Les urbanitzacions a la comarca de la Selva i el Baix Montseny van començar a aparèixer entre els anys seixanta i setanta del segle passat. Amb parcel·les a preus assequibles enmig del bosc, els promotors van vendre paradisos de l'estiueig amb noms exòtics com “Junior Park” o “Canadà Park”. El públic principal era gent de ciutat que buscava un lloc per passar-hi el cap de setmana i complir el somni americà de la caseta amb jardí.
En el cas de Mas Altaba, a Maçanet de la Selva, van arribar a construir un petit xalet amb unes figures de mida real que representaven els dibuixos de la sèrie d’animació Heidi, molt popular a la dècada dels setanta. Aquest reclam i una gran campanya publicitària es van convertir en un efecte crida que va ajudar a promocionar la urbanització.
El doctor en ciències ambientals i geògraf Martí Boada sosté que l'origen d'aquest fenomen es troba en la necessitat dels grans propietaris de la zona de donar rendibilitat econòmica als terrenys forestals. “L'economia del Montnegre, el Montseny i la Selva es basava en l'agricultura i l'activitat forestal, un modus vivendi que va acabar desapareixent amb l'arribada dels hidrocarburs com el petroli”.
Amb l'aparició dels nous combustibles, el carbó vegetal o la llenya que es produïa als boscos va deixar de ser una activitat rendible i els terrenys forestals van perdre el seu valor. “Als anys 60 es van començar a tancar masos i els grans propietaris es van arruïnar”, afirma Boada. És a partir d’aquest moment, que promotors i empreses constructores comencen a adquirir aquestes finques, com a terrenys forestals, a preus reduïts i a vendre'ls reparcel·lats a un preu superior, com si fos terreny urbà. Un exemple és el mas Can Salvà, que el 1969 va ser adquirit per una empresa que vendria els 450.221 metres quadrats de finca en forma d'urbanització.
Segons Boada, el primer que se solia fer era urbanitzar els contorns de la masia, que es reconvertia en restaurant o botiga de queviures i que també solia ser el punt de venda de les parcel·les del complex. Els preus van atreure a molta de la immigració espanyola que acabava d'arribar a Catalunya i es van començar a edificar habitatges de segona residència, que molts cops estaven construïts manualment pels propis residents.
"Al Baix Montseny encara ara hi ha centenars de cases que no estan legalitzades. Moltes de les urbanitzacions eren il·legals, no tenien serveis ni normes que en regulessin l'urbanisme"
MARTÍ BOADA
Boada apunta que encara ara, al Baix Montseny, hi ha centenars de cases que no estan legalitzades. “Moltes de les urbanitzacions eren il·legals, no tenien serveis ni normes que en regulessin l’urbanisme. Avui podem trobar en un mateix carrer una casa d'estil canadenc al costat d'una casa eivissenca”, explica.
Actualment, la major part de les urbanitzacions del Baix Montseny i la Selva ja no són segones residències a causa de la industrialització de la conca de la Tordera i l'augment dels preus de l'habitatge en la zona metropolitana. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística d’Espanya, la població de Riells i Viabrea s'ha multiplicat per vuit des de 1981, i en el cas de Maçanet, s'ha multiplicat per quatre.
Un canvi en l’ecosistema
El contacte entre el món urbà de les urbanitzacions i la fauna local ha provocat que persones i animals es vegin obligats a conviure en un mateix espai. En Mateo, de la urbanització ca n'Hosta de Riells i Viabrea, diu que cada tarda una desena de senglars envolten la seva finca. "Venen a buscar menjar a la urbanització, a la brossa, ara ja no tenen por de les persones", explica.
La supressió de boscos per edificar urbanitzacions ha provocat l'exili de moltes espècies autòctones com ocells i mamífers, que es desplacen a altres llocs. Però ha provocat l'arribada d’animals urbans com rates o pardals. D’altra banda, també ha suposat l'expansió de flora invasora com les acàcies o l'ailant, arbres que provenen del Japó i que es van traslladar aquí per decorar jardins.
El risc d'incendi, el principal perill dels propers anys
Martí Boada assenyala que els incendis seran el principal factor de risc per a les urbanitzacions per les característiques del bosc mediterrani, l'augment de la massa forestal i el canvi de temperatures.
"Els incendis seran el principal factor de risc per a les urbanitzacions per les característiques del bosc mediterrani, l'augment de la massa forestal i el canvi de temperatures."
MARTÍ BOADA
Contra aquest risc, la Generalitat obliga a les urbanitzacions a mantenir unes franges de 25 metres d’amplada lliures de vegetació seca i amb els arbres podats i aclarits. Les franges de protecció perimetral són obligatòries legalment i han d'envoltar les urbanitzacions, els edificis aïllats i les instal·lacions en contacte amb el bosc.
L'objectiu que persegueix aquesta mesura és reduir la força dels incendis i dificultar que arribin als habitatges. No obstant això, la norma no sempre es compleix o resulta insuficient. L'estiu passat a la Selva ja hi va haver casos d’incendi en urbanitzacions. Com va passar a Aigües Bones de Caldes de Malavella, a causa de l'acumulació de residus vegetals en una parcel·la, o a la urbanització Aiguaviva Park, de Vidreres, on es van cremar dos contenidors. Són dos casos lleus però amb precedents com l’incendi de Maçanet de la Selva el 2003, que va obligar a desallotjar milers de persones entre les urbanitzacions Mas Altaba, El Molí, Bellavista i Maçanet Residencial Park.
"L'error de les urbanitzacions ve del seu propi plantejament. Pel territori seria molt important prendre's aquest afer seriosament i actuar per raons de seguretat. La predicció és que les temperatures pujaran i hem de tenir present que estem en un país enormement inflamable", afirma Boada.
“Les urbanitzacions són monstres urbanístics en que és molt complicat mantenir tots els serveis al dia, no estan contemplades en el mapa conceptual de la Generalitat", denuncia l'alcaldessa de Maçanet.
Amb un estiu que es preveu més calorós que mai, les autoritats locals hauran de preservar la seguretat d'aquests espais i garantir-ne la viabilitat a llarg termini. Un desafiament per a les administracions, que hauran de vetllar per persones, drets i medi ambient.