La professora i escriptora Teresa Sagrera (Sant Pere de Vilamajor, 1966) ha estat guardonada amb el XXVIII Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb El cor del balneari (Columna). El volum repassa la vida d'una jove que es trasllada a Caldes de Montbui per complir amb l'última voluntat de la seva mare, que és lliurar una capseta de música al propietari d'un balneari. Impulsada per conèixer els seus orígens, la protagonista s'acabarà quedant a treballar al balneari, des d'on experimentarà el seu propi creixement i el canvi social d'una època. La història transcorrerà per un període històric convuls, marcat pel sindicalisme, la lluita obrera, el pistolerisme i la transició entre la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República.
La novel·la s'inicia a finals del s. XIXi s'estructura en tres parts diferenciades, una primera durant 1919 - just després de la mort de la mare de la protagonista-, una segona entre 1922 i 1923 i una última l'any 1931, que coincideix amb la proclamació de la 2a República. Un període on es pot veure, segons l'autora, "tant la mateixa transformació de la protagonista, la Lola, com la del país". "És un viatge en el temps i en l'espai de Caldes de Montbui, que acaba sent una metàfora del que viu tot el país, el canvi de cicle i com això ens transforma a tots", ha subratllat Sagrera.
L'escenari que l'autora ha escollit per a mostrar aquest canvi d'època és el Balneari Ventura, un espai inspirat en un dels balnearis més importants del s. XX a Catalunya, el Balneari Rius de Caldes de Montbui. "Els balnearis són un món en miniatura, representen gent molt diversa i són un lloc per sanar el cos i l'ànima, per això el vaig escollir", ha argumentat l'autora, que també ha matisat que el volum gira entorn l'oci i les activitats de lleure de la clientela del centre termal.
Precisament és l'espai el que li ha permès, segons ha remarcat, fer un retrat social de les classes benestants i humils de l'època, encarnades tant pels clients que arribaven al balneari com per la resta de població del municipi. "Volia explicar una trama de sentiments i persones i situar-me en un balneari m'ho permetia, perquè és un lloc on els clients tornen i es crea una teranyina de relacions molt llaminera", ha agregat.
Un altre escenari destacat de la novel·la és la plaça de la Font del Lleó, a Caldes, lloc on comença la història. "És l'espai que acull la bossa d'aigua termal que irradia a tota la població i té un pes important en la història perquè serveix per explicar com tot es transforma i canvia al llarg del temps", ha agregat l'autora, que també ha remarcat que en aquell moment Caldes va arribar a tenir fins a vuit balnearis, que funcionaven tots alhora. "Era reconegut en l'àmbit europeu pels seus luxes", ha insistit.
Així, l'autora ha explicat que els personatges principals són de ficció, tot i que guarden la versemblança de l'època. "Prefereixo pensar que simplement són gent que no hem conegut, perquè els he vestit amb tota la informació del moment", ha remarcat Sagrera. Tanmateix, l'autora ha apuntat que també hi apareixen personatges reals, com Joaquim Mir, que va ser un pintor cèlebre del municipi, i que el volum narra les visites d'algunes autoritats, com la Reina Isabel II o Primo de Rivera.
El jurat escull la novel·la "per unanimitat i sense dubtes"
Per la seva banda, Maria Carme Roca, membre del jurat del certamen, ha destacat que la novel·la ha estat escollida "per unanimitat, sense dubtes". I ha explicat que el jurat es va fixar sobretot en l'espai, el balneari, així com el personatge de la Lola. "És una dona que decideix enfrontar el futur, però també encarar-se amb el present i omplir buits del passat, en una tasca que implica molta valentia i tenir un esperit lluitador i ferm", ha expressat.
En la mateixa línia, ha assegurat que el jurat ha valorat "l'equilibri entre la trajectòria vital i personal de la protagonista i l'evolució política i econòmica del món". "Està tot molt ben documentat i la lliçó històrica entra d'una manera molt fàcil", ha sentenciat.
L'autora
Teresa Sagrera és mestra i forma part del Centre d'Estudis local (CESPV) i del Grup d'Escriptors del Montseny, amb els quals ha participat en dos reculls de relats. El 2009 va publicar el seu primer llibre, Vols que t'expliqui...Vilamajor i l'any 2012 va quedar finalista en aquest mateix certamen amb Confidències d'una reina, publicada el 2013 i adaptada al teatre un any més tard. Els darrers anys també ha publicat Sal roja en coautoria amb Ramon Gasch i la novel·la juvenil Pots comptar amb mi, el 2021 la novel·la Cabells de gebre, i el 2022 La doncella guerrera i Llaços de sang, aquest últim també en coautoria amb Ramon Gasch. Sagrera és columnista en diferents mitjans, entre els quals ha col·laborat a Nació Baix Montseny.
L'autora ha explicat que rebre aquesta distinció "era un projecte a assolir", sobretot pel fet que es va quedar a les portes fa dotze anys. "No era una espina clavada, però faig novel·la històrica des de fa molts anys i aquest reconeixement per mi era important", ha asseverat.