Ja ha passat una setmana. Una setmana de consternació, de tenir el cor encongit. Encara no he estat capaç de continuar la novel·la que estava llegint, la realitat em supera. Estic embafada de realitat, de constatar on pot arribar la mesquinesa humana. Els atemptats em van amarar d'una tristor immensa, però algunes de les reaccions posteriors han estat tan punyents com una tempesta de claus. Durant aquests dies hem viscut una sobredosi de fets que ens han enfrontat al millor i al pitjor de l’espècie humana.

Hem assistit colpits a l'espectacle dantesc dels periodistes-voltors, aquells que mercadegen amb el dolor, que trepitgen a qualsevol per aconseguir la imatge més macabra i els detalls més íntims i despietats, sense aturar-se ni un instant a pensar en les víctimes i les seves famílies. Aquells que fan apologia del rumor, manipuladors roïns que no dubten d'escapçar fotografies per donar protagonisme a qui ells volen. I davant d'ells, l’exemplaritat dels que informen amb respecte, sense caure en els sensacionalismes de la premsa groga, defugint les portades catastrofistes i no transmeten cap notícia sense haver-la contrastat abans. Em sento orgullosa de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya, així com d'alguns mitjans que aposten per aquest model. Constatant allò que ja sabíem: que per ser un bon periodista, primer cal ser una bona persona.

Hem pogut comprovar que tenim una policia, "els Mossos" , juntament amb la Policia Municipal i la Guàrdia Urbana, que no és una policia de nyigui-nyogui. I que tot i no formar part de l'Europol, perquè el govern espanyol no els ho ha permès, són un model per la seva eficiència i gestió en situacions greus. Malgrat els 688 milions d'euros que l'estat espanyol deu a Catalunya des del 2010 per al seu finançament. I malgrat les traves que s'han posat per a la convocatòria de 500 noves places per aquest cos, totalment necessàries per garantir la seguretat. Han treballat aferrissadament i informant en tot moment amb molta cura i rigor. I la ciutadania els ha correspost aportant qualsevol dada que pogués ser d'interès per a la investigació i amb nombroses mostres d'afecte.

Davant el patiment i la por de les víctimes els ciutadans han respost amb generositat, obrint les portes dels seus establiments i les seves cases per acollir a tots aquells que ho necessitessin. I han sortit al carrer solidàriament a portar menjar i aigua als que havien quedat atrapats en les immenses cues dels controls policials.

Els serveis d'emergències sanitàries han fet una feina impagable lluitant per salvar vides i per la recuperació dels ferits. Tot i la manca de personal, han treballat incansablement, demostrant una vegada més la seva gran vàlua professional i humana. I al seu costat han fet pinya un munt de persones, acudint als hospitals a donar sang fins a desbordar-los.

Davant dels polítics que arriben tard al lloc dels fets i que venen només a fer-se la foto per treure'n el màxim rendiment, el govern de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han estat al capdavant de la situació des del minut zero, treballant conjuntament per controlar una situació d'emergència d'abast internacional i informant en tot moment.

Hem vist aflorar el feixisme més ranci i caspós de la ultradreta. La islamofòbia d'aquells que voldrien veure a tots els musulmans marginats o deportats als seus països d'origen. I davant d'ells, el respecte i la tolerància de molta gent fent costat als seus veïns musulmans, que també són víctimes dels atemptats i que, a més, pateixen el flagell de l'odi de qui els culpabilitza per la seva religió. Donem-los visibilitat en els mitjans de comunicació perquè puguin expressar el seu rebuig al terrorisme gihadista. Treballem conjuntament amb ells per fer una societat més unida, més rica culturalment i per evitar la radicalització i captació de joves.

Davant de la catalanofòbia, que empastifa les xarxes i alguns mitjans de comunicació escopint un odi corrosiu envers als catalans, i doblement cap als independentistes, la denúncia judicial per defensar els drets humans, i la indiferència i la ignorància pels que cerquen la violència de l'enfrontament. Defensarem les nostres idees amb diàleg i arguments.

Davant l'odi, sempre l’amor. L'amor que allunya la barbàrie amb les flors de la Rambla. L'amor que arracona la desconfiança i fa que la gent surti al carrer a sumar esforços per ajudar als altres. Perquè malgrat el dolor que provoca tant odi, no hi ha res més poderós que treballar per la pau des de l'educació, per la cohesió social, per les relacions noviolentes, per la convivència, per la cooperació i pel respecte.

Ens volien petits, dependents i vagant per l'espai sideral, i hem demostrat al món que en els moments més terribles som un exemple de generositat, solidaritat i capacitat de gestió, perquè som un poble que ha patit molt al llarg de la història. Orgullosa del meu país que s'alça i torna a caminar, perquè tot i la por, no tenim por. Per això aquest dissabte inundarem Barcelona amb una riuada humana i cridarem ben alt, tots junts: NO TENIM POR!