El projecte conegut com "II fase d'arranjament i pavimentació del camí de connexió de les carreteres BV-5301 i BV-5114 o pista de Sant Marçal al Parc Natural del Montseny", és especialment crític amb l'actuació de l'Ajuntament de Montseny. Remarca que l'any 2014 va aprovar l'adjudicació definitiva del contracte de les obres, cosa que va provocar els primers actes de resposta social i la necessitat de sotmetre el projecte al tràmit d'impacte ambiental. "Tampoc no hi ha faltat la clàssica obertura d'un procés d'exposició pública en ple període de vacances, element aquest bàsic per incrementar tot tipus de susceptibilitat social en relació amb la bondat del projecte", diu l'informe.
Critica que l'administració municipal promotora del projecte hagi mostrat tanta resistència a seguir la tramitació ambiental prevista per a projectes com aquest, "fa que no sorprengui que aquesta tramitació, que en aquest context hagués hagut de tenir un caràcter exemplar, s'hagi acabat complicant i allargant més del necessari".
Tanmateix es qüestiona la justificació que ha portat a l'Ajuntament de Montseny a promoure l'asfaltatge d'aquesta pista "no és que no hi hagi justificacions, però semblen poc convincents i, a vegades quasi contradictòries". També es diu que l'estudi d'impacte ambiental presenta considerablers limitacions pel que fa a la valoració del projecte.
Més d'un centenar de persones s'apleguen a Sant Celoni en defensa del Montseny. Foto: Jordi Purtí
Mobilitat induïda
L'informe posa en dubte que només es tracti de pavimentar la pista quan en l'estudi ambiental també es comenta que "l'obra pot generar nous talussos, que potser caldrà ampliar o modificar la plataforma actual, que es preveu talar i desbrossar l'entorn de la pista, que caldrà fer la cuneta i l'excavació de les rases imprescindibles i que potser caldrà fer sembres i plantacions com a mesures correctores". Tampoc no hi apareix cap quantificació ni localització precisa d'aquestes altres alteracions del terreny.
El Consell de Protecció de la Natura reconeix que la pista de Les Illes a Sant Marçal és fàcil que provoqui enfrontament entre els conservacionistes i els promotors i afegeix que "És evident que l'asfaltatge de la pista generarà una mobilitat induïda, que previsiblement l'impacte ambiental del trànsit i de la freqüentació serà superior al de la seva construcció i que per les característiques de la pista hi poden haver problemes de seguretat viària".
En el seu darrer apartat l'informe lamenta que no s'analitzi en l'estudi d'impacte ambiental la vertadera alternativa: la pavimentació parcial de la pista només en aquells trams més complicats i la regulació del trànsit limitant-lo a la propietat i als serveis, cosa que contribueix a desconfiar de la bondat del projecte.
Al Baix Montseny ja s'han fet diverses accions de protesta contra el projecte. Foto: Jordi Purtí
Resposta social
D'altra banda, l'investigador Josep Pañuelas i Reixach CREAF-CSIC-UAB) també ha criticat el projecte i el passat 8 de novembre en l'acte de lliurament del Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2016 també va esmentar que el projecte no hauria de seguir endavant.
L'asfaltatge projectat de la carrtera de Les Illes a Sant Marçal des de l'any 2014 ha provocat una àmplia resposta social per part d'entitats ecologistes, organitzant diferents actes de protesta amb concentracions i mobilitzacions, bàsicament impulsades des de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, entre les quals hi destaca una manifestació amb més de tres-centes persones l'abril de 2014, una performance davant la seu de Territori i Sostenibilitat el febrer de 2016 o la concentració el setembre passat a la plaça de la Vila de Sant Celoni.
Performance de la CSM i altres entitats ecologistes davant la seu de Territori i Sostenibilitat el febrer de 2016. Foto: DBM
