El Solsonès va patir l'any passat 190 accidents de trànsit causats per fauna salvatge

El conjunt de les carreteres catalanes registren 15 accidents de trànsit al dia per xoc amb animals, un 50% més que fa 5 anys

  • L'impacte contra un porc senglar ha provocat la mort d'un motorista a la TV-3141 -
Publicat el 22 de juny de 2025 a les 09:20
Actualitzat el 22 de juny de 2025 a les 09:43

Les carreteres catalanes van registrar 15 accidents de trànsit al dia per xoc amb animals l'any passat, 10 dels quals, amb senglars. Els sinistres amb fauna involucrada han augmentat prop d'un 50% entre el 2019 i el 2024. Segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT) obtingudes per l'ACN amb una petició de transparència, l'últim any prepandèmia se'n van comptabilitzar 3.843. La xifra és sensiblement més baixa que la del 2024, 5.754, un 1,5% més que el 2023, i només per sota de la del 2022. Lleida és, amb molta diferència, el municipi on es registren més accidents, i la Noguera i l'Alt Empordà, les comarques amb més incidència. Els Mossos d'Esquadra recomanen "en cap cas" fer maniobres evasives per evitar atropellaments d'ungulats.

190 accidents al Solsonès causats per fauna l'any 2024

El Solsonès va registrar el 2024 uns 190 accidents de trànsit causats per la fauna salvatge, xifra lleugerament superior a la del l'any 2023 (180) i del 2022, (179).

Si revisem les estadístiques dels darrers 10 anys, del 2014 al 2024, al Solsonès consten un total de 1.202 accidents de trànsit per fauna salvatge, essent els municipis amb més sinistralitat Biosca (188), Llobera (176) i Solsona (129). Curiosament, els municipis amb menys accidents són Odèn (9), Sant Llorenç de Morunys (14), i La Coma i la Pedra (16).

 

 

 

Consells de conducció 

La sotsinspectora de Mossos Mònica Carafí, cap de l'àrea central d'investigació d'accidents de la comissaria general de mobilitat del cos, recomana "agafar de manera ferma el volant i pitjar el fre al màxim" en cas de trobar-se fauna cinegètica. Creu que, en cas contrari, una maniobra brusca pot "abocar a una sortida de via" o a una "invasió al sentit contrari".

Segons ella, les zones on els vehicles es poden trobar més animals són les carreteres "més sinuoses i boscoses", que no són vies ràpides, i recomana evitar els excessos de velocitat i les distraccions, així com portar els llums de llarg abast si no hi ha risc d'enlluernar altres conductors. Pel que fa als moments de l'any amb més fauna, les nits d'hivern són el moment en què trobar-se un senglar és més probable, mentre que les nits i matinades de primavera són el pic dels cabirols.

Una sinistralitat a l'alça

Els xocs de vehicles amb animals han anat a l'alça l'última dècada, ja que l'any 2014 n'hi va haver 1.753, mentre que cinc anys després la xifra ja era més del doble. Després de la covid, els incidents van tornar a notar un augment significatiu, fins a tocar sostre el 2022, amb 6.018. Des de llavors, els valors s'han estabilitzat pràcticament en els mateixos nivells i, de fet, en el primer terç del 2025, ja se n'han sumat gairebé 2.000 arreu de Catalunya.

La gran majoria de les topades amb fauna no causen víctimes, un 95% entre el 2014 i el 2024. Del 5% restant, 2.623 persones van resultar ferides lleus, 117 greus, i 10 persones van perdre la vida –tres d'elles, el 2017, l'any amb més morts del període. En els primers mesos del 2025, ja s'han igualat les tres víctimes mortals, entre les quals un motorista a la C-31 a l'altura de Sant Pere de Ribes (Garraf) el 15 de gener i un altre motorista a la GI-600, a Tordera (Maresme), el 28 de març, en tots dos casos, amb porcs senglars.

De fet, aquest tipus d'ungulats són els que protagonitzen més xocs d'animals amb vehicles, un 63% del total l'any passat arreu de Catalunya –concretament, 3.603, cosa que equival pràcticament a deu cada dia. Els cèrvids, com ara els cabirols, representen el 27%, amb un augment els últims anys, i un percentatge molt més gran que gossos i gats (5% entre tots dos mamífers). En unes proporcions anecdòtiques, l'any passat també es van registrar més d'una cinquantena de xocs amb bestiar boví (vaques o ovelles), equí (cavalls o rucs) o bé aus (voltors, àligues o rapinyaires).

 

  • Taula amb el nombre d`accidents de trànsit per xoc amb fauna l`any 2024, desglossat per tipus d`animal implicat

La Noguera, l'Alt Empordà i el Bages encapçalen el rànquing de topades

Lleida és el municipi amb més sinistres del país, amb gairebé el doble que el segon. Entre el 2014 i l'abril del 2025, la capital del Segrià n'ha comptabilitzat 699, mentre que Artesa de Segre (Noguera) la segueix, amb 383, i Sant Feliu de Buixalleu (Selva) completa el podi amb 314 en el mateix temps. Subirats (Alt Penedès) i Moià (Moianès) també destaquen pels incidents registrats, amb 271 i 265, respectivament. Tarragona (200) en suma més que altres capitals de demarcació com Girona (96) o Barcelona (14).

Per comarques, la Noguera encapçala el rànquing, amb 2.910 xocs en el mateix període, i supera lleugerament l'Alt Empordà (2.799), el Bages (2.451), la Selva (2.327) i el Segrià (2.247), amb valors molt per sobre d'àrees com el Barcelonès (47), on hi ha hagut menys col·lisions amb animals.

Segons dades facilitades per Mossos a l'ACN, la regió policial amb més xocs amb fauna el 2024 va ser la que aplega les comarques centrals (1.295), un 45% del total d'accidents de trànsit. Ara bé, a les comarques de Ponent, els sinistres amb animals suposen més de la meitat del total (57%), una xifra que s'explica pels "molts camps de conreu" de la zona, tal com explica Carafí. És una xifra només lleugerament més alta que a la regió policial dels Pirineus (49%), on hi ha "moltes espècies salvatges", o bé a les Terres de l'Ebre (40%). A l'altra banda de la balança, la dada no passa del 15% del total a les zones metropolitanes.

Punts crítics a Ponent

La cap de la Unitat de Trànsit de Lleida, Montse Fernandez, ha atribuït l'augment d'aquesta tipologia d'accidents a l'increment del nombre d'animals a la zona. "Busquen alimentar-se als camps de conreu i no hi ha cap mesura per erradicar la reproducció d'animals. Cada vegada hi ha més animals i, per tant, hi ha més progressió de l'accidentalitat", ha apuntat Fernandez, qui també ha destacat que si es compara el nombre d'accidents dels cinc primers mesos de l'any del 2024 amb els del 2025, l'accidentalitat ha augmentat un 7%.

Pel que fa a la tipologia de les vies, la C-12 a l'altura de Corbins i Llardecans (Segrià), són dos dels punts crítics de sinistres per fauna a la plana de Lleida. També destaquen la C-14 a Artesa de Segre i Ponts (Noguera) i l'A-2 a Granyanella (Segarra). "Es tracta de vies que són zones de pas d'animals", ha dit Fernandez. La cap de la Unitat de Trànsit de Lleida recomana "estar alerta de la conducció en els trams senyalitzats", sobretot en els mesos d'hivern quan la boira pot reduir la visibilitat. En aquestes zones, Fernandez avisa que "la velocitat ha de ser l'adequada, ja que condicionarà l'impacte amb l'animal".

En cas que algú es vegi implicat en un accident de trànsit per xoc amb animal, Fernandez ha destacat la importància de trucar als Mossos d'Esquadra en un lloc segur i a prop del lloc on ha passat el sinistre. "Valorem els danys i elaborem un informe policial que servirà per presentar-lo a les asseguradores", ha dit Fernandez.

 

  • El sistema de càmeres a Cabanelles que detecta els animnals a la via

Sistema "pioner" d'avís de presència d'animals a la via i "passos de fauna"

L'any passat, Trànsit va posar en marxar un "sistema pioner" que alerta els conductors de la presència de fauna a la carretera. Aquesta manera de detectar animals a la via, instal·lada a l’N-260 a Cabanelles (Alt Empordà), serveix per avisar de manera dinàmica els usuaris de la irrupció d’animals a la carretera o als vorals, mitjançant sensors i intel·ligència artificial. En cas de detecció, hi ha senyals lluminosos d’advertència que s’activen i s’encenen de forma dinàmica. A més, un altre panell indicarà l'obligació de minorar la velocitat. En els primers quatre mesos des que va arrencar, el sistema es va posar en marxa 267 vegades.

D'altra banda, Carafí explica que no es poden eliminar els animals, perquè "també tenen el seu dret d'estar en el seu hàbitat". És per això que les administracions intenten "dirigir-los" perquè puguin travessar carreteres de manera segura minimitzant les topades amb els vehicles. Ho fan construint "passos de fauna" siguin elevats o per sota de la calçada perquè puguin creuar i continuar el seu camí sense trepitjar l'asfalt. L'objectiu, expressa, és que els animals "puguin bellugar-se amb llibertat", i alhora que "els conductors puguin circular amb seguretat".

S'incorpora en les assegurances

L'increment d'accidents amb fauna cinegètica els darrers anys ha fet que les asseguradores de vehicles incorporin la prima "per defecte" i són "molt poques" les ocasions en les quals el client demana retirar-la. El motiu, explica el vicepresident del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona (CMAG), Joan Nogué, és que "tothom ha interioritzat" que cal tenir-la a la pòlissa. Segons algunes fonts consultades, el sobrecost en la prima per aquesta protecció sol estar al voltant dels 10 euros.

"El creixement ha estat exponencial i des de la pandèmia encara ha crescut més. Moltes les porten incorporades i s'hi ha afegit perquè gairebé tothom ha tingut una incidència o un familiar que li ha passat. Per això està estandarditzat que ha d'estar a dins del contracte de l'assegurança", assenyala Nogué.

En cas de tenir un accident amb un senglar o un cabirol "el màxim responsable és el conductor", llevat d'algunes excepcions. En concret, si a la zona on es produeix el sinistre hi ha una batuda, són els caçadors –a través de la Federació Catalana de Caça (FCC)– qui se n'ocupen. També serà responsabilitat dels caçadors fins dotze hores després de la batuda.