Via Fora els adormits, no és només el títol d'un opuscle setcentista. És un títol que avui en dia continua tenint la mateixa força que quan es va escriure. Continuem volent alliberar-nos de l’estat espanyol i del jou borbònic, ara el monarca no es diu Felip V, sinó Felip VI. Quina ironia del destí! Continuem cercant la llibertat i el respecte envers les nostres institucions. I continuem lluitant per aconseguir la República Catalana.

Via Fora els adormits, deixem de queixar-nos de si és molt difícil, de que no s’aconseguirà, de que no ens deixaran... Una mica de confiança en el nostre país, portem anys tirant endavant un procés cap a la independència de manera exemplar i, el que és més important, de forma pacífica.

De res serveix posar tanques al vent. Aquesta és una revolució que ha nascut del poble i ha estat el poble qui s’ha erigit com a controlador d’aquest anhel popular. La història ens ha demostrat que quan un poble majoritàriament desitja una transformació no hi ha ningú que la pugui aturar. No hi ha prou tribunals, ni presons, ni policies per dominar la voluntat d’un poble, i això ells també ho saben.

Estem en el segle XXI i ningú ens pot privar de posar urnes perquè les urnes són l’expressió de la llibertat. Ningú ens farà creure sopars de duro, comprar urnes no és il·legal. Saben que han perdut! Des de l’estat espanyol han fet les coses de la manera més matussera possible i això els ha conduit fins aquest atzucac. Estem davant dels ulls del món, així com ho estan ells, no poden actuar com si d’una monarquia bananera es tractés.

Si no estiguessin tan nerviosos, no es prendrien tantes molèsties a posar pals a les rodes en totes les relacions internacionals que es porten a terme des de Catalunya. El camí de la diplomàcia i de la pau és un camí que no té dreceres, cal fer bé la feina,  explicar quina és la nostra història, la situació en què ens trobem i el que volem. I per sort, comptem amb persones molt ben preparades encapçalant totes aquestes actuacions.

Portem molt de camí fet, aquest estiu farà set anys de la gran manifestació del 10-J que va significar el punt de partida del procés sobiranista. Durant tots aquests anys hem demostrat la força d’aquest sentiment tossut, transversal i col·lectiu. Ha estat l’empenta de la societat civil la que ha impulsat els polítics i els ha dit que no estàvem disposats a fer ni un pas enrere. Quan vam sortir aquell juliol ja teníem pressa, però sabíem que ens enfrontàvem a una lluita titànica i que hauríem de vèncer moltes dificultats. Ens han volgut dividir una i mil vegades, i ho continuaran intentant des de les mateixes clavegueres de l’estat espanyol, però per sobre de tot hem de mantenir-nos cohesionats, aquesta és la nostra força.

Molts no creien que s’arribaria a votar el 9-N de 2014, i ho vam fer. I d’alguna cosa devia servir que els cogui tant i aixequi tanta polseguera. Potser és que no imaginaven que tants milers de persones sortirien en massa al carrer a votar i ho farien decididament a favor de la independència. Molts no confiaven que el 27-S de 2015  arribaríem a formar un govern de majoria independentista i ho vam aconseguir. No va ser una tasca fàcil, tot el contrari, i va valdre renúncies molt doloroses, però ens em vam sortir. Mai abans havíem tingut una majoria independentista al Parlament. No creien que es poguessin arribar a pactar els pressupostos i es van aprovar.

Via fora els adormits! Hem fet molt camí en la defensa del nostre país perquè ara ens fem els desmenjats. S’atansa el moment de mostrar les cartes, ja no hi valen les mitges tintes. Cal que si un dia ens ho demanen estiguem tots a punt per sortir al carrer de manera pacífica i tantes vegades com sigui necessari. No deixarem que intervinguin la nostra autonomia! No deixarem que ens privin del dret a decidir! No deixarem que ens arrabassin la nostra llengua i la nostra cultura! No deixarem que ens imposin el currículum als nostres llibres de text! No deixarem que capturin la nostra televisió i la nostra ràdio pública...

Som un poble pacífic, integrador de migrants i generós. I al llarg dels segles ha quedat ben palès el nostre sentiment de país, com més ens han volgut anorrear, amb més força hem renascut d’entre les cendres.

Ha arribat l’hora de fer pinya, de no tenir por i de continuar endavant perquè ens hi juguem massa. Desgraciadament, amb el pas del temps el nostre país ha patit repetides onades de repressió d’aquest estat que tuf a dictadura i que encara a dia d’avui no s’ha dignat a fer justícia amb els crims del franquisme.