Diumenge passat vam quedar trasbalsats en conèixer la notícia de la teva mort. La immensa majoria només et coneixíem per la teva faceta més pública al capdavant de tot el procés independentista. Però la teva persona desprenia humilitat, calidesa i proximitat i malgrat no conèixer-te directament eres com de la família. Eres la Muriel, sense més.

Ens has deixat quan encara et necessitàvem i tenies molt per donar-nos. Et trobarem molt a faltar, especialment en els moments difícils, en què tu eres capaç d'encomanar la teva serenor i la teva calma. Ens encoratjaves amb les teves paraules contundents, a la vegada que tendres, amb aquella veu aparentment fràgil, però tan segura.

Havies estat designada pel nou Parlament per presidir la Comissió encarregada d'acordar la desconnexió i de segur que ho haguessis fet de forma exemplar, amb la teva capacitat de diàleg i de saber escoltar, amb la teva ferma voluntat per trobar sempre un punt d’unió entre opinions diferents. Com molt bé tu afirmaves: "viure en llibertat és saber respectar qui pensa diferent".

Has estat una persona de referència tant en el món de la cultura, en el de l'acció cívica, com en el de la política, per això has deixat empremta en tots aquests camps. Molts coincideixen a dir, que per sobre de tot, eres una persona amb un munt '’interessos, una persona vital i compromesa. I aquest compromís que tenies amb tothom que et necessitava és el que ha fet que t'estiméssim tant.

Com molts catalans, jo també vaig baixar a Barcelona aquell 10 de juliol de 2010 quan Òmnium, amb tu al capdavant com a presidenta, vàreu organitzar la massiva manifestació sota el lema "Som una nació, nosaltres decidim", en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut de Catalunya. Tu ho tenies molt clar i així ens ho expressaves: "Serem invulnerables si estem junts, no hi ha tribunal que ens tombi." I d'aquesta manera ha estat al llarg d'aquests sis anys de lluita democràtica i aquesta ha estat la nostra força.

Per tots els projectes que has impulsat al llarg de la teva vida amb tanta fermesa, i en concret, pel teu paper al capdavant del procés català, celebro que Barcelona hagi aprovat atorgar-te la Medalla d'Or de la Ciutat a títol pòstum, com també ho farà, el Govern amb la Medalla d'Or de la Generalitat. Malgrat que el PP i Ciutadans pensin que no hagis fet prou mèrits per ser-ne mereixedora. De fet, tampoc te'ls van reconèixer l'any passat quan vas rebre una menció especial en Els premis Maria Aurèlia Capmany, juntament amb la Carme Forcadell, pel teu lideratge en la campanya "Ara és l'hora".

"La mort no existeix, la gent només mor quan l'obliden; si pots recordar-me, sempre estaré amb tu" deia Isabel Allende en el seu llibre Eva Luna. Si recordem la tendresa del teu somriure, el perfum de les teves dolces paraules, l'elegància del teu saber fer, el teu compromís amb el nostre país i amb la seva gent i la teva defensa aferrissada de la llengua i la cultura catalana, tu seguiràs sempre entre nosaltres.

Aprendrem dels teus ensenyaments, hem de ser capaços de somriure pensant en tu, malgrat la tristor que ens produeix la teva mort, perquè com diu la presidenta del Parlament Carme Forcadell: "tu eres el somriure de la revolta". Hem de tenir cura del teu gran llegat, si volem fer realitat el teu somni i el de milions de catalans.

Dins nostre seràs eterna perquè tot el que vas fer abans de marxar tenia un sentit i el continua tenint. El teu treball no serà en va. Gràcies a gent sàvia, assenyada i valenta com tu, el nostre país continuarà endavant pel camí de la democràcia fins a aconseguir la seva llibertat, perquè com tu deies: "Catalunya té dret a ser un país normal i a decidir el seu futur".

"El millor homenatge, la victòria". I quan arribi aquell dia, no sé de quina manera, però sé, que tu ho veuràs i el teu somriure serà més gran que mai i els teus ull blaus brillaran de satisfacció com no havien brillat abans. Fins sempre Muriel!