
ARA A PORTADA
Imagineu que heu anat de festa. Que és de nit. Que heu conegut un grup de dones. Que esteu parlant, fent gresca, bevent, fins i tot, potser, flirtejant. Arriba un moment que ja en teniu prou i decidiu marxar, no us agrada el caire que estan prenent les coses. Que llavors, servint-se del vil privilegi de ser un grup, de la foscor de la nit i de la vostra embriaguesa, us arrosseguen fins a un tèrbol portal solitari. Per més que els hi dieu que ja n’hi ha prou, que no voleu continuar, elles s’esmolen les dents com hienes, no escolten. Que entre quatre us tenallen, mentre dues més us han pres el mòbil i us fan fotografies despullat. Que es mofen de vosaltres. I que, embravides com a feres salvatges comencen a profanar el vostre cos, per tants forats com teniu, amb tota mena d’objectes. Un dolor inhumà us venç. Per més que intenteu forcejar no us hi podeu resistir, elles són “una manada” i vosaltres un de sol. Per pur instint de supervivència decidiu abandonar el vostre cos a la seva execrable voluntat, esperant que aquest martiri ferotge acabi com més aviat millor. Aquesta nit s’acabarà, però el vostre turment infame no ha fet més que començar.
Imagineu que teniu una parella, les coses fa temps que no van bé i heu decidit deixar-la. Que és malaltissament gelosa, sempre desconfia de tot i de tothom. Que us ha amenaçat moltes vegades que “abans mort, que d’una altra”. Que fins i tot, alguna vegada després d’una forta discussió, ha perdut el control, us ha insultat i ha arribat a ventar-vos un mastegot. Que després es desfà en plors i se’n penedeix i diu que us estima amb bogeria. Acabeu sentint-vos culpable i pensant que, si no l’haguéssiu provocat, res d’això hauria succeït. Que finalment, la perdoneu, i així fins a una altra, que cada cop és més sovint. Fins que ha arribat el dia, en què heu agafat prou forces, després de la darrera pallissa, per dir-li que ja n’hi ha prou, que s’ha acabat. Però com era d’esperar, es posa feta una fera, crida, es desespera, agafa un ganivet de la cuina i us travessa una vegada i una altra com si fóssiu un ninot de drap. Caieu a terra, mig mort, i mentre es va escolant la sang del vostre cos agonitzant, sentiu com obre el balcó i es llença. Tot s’ha acabat, la vostra vida, també.
Aquestes són tres històries imaginàries, tot i que tenyides d’una realitat macabra. Però, el dia a dia ens diu que aquestes situacions tan dramàtiques majoritàriament les viuen i les pateixen les dones, no els homes. I que els seus botxins són homes. Així de clar, ens agradi o no sentir-ho. Naturalment que no tots els homes són agressors sexuals, violadors o assassins. No, només faltaria! Tampoc agredeixen sexualment, violen o maten a totes les dones, per sort. Però, això no treu, que em plantegi què passaria si fos al revés, sense que això impliqui cap mena d’androfòbia, que no la tinc en absolut.
Estic convençuda que es reaccionaria amb molta més contundència, cercant actuacions de tota mena per controlar aquesta epidèmia mundial. De segur, que no s’escatimarien els recursos per impulsar mesures educatives, dissuasives i judicials. Segur que no hi hauria cap grup polític que pensés que no cal donar a aquest problema un tracte preeminent, al contrari. Segur que ningú preguntaria o pensaria com anaven vestits aquests homes, si s’ho havien buscat, si van ser prou explícits en el seu “no” o si van oposar prou resistència. Segur que tot això no passaria. Però estem parlant de dones, i això és diferent.
Treballo de mestra del meu poble, Sant Pere de Vilamajor; sóc membre del Centre d’Estudis del nostre municipi, on he publicat un llibre i diversos articles; l’any 2012 vaig quedar finalista del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Confidències d’una reina; a l’abril del 2014 vaig publicar el conte Com un xàfec d’estiu a la revista Vallesos; he adaptat una part de la meva novel·la, juntament amb en Jaume Baucis, pel teatre de la festa medieval Vilamagore; L'any 2019 Juntament amb Ramon Gasch ha publicat el llibre de novel·la històrica Sal roja (Columna Edicions) i també aquest any 2019 ha publicat Pots comptar amb mi (Ed. Gregal), un llibre de literatura juvenil… I continuo escrivint i llegint, tant com puc, perquè són dues de les meves grans passions.
facebook.com/teresa.sagrerabassa
@SagreraT
Et pot interessar
- Operació d'urgència a la Fundació Hospital de Sant Celoni Mario Parra Dolz
- Govern i institució, breu reflexió sobre l’inadequat ús de les xarxes institucionals Albert Serrà
- Un nou enllaç a l'AP7, una nova amenaça per la Tordera
- Darrera l'arbre comença el sotabosc de bruc i d'arboços Martí Boada
- Apologia europeista
- Sí que es podia acollir
- És a nosaltres a qui continuen agredint, violant i matant · Opinió · Baix Montseny
-
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Baix Montseny?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.