Les conclusions de la I Assemblea Catalana de Lied –celebrada en el marc de l’XI Circuit Lied del Montseny– s’han concretat en els següents punts: implantar, projectar i reforçar la marca ‘Catalunya, país de lied’ com a referent de treball, estudi i promoció del gènere al nostre país; fomentar la creació, difusió i projecció nacional i internacional del ‘lied català’; instar a la creació d’una xarxa catalana de lied impulsada per entitats, indústria musical (segells, festivals i circuits), divulgadors i professionals; promocionar i programar estrenes d’obres dels compositors i intèrprets catalans en els festivals, circuits i programacions estables;
També crear i difondre un espai de comunicació de ‘lied català’ a través d’una plataforma que incorpori festivals i programacions, a més de fomentar estrenes i edicions; divulgar, conservar i difondre l’obra dels compositors i intèrprets catalans de lied a través de la seva trajectòria i obra publicada; catalogar, protegir i fer accessible l’arxiu històric sonor, bibliogràfic i gràfic dels compositors i intèrprets de lied als Països Catalans; divulgar la importància del lied català a escoles, instituts i universitats a través de sessions informatives, conferències, activitats pedagògiques i recitals;
Promocionar els nous talents del lied català a través de programes educatius, tallers de lied, beques, així com sessions amb intèrprets i compositors; potenciar la descentralització de la programació liederística a tot el territori català través de circuits, festivals i xarxes estables; i crear una taula de treball permanent per desenvolupar estratègies i polítiques culturals de projecció del lied a Catalunya, impulsada pels principals programadors.
La trobada de la I Assemblea Catalana de Lied ha reunit al cap de l’àrea de Música de l’Institut Català d’Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya; Xavier Cester, la directora artística adjunta del Palau de la Música, Mercedes Conde; el director de la Schubertíada, Víctor Medem; la presidenta de la fundació Victoria de los Ángeles, Helena Mora; la coordinadora de Barcelona Obertura, Martina Ribalta; el compositor Joan Magrané; el director editorial del Grup Enderrock i la revista 440Clàssica&Jazz, Lluís Gendrau; la directora del segell Seed Music, Rut Martínez Ribot; el director de la Revista Musical Catalana, Albert Torrens; el cantant i president de la Fàbrica de Lied, Jordi Mas; el cantant David Alegret; el pianista i professor de l’ESMUC, Francisco Poyato; el cantant i gestor cultural, Enric Martínez-Castigniani; el pianista i president de l’Associació Joan Manén, Daniel Blanch; la cantant, musicòloga i directora del festival Barcelona Festival of Song, Patricia Caicedo; la cantant i impulsora del projecte Jams de Lied, Mercedes Gancedo; i la crítica i gestora cultural, Meritxell Tena.
[noticia]16995[/noticia]
En la primera taula sobre creació i pedagogia, intèrprets, pedagogs i compositors han compartit la necessitat d’un espai compartit per posar en comú iniciatives que sovint s’han d’aixecar a nivell personal. Entre altres idees, s’ha debatut sobre els punts forts del gènere a Catalunya, com la proliferació de circuits i festivals, i els punts febles, com per exemple, una certa reticència a programar ‘lied català’ o la dificultat en la tasca d’investigació i protecció del patrimoni català.
En la segona taula de debat, representants d’institucions públiques, indústria musical, i mitjans han ofert la seva visió sobre com crear una escena pròpia del lied a Catalunya que permeti promocionar els artistes, difondre i editar-ne l'obra, obtenir suport de les institucions públiques i atreure el públic, tant a nivell nacional com internacional. En aquest sentit, s’ha defensat la necessitat de crear una marca específica per al ‘lied català’.
Actuació d'Esther Pinyol i Mireia Tarragó durant la I Assemblea Catalana de Lied Foto: Txus Hidalgo
Finalment, en la tercera taula rodona, programadors de festivals, com la Schubertíada o Life Victoria, i de grans equipaments, com el Palau de la Música, han destacat el bon estat de salut del lied a Catalunya, i les possibilitats que tenen de programació en relació amb el mercat, a més d’iniciatives que afavoreixen les residències artístiques o la projecció de l’obra dels compositors catalans en l’àmbit internacional.
