Jordi Arenas, Josep Manuel Bueno i Magalí Miracle, els tres regidors del PSC que donen suport al Foto: Jordi PurtíAlmenys cinc militants i simpatitzants del PSC de Sant Celoni han signat la carta "Quo Vadis PSC?" que han redactat un grup de socialistes de base emprenyats amb la deriva actual del partit i que dissabte es trobaran a Barcelona per parlar de tots els problemes que envolten el partit actualment. El "Quo Vadis PSC?" hores d'ara l'hi donen suport prop de noranta persones vinculades d'una manera o altra al partit.
Dels cinc socialistes celonins n'hi ha tres que actualment són regidors a l'Ajuntament de Sant Celoni. Jordi Arenas, que dilluns passat va presentar la seva renúncia al càrrec que es farà efectiva en el ple de dimarts vinent, Josep Manuel Bueno i Magalí Miracle. També hi donen suport l'exregidora Pilar Martí i Jaume Arnao.
Aquesta carta, signada per socialistes de tot el territori, militants i simpatitzants del PSC, abans de fer-se pública ha estat enviada als diputats i diputades del PSC al Parlament de Catalunya. Els impulsors del document expliquen abastament quins són els motius de l'emprenyament que, segons ells, ve de lluny "va començar amb les retallades que el PSOE va fer a l’Estatut aprovat al Parlament el 30 de setembre de 2005 i acaba amb la decisió del PSC en no participar en la marxa del passat Onze de Setembre, encara que només fos per escoltar", diuen en les primeres ratlles de la missiva.
Estat federal?
El "Quo Vadis PSC?" va desfullant un a un els problemes que han portat el Partit Socialista de Catalunya a un atzucac amb un to molt crític, també, amb l'actitud del PSOE, no solament en la qüestió de les retallades a l'Estatut sinó també en el concepte d'estat federal "la majoria de nosaltres érem federalistes convençuts, i trobem amb la reforma de l’Estatut, proposta encapçalada per Pasqual Maragall, una alternativa que no trencava l’estat espanyol però volia donar passos importants en l’autogovern. Però com podem continuar sent federalistes si Catalunya proposa un Estatut ratificat pel poble, pel Parlament, pel Congrés dels Diputats i pel Senat i després, un mecanisme de l’engranatge estatal com és el Tribunal Constitucional posa en dubte la voluntat d’un poble i el consens de tres cambres de representació popular i mutila, unilateralment sense consultar al poble la carta magna catalana? I per més inri, aquesta amputació compta amb la vènia de tot el PSOE i de molts diputats dels PSC a Madrid".
L'Onze de Setembre
Asseguren que davant d'aquesta situació només els queden dues opcions dir a tot "Sí, Madrid" o bé escoltar què els diu la majoria del poble català. En aquest sentit critiquen les declaracions d'alguns dirigents socialistes que diguessin que molta gent es va quedar a casa l'Onze de Setembre "perquè el que queda clar és que, de moment, a favor de la independència s’han manifestat un milió i mig de persones, i en contra encara no ho ha fet ningú. Bé, sí, el nostre primer secretari, en Pere Navarro. O és en Rubalcaba? ".
Aquests dubtes són els que els generen apatia, i consideren que ja és hora de redreçar la trajectòria del partit i evitar fabricar més orfes de referent polític. "O arreglem els problemes estructurals que pateix el PSC o construïm una nova casa catalanista, socialista i progressista de veritat: des de baix i des del territori, tal i com s’han de fer les cases", conclouen els signants del "Quo Vadis, PSC?".
