Un estudi preliminar revela que els camins més transitats pels vianants del Montseny i tres espais naturals catalans més registren una menor presència d'espècies com el senglar o el cérvol. La recerca s'ha fet en el marc del projecte FLOW4BIO, coordinat per la Fundació Emys i amb la participació del CTFC, SEO BirdLife i la Fundació Trenca.

El treball analitzat l'activitat de la fauna al parc natural i reserva de la biosfera del Montseny, la reserva nacional de Caça de Boumort, el parc natural dels Ports i l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa. S'ha basat en dades de 48 càmeres de fototrampeig i ha utilitzat l'aplicació Strava per determinar els camins més freqüentats. Les entitats demanen reforçar la regulació davant l'auge de visitants en aquests espais.

Més visitants

La presència cada vegada més gran de visitants als espais naturals protegits catalans està modificant el comportament d'espècies de mamífers. Aquesta és la principal conclusió dels estudis preliminars del projecte. Per obtenir dades objectives, s'han instal·lat 48 càmeres de fototrampeig als quatre espais naturals que participaven en la iniciativa. Alguns dispositius s'han situat en camins molt transitats, d'altres en senders adjacents i d'altres en zones de control sense pas de persones.

"Amb les primeres anàlisis veiem que la majoria dels mamífers mitjans i grans tendeixen a evitar els camins molt freqüentats, on es concentren més gent i més vehicles" apunta un dels investigadors, Mariano Feldman. Aquesta tendència s'observa amb animals com el porc senglar, el cérvol, la guineu o la cabra salvatge.

Per seleccionar els camins més utilitzats, l'equip ha fet servir les dades obertes de la plataforma Strava. "Necessitàvem una eina estàndard per comparar parcs diferents", detalla Feldman. "Strava ens va ajudar a identificar quins són els camins més utilitzats, quins tenen una freqüentació mitjana i quins pràcticament no tenen pas. És útil i aplicable a tots els espais utilitzats".

Per extreure dades més consistents, l'estudi també s'ha replicat en altres comunitats autònomes, com l'Aragó, el País Valencià, les Balears, les Canàries i Astúries, on encara s'estan recollint dades. "La idea és integrar tota la informació per obtenir una anàlisi robusta, tant per espècie com en l'àmbit de comunitat d'aus i mamífers", afegeix Feldman.

L'investigador assegura que en els últims anys la freqüentació al medi natural ha crescut, sobretot a causa de la pandèmia, però que "encara no tenim una eina quantificable" per saber "si estem impactant o no sobre la fauna" i "quin és el llindar" d'afluència de visitants. "És necessari comprendre com estem afectant la fauna perquè el desplaçament d'espècies pot provocar al fet que coincideixin amb d'altres o que hi hagi animals que perdin l'hàbitat", ha conclòs.

Primer simposi

L'estudi s'ha presentat en el marc del primer simposi d'Ecologia del Lleure, que s'està fent al Parc de Recrca i Innovació de la Universitat de Girona (UdG). L'objectiu d'aquest esdeveniment és compartir experiències prèvies, resultats d'informes i marcar reptes de futur en l'àmbit de l'ús públic dels espais naturals, entre entitats, centres de recerca, gestors d'espais naturals i l'administració.

Sobre l'estudi, la coordinadora de l'àrea d'ús públic d'espais natural de la Fundació Emys, Laia Carbonell, afirma que "és bàsic tenir evidència científica sobre com la presència humana afecta la fauna i la flora per poder prendre decisions encertades".

En aquest sentit, les entitats organitzadores del simposi veuen clau que hi hagi més regulació davant la sobrefreqüentació dels espais naturals. "Necessitem una normativa que permeti regular les diferents activitats al medi natural", apunta Carbonell, perquè "ara no tenim eines legals per regular-les". La coordinadora també ha alertat dels impactes que aquestes activitats poden tenir sobre els hàbitats i les espècies.

Trobar l'equilibri entre la contemplació i la preservació

El parc natural del Montseny calcula que va rebre uns 522.000 visitants l’any 2023, una xifra que s’ha obtingut sumant els usuaris dels centres d’informació, els cotxes comptabilitzats i les persones que participen en activitats regulades per la institució. El director Xavier Navalon reconeix que també hi ha aproximacions a partir d’una previsió de visites rebudes en llocs on no hi ha comptadors. “Sempre s’ha estimat que el Montseny rep prop d’un milió de visites anuals”, afegeix. Aquesta gran afluència de visitants comporta reptes per a la gestió i assegurar que sigui compatible amb la preservació de la biodiversitat.

En aquest sentit, el primer simposi d'Ecologia del Lleure apunta que per als gestors dels espais naturals és un repte compatibilitzar la preservació i la contemplació de l'ús públic de la natura i s'ha apel·lat la població a fer "un canvi de xip" a l'hora d'acostar-se els espais naturals.