Una vista de Sant Esteve de Palautordera Foto: Jordi Purtí El Govern de la Generalitat ha obert el debat de les competències dels pobles més petits, és a dir, si els 948 municipis de Catalunya tenen prou capacitat econòmica per ser viables. La vicepresidenta, Joana Ortega, ja ha dit que la nova Llei de Governs Locals contemplarà que alguns dels consistoris més petits del país hagin de cedir algunes de les seves competències a altres ens supramunicipals, com els consells comarcals o bé mancomunitats de municipis.
El tema està sobre la taula, però al Baix Montseny aquesta reflexió i aquesta manera de fer no li ve de nou perquè els disset pobles que formen aquesta subcomarca, a cavall de les comarques del Vallès Oriental i la Selva i les províncies de Barcelona i Girona ja fa molt temps que s’han posat d’acord per mancomunar serveis sense que cap d’aquests pobles hagi hagut de perdre la seva identitat i sent un exemple de com aprofitar els recursos.
El que aquesta realitat geogràfica no escrita i no reconeguda han posat en comú és molt i divers. Acció política, social, econòmica, transport públic o serveis sanitaris en són alguns dels exemples fefaents. Arbúcies, Breda, Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Hostalric, Llinars del Vallès, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra han sabut unir-se i col·laborar entre ells per tenir a l’abast allò que per sí mateixos els seria difícil o impossible de disposar.
Projectes comuns
Els alcaldes que el 2008 van signar a Campins el manifest municipalista reclamant la comarca del Baix Montseny Foto: Jordi Purtí
Aquests pobles van ser capaços l’any 2008, a Campins, de fer un manifest municipalista reclamant el reconeixement de comarca que ara per ara no els concediran, però des d’aquell novembre treballen plegats amb més intensitat. Ha estat, fins ara, l’acte polític de més rellevància dels últims anys que aquests pobles han portat a terme. La feina conjunta, s’ha visat reflectida en qüestions polítiques com el rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya que van signar diversos municipis en un acte institucional a Sant Celoni.
Precisament, aquest municipi exerceix de pol d’influència ja que és el més gran i disposa d’estació ferroviària ben connectada i d’hospital. A banda, el Baix Montseny ha aconseguit unificar el servei de transport públic després d’una iniciativa sorgida de l’Ajuntament de Vallgorguina. Alguns d’aquests municipis comparteixen l’assistenta social i gairebé tots són patrons de la Fundació Acció Baix Montseny per a la integració de persones amb disminució o tenen mancomunat el servei del tritó per a persones amb problemes de drogaddicció. La borsa d’habitatge comuna, a la què fa poques setmanes si han aplegat Arbúcies i Montseny és una altra iniciativa d’aquests municpis.
Mancomunar el servei de recollida d’escombraries és un objectiu que, de moment, és de difícil solució perquè cada municipi té les seves particularitats en els contractes contrets amb les empreses concessionàries. En qualsevol cas, s’albiren nous projectes que ja comencen a embrionar com el futur museu del bosc de Catalunya que tindrà la seu a Sant Celoni, les rutes de la Tordera que s’impulsen des d’Hostalric o el PAH del Baix Montseny que es presenta oficialment en una assemblea oberta aquest dissabte 14 d’abril. Alguns pobles també comencen a parlar per compartir serveis de policia local.
En definitiva, el Baix Montseny ja fa temps que s’ha avançat a la problemàtica de la falta de recursos que sovint tenen els pobles amb pocs habitants i fa la seva pròpia revolució.
Inauguració del transport públic. El primer viatge es va fer entre Vallgorguina i Sant Celoni Foto: Jordi Purtí
