No sé si vull entendre tots els perquès que abasseguen la meva ment. Potser la resposta serà més feridora que tots aquests cruels interrogants:
Per què l'UE permet que milers de persones malvisquin en condicions infrahumanes en els camps de refugiats i en les vies de trànsit entre Grècia i els Balcans?
Per què Brussel·les barra el pas al continent als refugiats i migrants que lluiten per sobreviure a temperatures gèlides?
Per què les autoritats europees participen d'aquest genocidi tan vergonyós?
Per què Europa incompleix les lleis fonamentals que protegeixen els drets humans?
Per què alguns polítics atien la por envers les persones refugiades i migrants per ocultar la seva ineficàcia?
 
Per què no s’inverteixen més diners en salvar vides que en reforçar les fronteres?
Per què la quantitat de persones desplaçades al món és la més alta des de la Segona Guerra Mundial?
Per què el país més poderós del món ha elegit com a president a un home que critica la política d'acollida i la seva prioritat és aixecar murs?
Per què el 2016 va ser un any de rècord històric de morts al Mediterrani?
Per què els governs no desmantellen les xarxes de tràfic de persones?
Per què no es busquen vies legals perquè les persones refugiades i migrants no hagin de jugar-se la vida per venir a Europa?
Per què els pressupostos en acció humanitària de l'estat espanyol, segons dades del Ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació, han baixat un 67% des del 2011?
Per què si Catalunya s'ha ofert repetidament per acollir refugiats se'ns nega el dret a decidir també en això?
Per què la supervivència de les persones refugiades i migrants ha de dependre de les ONG i no dels governs?
 
Per què tenim més por de tots aquells que vénen de fora, pel fet de ser diferents o pensar diferent, que de la nostra pròpia indiferència?
Per què tenim més por a perdre la nostra situació de confort que a perdre l'ànima?
Per què ens espanta més la solidaritat envers les persones refugiades i migrants que el fet de pensar que podríem ser nosaltres?
Per què hem de continuar esperant quan les organitzacions d'ajuda humanitària ens avisen que l'onada de fred amenaça de mort a milers de persones?
Per què la mobilització ciutadana no desborda als governs i els obliga a actuar humanitàriament?
 
Per què no intentem salvar-nos a nosaltres mateixos de caure en la deshumanització?
Tenim por de descobrir que no tota la responsabilitat és dels altres? Potser no volem entendre que, més enllà d'enviar mantes o col·laborar amb alguna ONG, calen actuacions més fermes i decidides que obliguin als governs a canviar el seu rumb.
Catalunya ha estat sempre una terra d'acollida, no hem oblidat que nosaltres també vam ser refugiats.

Aplaudim iniciatives com el Gran Concert per a les Persones Refugiades del proper dia 11 de febrer al Palau Sant Jordi de Barcelona. Adherim-nos a la campanya solidària Casa Nostra, casa vostra promoguda per un grup de persones independents i un conjunt d'entitats del país. Signem el manifest de suport a aquesta campanya. I el 18 de febrer sortim tots a la manifestació que es farà a Barcelona i que acabarà davant del Parlament de Catalunya, on es farà entrega de  les signatures recollides.

Reivindiquem una solució per aquest drama humà! JO TAMBÉ VULL QUE VINGUIN! I TU?