La tardor és una època que s'associa amb la tristesa i la porta d'entrada a l'hivern. No obstant això, la natura presenta un aspecte especial i romàntic durant aquesta època de l'any, hi ha festes populars i és recomanable degustar productes artesanals i licors de la nostra terra. Alhora, aquesta estació és un bon moment per escapar-se fora de la ciutat i descobrir els punts més espectaculars del nostre país.
La Diputació de Barcelona va elaborar un recull dels quatre cims mítics del Montseny que cal visitar a prop de Barcelona. Més enllà de ser excursions molt recomanables per als amants de la natura, aquests indrets naturals són l'escenari de llegendes i moments històrics vinculats a la nostra tradició com a poble. "Cadascun té els seus atractius i és tota una experiència endinsar-s'hi i arribar al cim, com han fet tants milers de caminadors en aquesta pàtria de l'excursionisme que és el parc natural del Montseny, declarat per la UNESCO reserva de la biosfera", exposen des de la Diputació.
El Matagalls
El Matagalls, amb els seus 1.697 metres d’altitud, s’alça entre els municipis d’El Brull i Viladrau, a la comarca d’Osona, i el de Montseny. Al cim hi destaca un vèrtex geodèsic i una gran creu dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, un símbol reconeixible per a qualsevol excursionista que hi arribi. En aquesta creu també hi ha diverses plaques commemoratives, entre les quals una en record de Mossèn Jaume Oliveras i Brossa, capellà i excursionista, impulsor de la Travessa Matagalls-Montserrat. Una prova de resistència, que antigament començava al mateix cim, i que avui dia comença el recorregut des del Coll Formic.
Des del punt més alt del Matagalls s’ofereix una panoràmica espectacular: en dies clars, es poden distingir cims pirinencs com el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. Cap al sud, la mirada abasta una bona part de la Serralada Litoral i la Prelitoral, amb Collserola, el Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt o el Garraf. També s’hi desplega la Plana de Vic, les Guilleries i els relleus del Prepirineu, com el Montsec o el Pedraforca.
El Turó de l'Home
El Turó de l'Home és un cim que fa 1.706 metres i és el més alt de tot el massís. Aquesta alçada el situa lleugerament per sobre dels altres dos cims emblemàtics del massís: les Agudes (1.705,4 m) i el Matagalls (1.697,2 m). La muntanya és especialment coneguda per l’Observatori Meteorològic del Turó de l’Home, actiu des de l’any 1932, que va ser un referent pioner en l’estudi del clima a Catalunya.
L’origen de l’observatori es remunta al final del segle XIX, quan l’excursionista Artur Osona, soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC), va impulsar la construcció d’un refugi i centre d’observació meteorològica al cim. L’obra va començar el 1881, finançada gràcies a una subscripció popular. Aquell mateix any, l’ACEC es transformaria en el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), una entitat clau en la promoció de la ciència i l’excursionisme al país.
Les Agudes
Les Agudes, amb 1.706 metres d’altitud, és un dels cims més alts i emblemàtics del massís i comparteix protagonisme amb el Turó de l’Home. Està situat entre els municipis d’Arbúcies, Fogars de Montclús i Montseny, aquesta muntanya marca el límit natural entre les comarques de Barcelona i Girona i ofereix unes vistes espectaculars que van des del litoral fins als Pirineus. L’accés més habitual s’hi fa des del sud, seguint la pista forestal que puja al Turó de l’Home i travessa el coll Sesbasses, des d’on un camí ben traçat condueix fins al cim.
El perfil escarpat i el bosc frondós que l’envolta fa que sigui molt interessant visitar-lo durant la tardor, quan les fagedes i castanyers del Montseny es tenyeixen de colors càlids i on abunden els bolets i les castanyes.
El Tagamanent
El Turó de Tagamanent és força més baix que els anteriors, fa 1.056 metres i és una de les fites més conegudes del massís del Montseny. Al seu cim s’alçava l’antic Castell de Tagamanent, documentat des de l’any 945, que va estar sota el domini dels comtes de Barcelona. Avui, del conjunt medieval en queda l’església de Santa Maria, un edifici d’origen romànic del segle XII, tot i que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles.
El cim forma part de la llista dels “100 cims” de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), un repte clàssic per als amants de la muntanya i el senderisme. A més, el lloc té un valor simbòlic afegit: l’expresident Jordi Pujol va recordar en les seves memòries la desolació del paisatge que va observar des del cim l’any 1940, un impacte que, segons ell mateix, el va esperonar anys més tard a implicar-se en la política.
