Com es pot desallotjar la tristor instal·lada sota la pell? Com s’atura el plor del doll de la impotència? Com s’esborren les imatges de la barbàrie de la nostra retina?

Avui les llàgrimes m’han desbordat, la tensió acumulada durant tantes hores ha fet aflorar el dolor. Estic commoguda pel que ens ha tocat viure i veure. Em sento absolutament trasbalsada pels atacats salvatges que han patit tantes persones que defensaven el dret a decidir, però encara més per la incomprensió dels que creuen que el que va passar estava més que justificat.

Diumenge vam assistir a un atac massiu contra un poble pacífic que sortia a exercir un dret democràtic. M’envaeix una amargor punyent davant de tanta violència i repressió. L’estat espanyol ha demostrat ser un estat feixista que protegeix els seus interessos per sobre dels drets i de les llibertats, i la Unió Europea li balla l’aigua. Quin fàstic!

No ho podrem oblidar! No podrem oblidar aquells que han colpejat salvatgement als nostres veïns, familiars i amics, és massa gros per poder-ho oblidar. Però tampoc oblidarem que una vegada més els Mossos i els Bombers han actuat com un exemple del que representen, vetllant per la població amb una cura immensa.

No vull quedar-me amb aquesta imatge tòxica i negativa de la jornada de diumenge i del cap de setmana. Vull recuperar les imatges positives, ho necessito, ara més que mai. Em sento una privilegiada per haver pogut arribar al final d’un procés que molts dels que ens han precedit havien somniat i no han pogut viure. Per més que hi vulguin llençar piles de porqueria al damunt el referèndum d’ahir va ser una gran victòria, malgrat tots els impediments als que ens vam haver d’enfrontar.

Vull sentir-me feliç recordant a tots els que van acudir divendres o dissabte a protegir els locals de votació disposats a passar-hi llargues hores tot i les amenaces; als que van fer d’una situació de setge una jornada festiva; als que van compartir somriures entre converses, jocs i balls; als que van dormir als locals on es van despertar ben aviat per deixar-ho tot net i a punt per poder celebrar el referèndum; als que van organitzar tot el necessari perquè la jornada de votació fos un èxit; als que van anar a votar malgrat els problemes de salut, l’edat, la por o les llargues cues; als que van fer pinya als locals protegint les urnes i els responsables de la votació; als que van portar menjar als que treballaven a les meses; als que es van organitzar per tenir cura de la seguretat dels qui exercien el seu dret; als que van ajudar als més vulnerables en un dia tan complicat; als que van treballar incansablement per restablir l’operatiu informàtic i així poder fer realitat la voluntat de votar...

Rebutgem la violència, perquè nosaltres no som d’eixe món. Els catalans s’han expressat a les urnes i el seu missatge ha estat molt clar i contundent. Continuem com fins ara: sense por, amb fermesa i cívicament. Cada dia estem una mica més a prop de la independència i això ens ha d’esperonar a seguir. Aturem el país fins que ens vulguin escoltar!

Orgull de societat, orgull de governants i orgull de país!