Per què ERC, EH Bildu i BNG s'han convertit en la primera força d'esquerres dels seus països?
Andreu Pujol i Silvio Falcón han presentat a Breda l'assaig «A la sobirania per l'esquerra» un anàlisi de l'auge de l'independentisme d'esquerres
ARA A PORTADA
- Bernat Castanyer Colomer
- Responsable de NacióBaixMontseny i de llengua
Publicat el
25 de febrer de 2023 a
les 17:00
Actualitzat el
25 de febrer de 2023 a les
17:34
A la sobirania per l'esquerra planteja un anàlisi de l'evolució d'Esquerra Republicana, de BH-Bildu i del Bloc Nacionalista Gallec des dels seus orígens fins a l'actualitat. Els autors, Andreu Pujol Mas i Silvio Falcón Rodríguez, han explicat al Centre Cultural els Forns de Breda les principals línies de l'assaig, que estudia la trajectòria i l'estratègia dels principals partits de l'independentisme a Catalunya, Euskadi i Galícia.
El llibre explora els motius que han portat als tres partits a compartir un discurs similar i una estratègia semblant per aconseguir la independència. El llibre escrit a partir d'entrevistes amb unes mateixes preguntes que els autors han fet als principals líders d'ERC Oriol Junqueres, Pere Aragonés, Marta Rovira i Gabriel Rufián i a Arnaldo Otegui (BH-Bildu) i a Ana Pontón (BNG).
Pujol i Falcón expliquen que l'actuació política dels principals partits independentistes de l'Estat Espanyol ha abandonat el maximalisme per aconseguir petites fites socials i avançar d'una manera diferent cap a l'alliberament nacional. Aquest canvi discursiu, segons afirmen els autors, parteix '’una crisi dels tres partits cap a una voluntat de cohesionar la militància i guanyar presència a les institucions.
Pujol ha apuntat que "eixamplar la base és una expressió que han dit tant Otegui, com Junqueras com Pontón", una estratègia compartida que vol incorporar persones a la lluita independentista més enllà del votant tradicional.
A tall d’exemple, els autors han fet referència al Sinn Féin d'Irlanda del Nord i a l'Scotish National Party d’Escòcia. Es tracta de dues forces polítiques independentistes que han aconseguit més suports gràcies a polítiques centrades, sobretot, en les millores socials.
[h3]Més enllà de l'independentisme[/h3]
Tant Pujol com Falcón han expressat la necessitat d'anar més enllà de l'independentisme nacionalista per atraure el votant d'altres formacions d’esquerres. "No es vol apel·lar tant als sentiments, sinó mostrar-se com una formació útil de cara al servei dels ciutadans", ha declarat Pujol. D'aquesta manera, doncs, ERC, EH Bildu i BNG pretenen demostrar que la independència seria una garantia per millorar les condicions de vida i aprofitar els recursos propis d’una manera més eficient.
Els autors han explicat que els independentismes del segle XXI han arribat a la conclusió que, en un context democràtic, no hi ha altra solució que no passi per les urnes i per tant com millors siguin els seu resultats electorals més a prop estaran d'aconseguir els seus objectius polítics i nacionals.
Andreu Pujol, historiador, escriptor i regidor de cultura de Breda, s'ha ocupat de fer el capítol d’Esquerra Republicana, i Sílvio Rodríguez, politòleg i comunicador, de les parts dedicades al BNG i BH-Bildu.
A la sobirania per l'esquerra ha guanyat el Premi d'Assaig Irla 2022 i l'ha publicat Angle Editorial. Compta amb un pròleg d'Ana Pontón, portaveu nacional del BNG.
Escull Baix Montseny com la teva font preferida de Google
El llibre explora els motius que han portat als tres partits a compartir un discurs similar i una estratègia semblant per aconseguir la independència. El llibre escrit a partir d'entrevistes amb unes mateixes preguntes que els autors han fet als principals líders d'ERC Oriol Junqueres, Pere Aragonés, Marta Rovira i Gabriel Rufián i a Arnaldo Otegui (BH-Bildu) i a Ana Pontón (BNG).
Pujol i Falcón expliquen que l'actuació política dels principals partits independentistes de l'Estat Espanyol ha abandonat el maximalisme per aconseguir petites fites socials i avançar d'una manera diferent cap a l'alliberament nacional. Aquest canvi discursiu, segons afirmen els autors, parteix '’una crisi dels tres partits cap a una voluntat de cohesionar la militància i guanyar presència a les institucions.
Pujol ha apuntat que "eixamplar la base és una expressió que han dit tant Otegui, com Junqueras com Pontón", una estratègia compartida que vol incorporar persones a la lluita independentista més enllà del votant tradicional.
A tall d’exemple, els autors han fet referència al Sinn Féin d'Irlanda del Nord i a l'Scotish National Party d’Escòcia. Es tracta de dues forces polítiques independentistes que han aconseguit més suports gràcies a polítiques centrades, sobretot, en les millores socials.
[h3]Més enllà de l'independentisme[/h3]
Tant Pujol com Falcón han expressat la necessitat d'anar més enllà de l'independentisme nacionalista per atraure el votant d'altres formacions d’esquerres. "No es vol apel·lar tant als sentiments, sinó mostrar-se com una formació útil de cara al servei dels ciutadans", ha declarat Pujol. D'aquesta manera, doncs, ERC, EH Bildu i BNG pretenen demostrar que la independència seria una garantia per millorar les condicions de vida i aprofitar els recursos propis d’una manera més eficient.
Els autors han explicat que els independentismes del segle XXI han arribat a la conclusió que, en un context democràtic, no hi ha altra solució que no passi per les urnes i per tant com millors siguin els seu resultats electorals més a prop estaran d'aconseguir els seus objectius polítics i nacionals.
Andreu Pujol, historiador, escriptor i regidor de cultura de Breda, s'ha ocupat de fer el capítol d’Esquerra Republicana, i Sílvio Rodríguez, politòleg i comunicador, de les parts dedicades al BNG i BH-Bildu.
A la sobirania per l'esquerra ha guanyat el Premi d'Assaig Irla 2022 i l'ha publicat Angle Editorial. Compta amb un pròleg d'Ana Pontón, portaveu nacional del BNG.
Et pot interessar
-
Política
Els independentistes de la Batllòria presenten projecte polític
-
Política
Artur Mas visita l'entitat de la Batllòria que vol la independència de Sant Celoni
-
Política
Aliança Catalana tria un regidor del PUSA com a candidat
-
Política
Cardedeu, «municipi lliure dels exèrcits i l'OTAN»
-
Política
Jordi Xena no repetirà d'alcalde de Palautordera el 2027
-
Política
Raül Garcia continuarà al capdavant de Junts per Sant Celoni i la Batllòria el 2027
