M'arrapo a la vida amb gasiveria, amb totes les meves forces, tot i saber que és una joia de doble tall. Però a hores d'ara, si una cosa tinc clara és que el temps avança malgrat que jo m'hi resisteixi. M'estalona el calendari, d'aquí pocs dies en faré 50 i no és veritat que dins meu no es remogui res, un aiguabarreig de sentiments s'aferma al meu pit, és una xifra que fa respecte. Sé que he arribat a una edat en què em conec millor que ningú i no m'ofega cap de les meves misèries. Potser per això, sento aquesta seguretat plaent en la meva soledat, tot i ser una persona molt sociable.

No ho acostumo a fer, però aquest any he demanat un regal, he demanat que em regalin temps. I encetaré una nova etapa intentant assaborir cadascun dels glops d'aquest regal tan preuat.

Després de voltes i més voltes, estic absolutament convençuda que, ara com mai, em vull comprometre amb un decàleg vital i fer tot el que estigui al meu abast per complir-lo i que no quedi en paper mullat. Em comprometo a rellegir-lo tantes vegades com sigui necessari per no oblidar-lo i complir penitència en cas d’haver-lo profanat.

M'emmirallo en la meva realitat quotidiana i aixeco acta, prometent fidelitat a aquests deu manaments:

     1.- Estimar-me a mi mateixa intentant ser el més respectuosa possible amb el meu cos i la meva ment, per poder-ne gaudir durant molts anys en les condicions més òptimes i amb la màxima llibertat. Si pot ser 50 més. I així, poder oferir als altres la meva millor versió.

     2.- Tenir ben present l'ordre de les meves prioritats. Aquells a qui més estimo estan per sobre de tot i per això mereixen que no els escatimi el meu temps. Mai sabem del cert quant ens resta per compartir, cal que cada minut l'assaborim com si fos el darrer.

     3.- Continuar llegint i escrivint perquè és la meva gran passió, em fa ser com sóc i en definitiva em fa feliç. Vull adormir-me cada dia arrodonint un personatge de la meva darrera novel·la o apuntalant les bastides d'un nou projecte.

     4.- Encarar cada nou dia amb un somriure, sent tan generosa com pugui amb tothom, per la necessitat sentidament egoista que tinc d'ésser estimada.

     5.- No oblidar mai que l'altra opció per no continuar fent anys, és morir-se, i per descomptat és molt pitjor. Per respecte a tots els que tant estimo i vaig deixar en el camí, vull gaudir de la vida al màxim, ja que ells ja no ho poden fer.

     6.- Lluitar amb fermesa pels meus ideals, des del respecte i la tolerància, amb l'esperança certa d'estar construint un món millor.

     7.- No resignar-me en cap moment  a provar coses noves, sense deixar que em venci la por al fracàs. Il·lusionant-me en cada nou projecte com si fos el primer, amb aquella llum als ulls i al cor que no es pot descriure i que formen part de la nena que encara viu en mi.

     8.- Tenir molt present que en decurs de la vida hi haurà moments bons i d’altres de dolents, però que tots passaran. Guardar la força dels bons records com una reserva primordial per poder continuar el camí.

     9.- Aprendre a dir que no quan les coses no em vénen de gust o no les desitjo suficientment, hi ha obligacions que s'han d'aparcar, em roben un temps massa valuós. El dia és limitat i cal triar.

     10.- No deixar mai de dir t'estimo, ni de fer l'amor, o d'anar prendre una copa o fer un bon àpat amb una bona companyia, perquè enrere no s'hi pot tornar.

Tots aquests preceptes es resumeixen en un, viure cada moment encarant-lo serenament i de la millor manera possible, gaudir-ne al màxim, amb els cinc sentits, la mirada i el cor en el present.