Enguany se celebra el 20è aniversari de les bibliopiscines d’Arbúcies, unes de les més antigues de les comarques gironines. Es tracta d’una iniciativa d’èxit any rere any i del que n’han pogut gaudir un total de 34.993 usuaris i en els que s’han deixat en préstec fins a 65.959 documents. I aquest estiu no serà menys, ja que des de principis de juliol s’ha posat en marxa novament el servei de dilluns a divendres a les tardes i s’allargarà fins al 31 d’agost.

Infants i adults poden gaudir de les bibliopiscines tot fullejant contes, diaris o revistes, segons el gust del lector. “El fons que s’escull és molt visual i no requereix de massa concentració” assenyala la directora de la biblioteca, Sílvia Fontbona. Cada any se seleccionen entre 400 i 500 documents, que es van canviant cada setmana perquè els usuaris trobin fons nou, sobretot els més petits, que són els que remenen més.

Un servei que s’ha comprovat que funciona i que agrada des de que va aparèixer el 1992, deixant només tres anys els usuaris de les piscines sense aquesta iniciativa. La idea de les bibliopiscines sorprengué, perquè ja se sap que l'aigua és incompatible amb els llibres. “Recordo aquells primers anys, quan érem,  ara diria que extraordinàriament, la primera biblioteca a les comarques gironines que ho provava; que venien periodistes de diversos mitjans a fer-nos entrevistes” explica Fontbona.

Doncs bé, amb les bibliopiscines,  els professionals bibliotecaris  i, rere d’ells els lectors usuaris de biblioteques, intentaven dir al món que les biblioteques ja no eren aquell centre de culte, estàtic, on res es podia tocar i començaven a difondre els fons amb paradetes a la plaça, als mercats i a les piscines i, també, a  fer activitats pedagògiques i de dinamització lectora.

Si s'hi pensa una mica, aquests canvis de visió també responen a un canvi també social, que en aquest cas era cap a bé. Fontbona relata que després de la desfeta de la Guerra Civil espanyola, en què les biblioteques creades per la Mancomunitat de Catalunya havien quedat molt tocades, amb molt fons censurat i expurgat;  representava que tornàvem a tenir, als anys 90,  una societat prou avançada, lectora, alfabetitzada, que podia llegir i emportar-se llibres a casa i retornar-los, i que la lectura es podia estendre, a través de les biblioteques, a d'altres espais de la societat on hi hagués un públic potencial. Amb tot, “les bibliopiscines eren, altra vegada, un pas innovador i trencava una mica amb la manera d’entendre la biblioteca”, acaba Fontbona.