
ARA A PORTADA
El Nadal està fet de bocinets de màgia, la màgia de no oblidar que vam ser nens i que dins nostre encara viu aquell nen que vam ser. Un nen que massa sovint queda amagat sota les pesades capes de preocupacions, però que demana a crits que fem reviure la il·lusió perquè és el motor de la vida. Muntar el pessebre amb la fal·lera de la primera vegada; sortir a escoltar nadales al carrer; desempolsinar la decoració nadalenca i col·locar-la en un lloc d'honor; passar llargues hores cuinant amorosament per delit dels altres i gaudir del seu rostre en assaborir les menges; recitar el poema damunt la cadira i rebre la propina; passar estones cercant o fent un regal a mida; anar a veure els Pastorets a la sala del poble; escriure la carta als Reis amb la il·lusió de la inocència; seguir cada campanada amb un gra de raïm a la mà i un desig al cap; brindar per l'any que comencem abraçant a aquells a qui més estimem; anar a la cavalcada dels Reis i omplir-nos les butxaques amb el bombardeig de caramels; anar a dormir aviat i deixar les sabates preparades per quan vinguin els Reis; preparar un tall de torró per cada Rei i aigua pels camells; llevar-se ben aviat neguitós per desembolicar els regals; llepar-se els dits amb la xocolata desfeta del dia de Reis... i tot allò que us faci tornar la lluentor als ulls, que és senyal que el vostre cor està viu. Principalment, tot el que representi dedicar el nostre temps i la nostra atenció als altres, que és el millor dels regals.
Aquest any tampoc ens tocarà la loteria, però en seguirem comprant perquè forma part del món dels somnis, encara que l'estadística ens diu que és gairebé impossible que ens toqui. Potser per aturar-nos després, i com cada any, repetir-nos que la loteria és que continuem tenint salut i els qui estimem a prop. Valorar les petites coses del dia a dia fa que tot sigui especial, aquesta és la màgia i allò que tan sovint se’ns oblida.
Treballo de mestra del meu poble, Sant Pere de Vilamajor; sóc membre del Centre d’Estudis del nostre municipi, on he publicat un llibre i diversos articles; l’any 2012 vaig quedar finalista del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Confidències d’una reina; a l’abril del 2014 vaig publicar el conte Com un xàfec d’estiu a la revista Vallesos; he adaptat una part de la meva novel·la, juntament amb en Jaume Baucis, pel teatre de la festa medieval Vilamagore; L'any 2019 Juntament amb Ramon Gasch ha publicat el llibre de novel·la històrica Sal roja (Columna Edicions) i també aquest any 2019 ha publicat Pots comptar amb mi (Ed. Gregal), un llibre de literatura juvenil… I continuo escrivint i llegint, tant com puc, perquè són dues de les meves grans passions.
facebook.com/teresa.sagrerabassa
@SagreraT
Et pot interessar
- Operació d'urgència a la Fundació Hospital de Sant Celoni Mario Parra Dolz
- Govern i institució, breu reflexió sobre l’inadequat ús de les xarxes institucionals Albert Serrà
- Un nou enllaç a l'AP7, una nova amenaça per la Tordera
- Darrera l'arbre comença el sotabosc de bruc i d'arboços Martí Boada
- Apologia europeista
- Sí que es podia acollir
- El Nadal ja és aquí, però la màgia li hem de posar nosaltres · Opinió · Baix Montseny
-
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Baix Montseny?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.