
Joan Castaño, alcalde de Sant Celoni i candidat a la reelecció pel PSC Foto: Jordi Purtí
Per ubicar-nos cal dir que el Baix Montseny no és una comarca oficial. És considerat una subcomarca o una comarca natural Està integrat per dotze municipis repartits en dues comarques, Vallès Oriental i la Selva, i dues províncies, Barcelona i Girona. En qualsevol dels casos, però, tothom té molt que el municipi que exerceix de capitalitat -pel seu nombre d’habitants, serveis i centralitat geogràfica- és Sant Celoni.
Precisament, a Sant Celoni, amb disset regidors i regidores en joc, és on hi ha més incertesa política el proper 24 de maig. S’hi presenten sis candidatures: PSC, CiU, CUP-PC, EUiA, PP i ERC-AM. Des del primer dia d’inici de la campanya es nota que hi ha molts nervis en totes les formacions polítiques, pel que poden guanyar i pel que poden perdre. De fet, el primer fet polèmic ja es va donar el dia 8 de maig, quan dos partits, PSC i ICV Sant Celoni - La Batllòria Pot no van voler participar en un debat organitzat per l‘Ateneu, una entitat privada, per considerar que no es sentien prou còmodes amb el format. El segon fet, en un acte d’alcaldables de CiU del Baix Montseny amb Francesc Homs, patint un “escratxe” silenciós de la PAH, pel tema de la ILP i9 que al municipi ha generat molta controvèrsia, a favor i en contra.
En aquesta legislatura que s’acba la representació és de set regidors del PSC, set de CiU, 2 de la CUP i 1 d’ICV-EUiA. El municipi des de l’any 1989, llevat de la legislatura 2007-2011, ha estat governat pel PSC i d’alcalde en tots aquests anys Joan Castaño. Però el run-run que se sent pel poble cada vegada és més gran i sembla ser que el 24 de maig podria haver-hi un final d’etapa. Els motius són ben diversos, primer un mateix govern i una mateixa manera de governar, el segon una posició oficialista del PSC i, per tant, una postura federalista i no sobiranista. I tercer una legislatura convulsa.
Actualment governen en minoria. Tenen set regidors i la majoria està en nou. Aquesta situació es dóna des del primer dia de la legislatura, però amb el pas del temps la cosa s’ha anat complicant. Primer amb la dimissió de Jordi Arenas, el número dos de la candidatura per motius laborals, però també per la postura del PSC de cara al procés que viu Catalunya. No ha estat l’únic cas ja que el mes de novembre de 2013 l’alcalde va decidir destituir de les seves funcions el regidor Manel Bueno, oficialment per pèrdua de confiança. Al rerefons de tot plegat hi havia la crisi de la policia local. Bueno va decidir no plegar i seguir com a regidor. Durant alguns mesos dintre de la disciplina del PSC, però sense responsabilitats polítiques i més tard passant al grup de no adscrits en el qual encara hi és, cosa que ha provocat que el PSC perdi un regidor i el govern ja de per sí feble sigui difícil de governar ja que està totalment en mans de l’oposició. La tercera dimissió és la de la regidora Magalí Miracle, el mes de novembre passat per raons d’ideologia ja que Miracle se sent independentista i per aquest motiu no volia seguir en un partit que no defensa la independència de Catalunya. La regidora sí que va abandonar l’Ajuntament, i el partit, i va ser substituïda per Òscar Caño el mes de gener d’aquest any, fins al final de la legislatura. Tres dimissions de transcendència política important de cara al futur, com veurem en aquest mateix article.
CiU podria guanyar per primera vegada unes municipals
I d’aquesta situació d’incertesa política qui més se’n pot beneficiar és se’ns dubte Convergència i Unió. Francesc Deulofeu va governar Sant Celoni la legislatura 2007-2011, en minoria. Van aconseguir el millor resultat de la seva història amb set regidors i com que el PSC només en va treure vuit, les negociacions van portar cap a un pacte de governabilitat, que no de govern, amb la CUP perquè uns i altres van considerar que ja era hora que el govern municipal canviés de mans. El matrimoni de conveniència va durar poc temps. El projecte de l’ARE a Can Riera de l’Aigua, que finalment no s’ha portat a terme, va fer que els pactes saltessin pels aires i Francesc Deulofeu i el seu equip van portar el govern municipal fins al final de la legislatura, això sí amb molts entrebancs.

Francesc Deulofeu, candidat de CiU a Sant Celoni, aspira a recuperar l'alcaldia per CiU Foto: CiU Sant celoni
Després de les eleccions municipals de l’any 2011, l’empat tècnic entre PSC i CiU, amb set regidors però amb cent vots més a favor dels socialistes, va suposar la pèrdua del govern a CiU i el retorn al PSC. De tota manera, la Federació nacionalista continua apostant pel lideratge de Francesc Deulofeu. El 24 de maig d’aquest any 2015, si fem cas del boca a boca dels celonins i celonines, és molt probable que per primera vegada en unes eleccions municipals CiU sigui la força més votada, tot i que s’haurà de veure amb quants regidors i, en cas que sigui la força més votada quines són les aliances que podran fer i, tot i així, no fora estrany una suma de forces en contra que els deixessin fora de l’alcaldia.
La CUP clau en la formació de govern

Mariona Pascual, candidata CUP Sant Celoni, disposada a governar Foto: AVR
La tercera força en discòrdia a Sant Celoni en les dues darreres legislatures ha estat la CUP que amb dos regidors dels 2077 al 2011 i dos més del 2011 al 2015 ha estat clau en la formació de governs municipals. En cap cas ha volgut entrar a formar part de cap govern perquè s’ha trobat més còmode movent els fils des de l’oposició.
Han estat vuit anys de picar pedra, com diuen, i ara asseguren que ja estan preparats per governar i volen governar. Ho han dit per activa i per passiva en tots els actes que han portat a terme fins el moment. A la capital del Baix Montseny es presenten conjuntament amb Procés Constituent i amb Mariona Pascual de cap de llista. Tenen el convenciment que ells representen el canvi i que poden governar. Des de la CUP-PC no amaguen que estan esperançats de treure un bon resultat que els doni els regidors suficients per poder aplicar les seves polítiques.
Arribat el cas, és una incògnita hores d’ara que és el que farà la CUP-PC en cas que hagi de pactar un govern municipal ja que tant amb el PSC com amb CiU la sintonia que han tingut en aquests darrers vuit anys no ha estat la millor experiència. De fet, Mariona Pascual, ja va deixar clar en el debat del passat dia 8 que no sempre ha de governar qui més vots té, perquè la suma d’altres forces si són afins també són molts vots.
Iniciativa amb la polèmica de Podem
Iniciativa Verds, amb Carme Montes, en aquesta legislatura van recuperar la representació al plenari de l’Ajuntament de Sant Celoni. L’objectiu en aquest any 2015 és consolidar el grup i començar a tenir més incidència en les decisions que es prenen. Amb aquesta intenció el dia 24 de maig es presenten amb la candidatura ICV Sant Celoni – La Batllòria Pot. Una candidatura que porta implícit un pacte amb el Cercle Podem de Sant Celoni. En qualsevol cas, l’idil·li entre les dues formacions ha durat poc temps ja que només uns dies després de signar el pacte i de presentar la candidatura el pacte es va trencar. Almenys això és que diuen alguns representants del partit que lidera Pablo Iglesias i així ho han fet saber amb uns pasquins que cada dimecres reparteixen en el mercat setmanal. Però, l’opinió d’uns contrasta amb la d’altres membres de la candidatura també vinculats a Podem Sant Celoni. Diuen que el pacte trencat res de res i tot segueix endavant.
Des d’ICV argumenten que el pacte signat és legal i que per tant no pensen variar gens ni la seva decisió d’anar amb Podem ni la seva campanya electoral. De tota manera s’ha generat una polèmica que no se sap molt bé fins a quin punt pot perjudicar la candidatura ja que és ben cert que ha creat molta confusió a molta gent ja que per cap banda es cedeix i no s’acaba de saber si, finalment, Podem es presenta a les eleccions municipals o no.

Carmen Montes, al centre de la imatge, lidera la candidatura ICV Sant Celoni - La Batllòria Pot Foto: Jordi Purtí
La llista fantasma del PP

Antonio Torquemada, candidat de la llista fantasma del PP Foto: Jordi Purtí
El Partit Popular que no fa massa anys havia tingut certa repercussió en el municipi, ja fa almenys dues legislatures que la seva presència és gairebé imperceptible. De fet, el partit no té cap estructura sòlida a Sant Celoni i els darrers candidats han estat agafats una mica amb pinces. Tot i així, sense campanya el 2007 van estar a punt d’entrar a l’Ajuntament ja que es van quedar a poc més de vint vots.
Aquest any 2015 quan ja tothom els donava per finiquitats a última hora s’han despenjat amb una d’aquestes llistes fantasmes, encapçalada per Antonio Torquemada, veí de Llinars del Vallès. Com a mínim, no li ha costat situar-se ja que Llinars es troba a 10 quilòmetres de Sant Celoni i el dia 8 de maig no va tenir cap problema per participar del debat que va organitzar l’Ateneu de Sant Celoni. Ningú espera que aconsegueixi representació municipal, però els vots que tregui, pocs o molt, el més probable que perjudiqui a CiU i, tal com està la situació ningú està per regalar res. Torquemada, no té cap vergonya en dir que Sant Celoni estigui tranquil perquè el PP no guanyarà les eleccions.
El probable retorn d’ERC

Magalí Miracle, podria retornar la representació municipal a ERC vuit anys després Foto: ERC Sant Celoni
Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Celoni fa dues legislatures que està fora del plenari municipal. Ha pagat molt el pacte del tripartit i els electors celonins han castigat els republicans una legislatura sí i l’altra també. A partir del 24 de maig tothom dóna per fet que ERC Sant Celoni tornarà a tenir representació municipal a la capital del Baix Montseny, ni que sigui per la inèrcia general del moment que està vivint Catalunya. Altra cosa és endevinar com es podrà quantificar aquesta representació.
Però el problema d’ERC Sant Celoni és que és una candidatura amb clars i ombres. Una candidatura que encapçala Magalí Miracle com independent. Si tirem enrere en aquest article, veurem que es tracta de l’exregidora del PSC que va deixar el grup municipal i el partit el passat mes de novembre, cosa que ha agradat a alguns però altres consideren que ha transcorregut massa poc temps per deixar un partit i passar a liderar-ne un altre. Sigui com sigui, Miracle es defensa dient que ERC és un partit aglutinador.
En aquesta mateixa candidatura, el tercer de la llista, és Manel Bueno, també un exregidor socialista que el novembre de 2013 va ser cessat dels seus càrrecs. Ara, forma part del moviment Avancem de Joan Ignasi Elena i també és coordinador de Súmate a la comarca del Vallès Oriental. Segurament és el que ha provocat més controvèrsia ja que els seus detractors s’hi ha abraonat. Però aquests noms no són els únics noms d’exregidors socialistes que ara formen part de la llista d’ERC Sant Celoni. És el cas de Pep Arenas en el número 14, com a representant de Moviment d’Esquerres (MES) i Jordi Arenas, dimitit aquesta mateixa legislatura que ocupa el número 17 de la llista. Per això, hi ha gent que diu que després de tant temps sense representació municipal no els sembla el més adient presentar-se amb una llista blanca del PSC.
En definitiva un mapa prou complex que tots els que s’hi presenten ja tenen coll abans que no hi haurà cap majoria absoluta i que els pactes, siguin els que siguin aniran cars i la política haurà de ser molt fina per tenir un poble governable que els darrers vuit anys no ho ha estat del tot. En qualsevol cas, la veritat es coneixerà el 24 de maig a la nit i s’haurà de veure el vot ocult, que sempre n’hi ha, de quina manera ha actuat.
Domini de CiU al Baix Montseny
Dels disset municipis del Baix Montseny la gran majoria tenen actualment un alcalde de Convergència i unió. A Santa Maria de Palautordera (Jordi Xena), Sant Esteve de Palautordera (Salvador Canyellas), Vallgorguina Joan Mora), Vilalba Sasserra (Joan Pons), Sant Antoni de Vilamajor (Maria Lluïsa Berdala), Sant Pere de Vilamajor (Martí Artalejo), Gualba (Marc Uriach), Campins (Andreu Tohar), Hostalric (Josep Antoni Frias ), Sant Feliu de Buixalleu (Josep Roquet) i Breda (Jordi Iglesias).
Tres municipis són del PSC o vinculats a Sant Celoni (Joan Castaño), Fogars de Montclús (Albert Rovira) i Montseny (Alfons Planas). Altres dues alcaldies són d’ERC, a Llinars del Vallès (Martí Pujol) i Riells i Viabrea (Josep Maria Bagot). A Arbúcies, però, el govern municipal està en mans de l’Entesa (Pere Garriga).
En els propers comicis no s’esperen grans canvis. El resultat més igualat segurament és el de Breda que n les darreres eleccions municipals CiU, que ara governa, i ERC van treure quatre regidors cadascun i només separats per una vintena de vots entre els dos partits. El grup d’independents Tots per Breda va ser clau a l’hora de decidir l’alcaldia. En aquesta legislatura, que començarà hi ha un canvi important en la llista de CiU ja que l’actual alcalde, Jordi Iglesias, plega i es presenta en el seu lloc Judith Cortada, l’actual regidora de Joventut i és una incògnita com pot afectar a la candidatura.
ERC, per la seva banda, amb un ampli suport popular, tornen a presentar Dídac Manresa. També es presenten Tots per Breda encapçalada com l’any 2011 per Jaume Anglada i Breda@XXI – Candidatura de Progrés amb Juan Antonio Marín, que ara ja és regidor. I la CUP, amb Òscar Montero s’estrena.
Un altre punt calent és l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera. La composició actual és de 6 rergidors de CiU, 4 de la CUP i 1 de Independents per Sant Esteve. El canvi de candidat de CiU, de salvador Canyellas per Dani Fernàndez s’especula en alguns cercles del municipi que la CUP, amb Víctor Reixach, podria tenir la primera alcaldia del Baix Montseny.