El Coll Formic és un dels indrets més coneguts del Montseny, ni que sigui de pas per anar del Vallès a Osona, o per iniciar una passejada per la Calma o l’ascensió al Matagalls. Malgrat tot és majoritària la idea que al coll Formic no hi ha cap indret ni element rellevant. Entre altres, hi ha la Fageda Seca, per rebatre aquesta idea.

Parlar de fageda montsenyenca és tenir present els boscos esplendorosos de Santa Fe o dels vessants obacs del Turó de l'Home – les Agudes i del Matagalls. Però també hi ha fagedes a la Calma, des de la Fageda Seca prop del coll Formic fins a la fageda mixta amb avets de la capçalera de Vallfornès, passant per les fagedes de Puigdrau o del Sui. Això sí, són fagedes de dimensions reduïdes i discontínues, localitzades en els indrets més baguenys.

Ja el nom de Fageda Seca ens porta a pensar en un bosc pobre i sec. Aquest darrer adjectiu sorprèn aplicar-lo a una fageda, precisament un bosc essencialment humit, exactament amb un ambient atmosfèric caracteritzat per una humitat gairebé sempre elevada.
La Fageda Seca té una importància ecològica i antropològica cabdal tant com a bosc com un element d'un paisatge en mosaic. Fixeu-nos primer en la fageda estricta i després en el seu paper en el paisatge.

Les fagedes de la Calma estan vorejades per alzinars i el relleu no permet un desenvolupament més extens vessant amunt, senzillament perquè ja no ascendeix més, com succeeix al Matagalls o a les Agudes. Corresponen als indrets més humits, però que el faig i les plantes associades es troben en el límit de subsistència. En pocs metres es passa d'un bosc de faig amb fulles amples i tendres a un alzinar amb troncs tortuosos i amb fulles coriàcies i persistents. I això passa només amb un petit canvi en l'exposició del vessant o en el pendent. I aquests petits canvis poden crear unes condicions ambientals en les quals el faig ja no hi pot subsistir.

Ho podeu constatar des de qualsevol camí d'ascensió al Coll Formic, tant des de Palautordera com des de Seva i el Brull. Només observareu que en els sots hi ha una vegetació diferent on abunden els freixes, els salzes, els trèmols i ja prop del Coll Formic algun faig. Però si des del petit espai per aparcar els cotxes just al coll us endinseu per una de les dues pistes que surten de l'extrem de l'àrea d'estacionament tindreu una gran sorpresa. És molt recomanable seguir-les. Cal fer-ho a peu, ja que no és permès la circulació de cotxes, excepte per a serveis.

L'una comença fent pujada, travessa la Fageda Seca per la part alta i mena al collet de les Bigues, des d'on es té una excel·lent panoràmica del vessant del Matagalls des del coll Formic fins gairebé al Brull. Si el dia acompanya podreu identificar cims, sots i masies amb l'ajut d'un mapa. I segons l'època de l'any descobrireu un Montseny groc, verd, marró o blanc.

A més de gaudir d'una de les panoràmiques més boniques per un camí accessible, us recomano que us fixeu en el rocam. La carena és tot un seguit d'esqueis, sobre els quals només poden sobreviure plantes adaptades a un estrès hídric extrem. A més de mates encoixinades de bàlec hi trobareu herbes primes al costat de nombrosos petits crespinells carnosos. I si teniu la sort de trobar els bàlecs florits, d'un flaire especial, o els centenars de crespinells blancs o grocs, el plaer serà total. No tindreu pas ganes de marxar.

L’òptim és entre el maig i juny, però la sortida pot ser sempre profitosa qualsevol moment de l’any. Si no es té ganes de caminar gaire, el més recomanable és tornar pel mateix camí. Tanmateix, pels caminadors, es pot continuar per un corriol, una mica perdedor en alguns indrets, que ressegueix la carena, passant pel cim del turó de Collformic i arriba al pla de l'Home Mort, ja a la Calma. Aleshores es torna al Coll Formic per la pista de la Calma.

L'altra pista inicia el recorregut una mica per sota. Primer és planera i fent diverses ziga-zagues llargues i sempre descendent permet observar la grandiositat d'aquesta fageda, fins assolir el fons. Podreu constatar que de fageda seca res, que hi ha indrets amb arbres singulars i com els saüquers testimonien l'existència d'antigues clarianes. Passat el fons la pista segueix, ara al vessant oposat on la vegetació és constituïa per falguerars i bardisses amb nombrosos arbres aïllats, sobretot arç blanc, saüquer, freixe, trèmol, grèvol, roure i gatell.

I, finalment, es pot arribar a la font de Font de Faig, nom manllevat de la masia veïna, al costat de la qual hi ha l'ermita de Santa Maria Mitjancera. Es recomana tornar pel mateix camí, una bona manera per a completar l'observació des d’una altra perspectiva.
Per als qui vulguin una bona descoberta naturalística, us recomano fer els dos recorreguts el mateix dia, el primer per a disposar d'una visió general i el segon per a l'observació de detall.