El Nadal és un aiguabarreig agredolç de sensacions. Vistoses garlandes de llums decorant els carrers, i fosques llars sense electricitat. Poemes de Nadal, i Nadals que són com un poema. Tions amb una manta que esperen les bastonades, i alguns ben tips de rebre bastonades sense ser tions. Regals curosament embolicats amb papers setinats, i indigents coberts amb tristos diaris pel carrer. Taulades de menjar i beure a desdir, i qui no té què portar-se a la boca. Retrobar-se amb els amics i la família, o les cadires buides. Llargues sobretaules i jugar a cuit i amagar per pair els àpats, o pressa per perdre de vista a algun dels convidats. Seguir el tradicional sorteig de la loteria, o estar desemparat per la sort. Rebre felicitacions d'aquells que no esperaves, i trobar a faltar les que esperaves. La il·lusió de la carta dels Reis, i la realitat d'aquells que no consten entre les adreces de Ses Majestats. El brogit del tràfec dels preparatius de les festes, o el dolorós i lent silenci dels hospitals. I un enfilall interminable d'oposats, blancs i negres, clarobscurs i coloraines que conformen la meravellosa i cruel realitat.

El Nadal està fet de bocinets de màgia, la màgia de no oblidar que vam ser nens i que dins nostre encara viu aquell nen que vam ser. Un nen que massa sovint queda amagat sota les pesades capes de preocupacions, però que demana a crits que fem reviure la il·lusió perquè és el motor de la vida. Muntar el pessebre amb la fal·lera de la primera vegada; sortir a escoltar nadales al carrer; desempolsinar la decoració nadalenca i col·locar-la en un lloc d'honor; passar llargues hores cuinant amorosament per delit dels altres i gaudir del seu rostre en assaborir les menges; recitar el poema damunt la cadira i rebre la propina; passar estones cercant o fent un regal a mida; anar a veure els Pastorets a la sala del poble; escriure la carta als Reis amb la il·lusió de la inocència; seguir cada campanada amb un gra de raïm a la mà i un desig al cap; brindar per l'any que comencem abraçant a aquells a qui més estimem; anar a la cavalcada dels Reis i omplir-nos les butxaques amb el bombardeig de caramels; anar a dormir aviat i deixar les sabates preparades per quan vinguin els Reis; preparar un tall de torró per cada Rei i aigua pels camells; llevar-se ben aviat neguitós per desembolicar els regals; llepar-se els dits amb la xocolata desfeta del dia de Reis... i tot allò que us faci tornar la lluentor als ulls, que és senyal que el vostre cor està viu. Principalment, tot el que representi dedicar el nostre temps i la nostra atenció als altres, que és el millor dels regals.

Aquest any tampoc ens tocarà la loteria, però en seguirem comprant perquè forma part del món dels somnis, encara que l'estadística ens diu que és gairebé impossible que ens toqui. Potser per aturar-nos després, i com cada any, repetir-nos que la loteria és que continuem tenint salut i els qui estimem a prop. Valorar les petites coses del dia a dia fa que tot sigui especial, aquesta és la màgia i allò que tan sovint se’ns oblida.