Em pregunto per què l'atemptat al club Pulse d'Orlando del dia 12 de juny, que va costar la vida a 49 persones i va causar desenes de ferits, ha tingut tan poca repercussió als mitjans de comunicació. No es tractava del pitjor atemptat en aquest país des dels desgraciats fets de l'11S? Passen els dies i ho vaig entenent, però no ho vull entendre.

Els titulars parlen d'un suposat atac terrorista. Tot i que a les xarxes un silenci pudent i enganxós ho empastifa tot. Sí, milers de persones van sortir al carrer a diverses ciutats del món en solidaritat amb la comunitat lesbiana, gai, transsexual i bisexual (LGTB). Tot i que en cap moment aquest suport va ser una mostra de rebuig generalitzat com en els atemptats contra Charlie Hedbo de París, malgrat que el nombre de víctimes va ser superior.

No, no vull entendre que la vida de 49 persones, moltes d'elles amb un orientació sexual diferent a l'estàndard, no valgui igual que qualsevol altra vida. No vull entendre que encara ens quedi tant camí per fer pel respecte envers la sexualitat. No vull, ni ho puc entendre.

Perquè entendre-ho significa fer-me la idea del poc que hem avançat des que fa 26 anys l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va esborrar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. L'homosexualitat no és una malaltia, l'homofòbia sí. Una malaltia que  transcendeix a les fronteres, a les cultures i a les religions. Encara hi ha més de 10 països al món on l'homosexualitat està castigada amb la pena de mort. I més de 60 on es condemna amb penes de presó.

Jo vull creure que hem avançat. Que mica en mica la nostra ment es va obrint a la comprensió i a la llibertat. Just aquest any el govern alemany ha reconegut el dret de 50.000 homes homosexuals a ser indemnitzats per haver estat perseguits i condemnats per la seva orientació sexual entre els anys 1949 i 1994.

Per sort, anem caminant i el nostre Parlament l'any 2014 va aprovar una llei pionera que sanciona l'homofòbia, malgrat els vots en contra del PP. És la primera vegada al món que una llei preveu sancions per discriminació per raons d'orientació sexual.

Jo sóc Orlando! Perquè vull creure en el dret a estimar a qui vulguem amb total llibertat. Perquè estimar no pot ser il·legal, amoral, ni estar prohibit. Perquè hi ha mil maneres d'estimar i potser moltes més que encara no hem descobert, i totes elles han de ser igual de vàlides. Perquè massa sovint les fòbies s'alimenten de foscors i inseguretats pròpies. Rebutgem enèrgicament el bullying homofobic que causa tan patiment. Avancem cap el respecte i permetem que cadascú pugui ser un mateix perquè com diu aquella frase "els altres papers ja estan agafats". Al cap i la fi, ens enamorem de persones i punt. És això, no?