«A Can Plana tota la vida hem fet prevenció d'incendis forestals amb els ramats»

Les vistes des de la finca de Can Plana de Vallgorguina són impressionants. A una banda el Parc Natural del Montseny i a l'altra banda el Parc del Montnegre i el Corredor. El castell de Montsoriu i el mar. Bosc, natura i granja en un entorn privilegiat. La família, de tota la vida s'ha dedicat a la pagesia, a la ramaderia i a la gestió forestal. Els ramats de sempre han pasturat pels boscos de Can Plana i a la vegada actuen de prevenció d'incendis.

També han creat una aula d'entorn rural perquè cal diversificar les línies de negoci. Carme Plana Perxachs (Vallgorguina, 1983) ens ha guiat entre les 150 hectàrees de bosc mentre hem anat parlant de les dificultats actuals de viure al món rural.

- El món rural està canviant i evoluciona com ho fa també la societat. Cap on va ara?

- És una pregunta complicada. El món rural està evolucionant cap a un canvi en el qual ens hem d'amarar de tecnologia i del que envolta la gran ciutat, però adaptat i aplicat a la nostra realitat. El que passa, és que en molts casos no hi ha la gent jove que sigui tan adaptable i que pugui tirar endavant tot això. Molta gent està plegant i engegant per la borda el que han forjat les seves famílies o bé que es volen posar de nou en nou.

- Començar de zero no ha de ser gens fàcil?

- No ho és per molts motius, però també perquè hi ha moltes traves burocràtiques per poder-se establir com a tal. L'administració no és molt propícia a fer les coses més fàcils. A vegades sembla que en comptes d'ajudar ens posen entrebancs.

- Can Plana és una finca familiar i vostè hi viu cada dia totes els avantatges i tots els inconvenients. Les tasques que hi fan són molt diverses i, en aquest sentit, defensa de manera pública la importància dels animals en la gestió forestal. Com ho fan?

- Sí, sí. Totalment. De fet, però, estic defensant una cosa que s'ha fet tota la vida. Ho han fet tots els meus avantpassats que han tingut ramat. Els animals, més enllà de la seva finalitat productiva també tenen una trajectòria que té a veure amb la modelació del paisatge i, a casa nostra i a molts altres llocs, ajuden a pal·liar o minimitzar els efectes dels incendis forestals i fins i tot del canvi climàtic. Estem fent passar les ovelles en zones forestals per ajudar a netejar i evitar els grans incendis forestals, aquests de sisena generació que s'estan explicant el dia d'avui. Les ovelles netegen i alhora adoben el terreny i escampen altres plantes d'un lloc a un altre.

"sembla que sigui ara que han descobert la sopa d'all quan s'ha fet tota la vida. Només es recorden dels pagesos que fem això o els ramaders que fan silvopastura a l'estiu i aquesta feina s'ha de fer tot l'any"

- I això costa d'entendre a l'administració?

- No ho sé, però sembla que sigui ara que han descobert la sopa d'all quan s'ha fet tota la vida. Només es recorden dels pagesos que fem això o els ramaders que fan silvopastura a l'estiu i aquesta feina s'ha de fer tot l'any. Jo no puc córrer a fer franges de protecció i a netejar el mes de juny perquè el juliol és l'època fumuda. No, es fa tot l'any. A Can Plana tenim 150 hectàrees de bosc, algunes estan dintre del parc i altres tocant franges de parc i nosaltres les treballem.

- Si vostès persisteixen, potser qui ha de prendre les grans decisions acabarà per fer el tomb?

- És cert que des de fa uns anys sembla que l'administració ha començat a fer aquest tomb i és oberta a valorar-ho i ajudar una mica més. Si jo sobre pasturo la franja de protecció allà els meus animals no se sobrealimentaran perquè estaran pasturant el que ja és pasturat i allà no s'engreixaran. Nosaltres ho hem fet, ho fem i ho continuarem fent d'aquesta manera. Aquest any 2023 serà la segona vegada que podrem optar a subvencions per pasturar els ramats en àrees de perills d'incendis.

- És molt complicada la gestió forestal?

- Sí que ho és. A Can Plana som un equip i una família. L'àmbit forestal qui més ho domina és el meu pare i el meu germà. Per gestionar-ho bé s'ha d'estar pendent de moltes coses, quan surten les ajudes, d'entendre les bases, de complimentar-ho. A banda, la gestió forestal com a tal no es pot fer a la babalà, sinó que s'han de seguir uns criteris i un ordre.
 
- I el porc senglar...

- És un problema afegit. I molt important. Ara mateix, és una plaga. No pas només per nosaltres, sinó per a tots els veïns. Posem pastors elèctrics a l'hort, que són simplement per autoconsum i s'hi passegen en plena llum del dia. Fa poc, a les quatre de la tarda, vaig veure sis garrins, que s'estaven passejant tranquil·lament i se'ns menjaven l'hort. Les mongetes del ganxet totes arranades a la seva alçada, també m'he trobat porcs senglars de cara i no s'immuten per res. Contribueixen a menjar-se i rebentar els sembrats que tenim per alimentar els nostres animals. Ara, que és una època de bonança amb glans i castanyes, s'ha tornat complicada perquè el senglar ho arrasa tot.

- Com s'ha de gestionar aquesta problemàtica?

- En primer lloc, control de la plaga. Estic convençuda que el problema ve d'abans quan es van començar a hibridar aquests porcs amb altres de més domèstics i s'ha descontrolat. Potser deixar que es pugui caçar més i des de l'administració posar més facilitats perquè es pugui caçar i col·locar aquestes trampes que s'han anat fent en els llocs adequats. El sistema en si és massa complicat.

"L'entenc i hi dono suport perquè els caçadors moltes vegades no tenen per què saber com funciona un programa informàtic. Ells volen anar a caçar per ajudar-nos."

- Per tant, Carme Plana entén la vaga de caçadors?

- Exactament. L'entenc i hi dono suport perquè els caçadors moltes vegades no tenen per què saber com funciona un programa informàtic. Ells volen anar a caçar per ajudar-nos. Aquest any han criat molt, ha fet molta calor i no hi ha hagut menjar al bosc. Ha provocat que els animals s'acostin i el poc que troben el busquen més a prop de les cases.

- Ara hi ha noves generacions de pagesos i pageses, però els que volen seguir amb la tradició familiar ho tenen complicat i els que es volen establir gairebé ni poden començar. Per què és tan difícil?

- Tornaríem al principi. Hi té molt a veure les traves burocràtiques de l'administració. Jo per sort vaig fer una subrogació dels meus pares i, tot i haver de fer molta paperassa, si ho posem en una balança m'ha estat molt més fàcil que a una persona que comença de zero. La burocràcia tira enrere molta gent. Valdria la pena que els gestors polítics sortissin més dels seus despatxos i trepitjar més el terreny per conèixer de primera mà quines són les necessitats dels que ens hi dediquem.

- A Can Plana poden diversificar el negoci amb diverses línies, però aquesta sort no la té tothom?

- Sense cap mena de dubte. A casa era una explotació ramadera que ja estava enraigada i després és més fàcil poder obrir una altra línia de negoci, però començar de zero amb tres o quatre línies és molt complicat perquè desgasta molt.