Veïns de Vallgorguina un any més el 23 de juny es desplaçaran fins a Coll d'Ares responent a la crida anual d'Òmnium Cultural per seguir la tradició d'anar a buscar la Flama del Canigó que servirà per encendre un munt de fogueres i pebeters de tot el Baix Montseny. Com cada any acompanyaran un grup de persones d'Arenys de Mar, encapçalades per Xesca Vilà, que és qui ja fa un munt d'any van impulsar la iniciativa. A l'expedició també s'hi afegeixen persones d'altres municipis del Baix Montseny.

L'arribada de la Flama a Vallgorguina s'espera que sigui cap a les 18:30 i serà una de les activitats organitzades en el marc de les festes de Sant Joan, que també inclou la lectura del manifest.

La Flama del Canigó és un dels elements clau de la festa de Sant Joan, considerada la festa nacional dels Països Catalans, una tradició que es remunta a l'any 1955 gràcies a la iniciativa d'un grup de nois nordcatalans encapçalats per Francesc Pujades i que va tenir un primer gran impuls a partir de l'any 1966, quen es va creuar els Pirineus de manera clandestina per evitar la repressió franquista.

La Garrotxa i el Baix Montseny

Un any més la Flama del Canigó arribarà a la Vall de Bianya, i concretament a Sant Salvador de Bianya (Garrotxa), gràcies a la Comissió de la Flama d'Arenys de Mar (Maresme) i els pobles baixmontsenyencs que aquest 23 de juny aniran a Coll d'Ares a buscar la Flama i, com és tradició des de fa més de trenta anys, de baixada s'aturaran a aquest municipi garrotxí per homenatgjar la veïna Rosa Ventulà Jordà, morta l'any 2008.

Tot va començar, tal com explica Xesca Vilà, un 23 de juny tornant de Coll d'Ares. El grup baixava corrent per la carretera que condueix a Sant Salvador de Bianya quan un senyor gran els va aturar per demanar-los si portaven la Flama del Canigó i si li podien encendre una espelma "perquè un any abans un fill seu que es deia Joan s'havia matat en un accident i cada any anava a buscar la Flama del Canigó". Des d'aquell dia aquest grup de persones es van comprometre a portar la flama a Sant Salvador de Bianya. Quan aquest senyor es va morir va agafar el relleu Rosa Ventulà "que cada 23 de juny, sense dir-nos res esperava asseguda sota una figuera la nostra arribada". Amb el temps van fer-hi molta amistat fins que un any no la van trobar i els va estranyar "vàrem començar a investigar i gràcies a les xarxes socials vàrem poder localitzar els seus fills, que ara viuen a Girona, i van saber que era morta. Però la tradició no s'ha aturat i any rere anys la comissió del Maresme i el Baix Montseny han seguit aturant-se a Sant Salvador de Bianya per anar al cementiri i deixar-hi una torxa amb la Flama del Canigó en homenatge a Rosa Ventulà.