El Manel Gómez és un manresà establert a Barcelona, però amb una part berguedana al cor. Des de fa uns set anys, va a tot arreu amb una motxilla carregada d'aquarel·les i llibretes que li permeten, en qualsevol moment i lloc, plasmar el que veu i escolta en un dibuix. La seva relació familiar l'ha dut a visitar molts pobles del Berguedà, passar-hi temps i impregnar-se de la seva bellesa, i també viure i reproduir les seves tradicions, com per exemple, la Fia-faia. Són aquests llaços i lligams els que el van acostar a l'Associació Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, que aquest 2024 li ha fet l'encàrrec de dissenyar el cartell anunciador de la festa.
Sobre un fons rosa òpera, apareixen dues faies a l'extrem dret inferior de la composició. "La de l'esquerra representa Bagà, i la de la dreta a Sant Julià de Cerdanyola", comparteix l'artista, que assenyala que les tonalitats escollides volen representar la llum de l'albada: "El to rosa dels núvols quan s'aixeca el dia i que em va agradar molt només d'imaginar-m'ho". "És un homenatge al solstici d’hivern, perquè és el moment que la llum comença a imposar-se a la foscor", detalla l'autor, que ha optat per divergir de la línia dels "colors més foscos i de la nit" habitual en les peces d'anys anteriors i apostar per la intensitat. A més, el Manel també defensa que, amb la tria, vol reivindicar el color rosa, pel fet que "sovint té una càrrega estereotipada, vinculat a la feminitat i les nenes".
El cartell l'ha elaborat amb la tècnica del collage i una composició impregnada per l'aprenentatge adquirit en un curs de la il·lustradora Maru Godas a Sevilla al qual assistia quan va rebre la petició. "Jo vinc del món de l’aquarel·la i els colors més transparents, però coincideix que estava fent aquesta formació i de seguida vaig visualitzar la idea. Segurament, el vaig concebre influenciat per aquella formació i en un altre moment la proposta hauria estat diferent, però així és com va sortir", explica. L'artista també agraeix la confiança i llibertat que li ha donat l'associació de cara a elaborar la proposta: "L'únic que em van acotar era el text que havia d'incloure el cartell. La resta, em van permetre que sortís com jo considerava".
La paternitat i les hores de vol
La unió de Manel Gómez amb el Berguedà ve per la família del seu company, el Jordi Pons, que és de Guardiola de Berguedà i hi té la mare. També a Bagà, on viu la germana. És per això que se'l pot trobar sovint, els caps de setmana, a la comarca, així com participant en les festes i tradicions locals. Fa uns vint anys que assisteix a la Fia-faia, i també l'ha plasmada al seu quadern, com en el dibuix de l'any passat prenent de referència els arcs de la plaça Porxada. Aquesta vivència és encara més intensa des dels últims anys, amb l'arribada de la seva filla, que ja crema les seves pròpies faies.
De fet, la paternitat del Manel està estretament relacionada amb la represa de la seva afició pel dibuix, perquè d'ença d'un curs a l'acadèmia d'Estanislau Vilajosana i el seu salt a l'advocacia -professió que exerceix a l'administració pública- no havia tornat a cultivar aquella passió artística. La Mia va ajudar a brotar aquella llavor novament, amb una tècnica que va refermar a l'Escola Massana fa quatre anys i on acaba descobrint el món de l'sketching o esbós ràpid, la tècnica que ara implementa en les seves peces. Així, les sortides familiars del cap de setmana, les tardes acompanyant la filla o les estones pausades de les trobades socials són els paisatges de les composicions del Manel.
"Sempre són dibuixos molt ràpids, fets sobre la marxa. Hi dedico molt poca estona, màxim una hora en cada dibuix", afirma, detallant que "intento captar en cada dibuix no només el que veig sinó el que passa al voltant". El concepte de l'artista manresà és poder reflectir el que veu, però també el que sent i les interferències externes associades a l'exterior. "El que dibuixo es va creant i formant a mesura que vaig fent. A vegades surten coses interessants i altres no tant, però no passa res", comparteix, tot incidint que les "m'agraden les imperfeccions perquè són el que li aporta coses interessants als dibuixos". És a dir, que el Manel defuig de "la idea del dibuixat que crea assegut en una taula, amb la tassa de cafè al costat i que treballa forma pausada" i defensa els "dibuixos vivencials".
Tot plegat, Manel Gómez acumula dibuixos i estones de creació en cada oportunitat que té, pensant en una reflexió que els va fer un professor de l'Escola Massana: "El professor ens va dir que l'única diferència entre nosaltres i ell és que ell té més hores de vol. A mi aquesta idea em fa plantejar que el que vull és acumular hores de vol, i per això, des d'aleshores que vaig amb una motxilla plena de llibretes i aquarel·les, per poder dibuixar quan sigui". De moment, la continuarà explorant com una afició, tot i que no descarta poder fer més passos cap a una professionalització del seu art. Les seves peces les anirà compartint a les xarxes socials i en exposicions, com la desenvolupada a Manresa el 2022 o la quina s'està cuinant a Guardiola de Berguedà.