Eucaristia d'Acció de Gràcies pels 175 anys de l'Ordenació sacerdotal de Sant Francesc Coll. Foto: Ramon Estany

La catedral de Santa Maria de Solsona va acollir el passat dissabte 28 de maig una joiosa celebració amb motiu del 175 aniversari de l'ordenació sacerdotal de Sant Francesc Coll.

La nau on va predicar el Pare Francesc, era plena de les seves filles de la Congregació, unes 150, que van venir en pelegrinatge a Solsona per donar gràcies a Déu de la seva ordenació sacerdotal. Hi foren presents una àmplia representació de Germanes del Consell General, dels Consells provincials de Germanes d'arreu d'Espanya i d'altres països així com de les dues províncies de Catalunya. La Missa va ser presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, i concelebrada pels membres del Capítol Catedral i una representació dels pares dominics. Al bisbat de Solsona, les Dominiques de l'Anunciata tenen presència a Bagà, Berga i Súria.

En un presbiteri ornamentat amb flors i en el qual en un espai destacat mostrava una gran imatge de Sant Francesc Coll, es va anar succeint les pregàries, cants i Paraula d'una Eucaristia festiva i agraïda.

En l'homilia, el bisbe Xavier Novell, manifestà l'alegria inmensa "per que en la petita diòcesi de Solsona poguem veure com fills d'aquesta, lentament, són proclaments per l'Església sants". Mons. Novell va recordar com Sant Francesc Coll devia predicar en aquesta mateixa Catedral, "amb ardor i emoció", anys després d'haver viscut pocs metres més enllà en la capella del Palau Episcopal la seva ordenació sacerdotal. El prelat solsoní també va recordar que no eren uns temps gens fàcils, i enmig d'un acte de desobediència civil, "però d'obediència a la voluntat de Déu, rebia l'ordenació sacerdotal" de mans del bisbe Juan José de Tejada, un bisbe "valent", ordenant d'aquesta manera el "qui havia de ser un dels llumeneres de l'Església del S. XIX de la nostra terra".

Mons. Novell va observar que "en alguns podem dir amb la seguretat de la proclamació de la seva santedat, que aquest do de l'Esperit Sant va transformar la seva vida". Per aquest motiu, "ell fou dòcil a l'esperit que va rebre i feu de la seva Església un anunci incansable de la Bona Nova per tots els pobles i poblets de Catalunya. En ell s'acomplí d'una manera plena la profecia. No es va cansar d'anunciar paraules de guarició i alliberament". va concloure el prelat solsoní.

Mons. Novell va remarcar també l'abundó de fruits que ha donat i dona Sant Francesc Coll, que va abraçar la vida apostòlica, en la pobresa, la castedat i l'obediència. Recordà que va viure només preocupant-se del Regne de Déu, rebutjant totes les seguretats d'aquest món, en una pobresa radical, tot abandonat a mans de Déu, per abraçar únicament Jesucrist. I no es va cansar de predicar, ni tremolà d'anunciar enmig d'heretgies, la única veritable i salvadora fe de jesucrist.

I no dubtà de fer el seu institut, les Germanes Dominiques de l'Anunciata, per consolidar l'obra d'ensenyament i caritat, doncs Sant Francesc Coll no dubtà en associar a la seva obra un grupet de dones valentes que esdevingueren el treball continuat, callat, fidel de la seva obra, allà on ell havia sembrat aquesta llavor de l'Evangeli.

Dirigint-se a les germanes dominiques, advertí Mons. Novell que "la medicina que el nostre món necessita per poder sobreviure enmig de foscors, de contradiccions, de paradoxes, de greus pecats són les persones com Sant Francesc Coll, homes i dones cridats per Déu que ho deixen tot per lliurar-se a l'Evangeli. Aquesta és l'única esperança que té un món com el nostre!" -exclamà. Finalment, el bisbe de Solsona exhortà els presents a demanar que hi hagi santes vocacions sacerdotals i a la vida consagrada, masculina i femenina, especialment a la nostra diòcesi, tants sacerdots com necessitem, per que "cal una obra d'evangelització com la que endegaren Sant Francesc Coll i les vostres mares fundadores".

Després de l'Homilia, es van presentar les ofrenes, una estola, que d'una manera simbòlica, però real, ens uneix al dia de l'ordenació sacerdotal de Sant Francesc Coll; un ciri commemoratiu, per que la vida de Sant Francesc Coll fou una llum, llum que reflectia la del Senyor Ressuscitat. Un ciri que simbolitza la seva frases, "una llum encén una altra llum"; i finalment el pa i el vi, fent ofrena a Déu de tots els sofriments de la humanitat.

Es va finalitzar la celebració amb el cant de l'Himne a Sant Francesc Coll, mentres totes les germanes rebien un llum encès. Posteriorment, van visitar el Museu Diocesà, finalitzant la trobada amb un dinar de germanor.

Apunt biogràfic
El pare Coll va néixer el 18 de maig de 1812 a Gombrèn (Ripollès). Era el desè, i últim, fill d'un cardador de llana. Des de ben jove, es va dedicar a la formació d'infants, que conjugava amb la formació sacerdotal al Seminari de Vic, on va entrar amb només onze anys. El 1830, entra a l'Ordre dels Predicadors en el convent de Girona. Hi viu, fa la professió solemne i rep el diaconat, fins que, cinc anys més tard, l'exclaustració dels religiosos provoca que hagi de viure fora del convent. Malgrat tot, no va renunciar mai a la professió dominicana. Va rebre el presbiterat el 1836 a Solsona. Va ser destinat al ministeri parroquial i, després, a la predicació itinerant, com demana el carisma dominicà: va passar quaranta anys predicant per Catalunya. La seva intensa predicació va ser un instrument important per a la renovació religiosa de la societat. Francesc Coll va ser nomenat director de l'ordre seglar dominicana el 1850. Va impulsar un projecte de formació cristiana de les joves en els llocs més pobres. D'aquesta manera, va impulsar la congregació de Germanes Dominiques de l'Anunciata el 1856, que amb el temps s'estendria per tot el món.

Des de 1869 va estar malalt, patint ceguesa i pèrdua de les facultats mentals. Va morir a Vic el 2 d'abril de 1875 i allà es venera el cos a la casa mare de la congregació.