta per part del Departament de Territori.

Entre les demandes prioritàries del sector destaquen la modernització de l’administració forestal amb la creació d’un interlocutor únic o la reforma de la Llei de l’Agència de la Natura per garantir una governança participativa i equilibrada. Aquest és un compromís adoptat pel govern per donar peu i capacitat de decisió al territori, i que incomprensiblement aixeca contestació d’un determinat sector dins del mon conservacionista. 

El document també defensa la proposta d’incentius fiscals per a les finques amb plans de gestió forestal aprovats i denuncia la manca de coherència en determinades normatives ambientals que sovint ignoren la realitat territorial i econòmica del món rural. El sector reclama posar fi a una visió urbanocèntrica que considera el bosc només com un espai de lleure i reivindica la funció protectora, productiva i ecològica d’un paisatge viu que cal gestionar activament.

La Declaració de Solsona assenyala que, malgrat el consens tècnic existent sobre la necessitat d’incrementar la gestió per millorar la resiliència dels boscos, sovint les polítiques públiques no es corresponen amb aquesta evidència, fet que posa en risc els serveis ecosistèmics i l’oportunitat de convertir el bosc en un motor per al desenvolupament sostenible.

Aquestes reivindicacions es recullen a la Declaració de Solsona, signada en el marc de l’assemblea general del Consorci Forestal de Catalunya, celebrada a la capital del Solsonès.