Les excavacions al Castell de Guardiola finalitzen amb descobriments importants

El president de l'entitat Torre de Guaita celebra les troballes, tot i que lamenta que no hi hagi prou pressupost per consolidar-les | Una nova muralla i diverses cases amplia considerablement el jaciment

Aida Morales
17 de juliol del 2017
Actualitzat a les 17:21h
Excavacions al Castell de Guardiola de Berguedà.
Excavacions al Castell de Guardiola de Berguedà. | Cedida
Les excavacions portades a terme al Castell de Guardiola de Berguedà per l’entitat Torre de Guaita i el Departament de Joventut de la Generalitat han finalitzat amb descobriments importants, que podrien revolucionar la concepció que, fins el moment, es tenia d’aquest jaciment arqueològic. Segons ha explicat a NacióBerguedà el president de l’associació, Gerard Ferrer, durant els últims quinze dies han aparegut noves troballes, que indiquen que la magnitud dels elements vinculats al castell podria ser molt superior del que es pensava. 

Concretament, ha detallat, aquest estiu s’ha trobat una segona muralla, que podria fer remuntar, encara més, l’edat de l'excavació. “Vèiem que hi havia un mur, però com que no l'havíem excavat, pensàvem que era una casa més”, ha relatat. No obstant això, i després de poder-hi treballar amb l’ajuda d’un arqueòleg especialitzat, s’ha vist que les dimensions del mur són molt més amples i que, per tant, no és una casa, sinó una muralla. 

Aquest nou element, però, ha lamentat Ferrer, es troba “en molt mal estat”, segurament per l’espoli de pedres que hi va haver quan es va construir el Collet o les cases noves que envoltaven el castell. De moment, però, ja es pot confirmar la troballa, amb nous habitatges, també, al seu voltant, que complementen les estances que es tenien registrades a l’entorn del castell: “Això fa que el recinte del jaciment s’engrandeixi molt més del que ens semblava”. 
 

Excavacions al Castell de Guardiola de Berguedà. Foto: Cedida


Entremig de les dues muralles, per altra banda, s’ha trobat ceràmica “bastant antiga” que, fins i tot, podria indicar que les cases que hi ha són anteriors al segle XIII. No obstant això, aquesta afirmació encara no es pot assegurat, ja que les ceràmiques no estan datades i, de moment, l’arqueòleg ha dit que ho estudiarà. Pel que fa als elements descoberts de l’excavació, ha precisat Ferrer, hi ha la Torre de l’Homenatge, que data del segle X, i la primera muralla, que datava del segle XII o XIII. 
 

Participants a l'excavació arqueològica del Castell de Guardiola de Berguedà. Foto: Cedida


De fet, el Castell de Guardiola de Berguedà podria haver estat un dels més importants de la comarca per la seva situació estratègica i fronterera amb el comtat de la Cerdanya. Aquesta edificació pertanyia al Monestir de Sant Llorenç i, durant l'edat mitjana, va suscitar molt d'interès per part dels Pinós i dels nobles de Berga. El motiu de la seva importància era la seva situació estratègica d'entrada a la vall de Brocà, que permetia el control sobre el camí ral, amb dos ponts sobre el Llobregat i el riu Saldes, i amb la possibilitat d'exercir de control de pas cap al comtat de la Cerdanya. Aquest fet, segons apunten diversos historiadors, li confereix la virtut de ser, possiblement, un dels castells més importants del Berguedà en aquella època.

Descobriments dolços, però amb futur incert

El fet de poder realitzar descobriments nous sempre és un element positiu, ha explicat Ferrer, tot i que, en el cas del Castell de Guardiola, el fet que l’excavació vagi agafant majors dimensions, fa que no tot el que es troba es pugui consolidar. “No tenim prou pressupost per pagar un paleta que vagi arreglant tot el que va sortint a la llum”, ha lamentat, i ha afegit: “I això és un problema que tenim, que hi ha zones que hem anat excavant, però que ho tenim parat perquè no volem que es deteriori”. 

Un exemple d'això, ha dit, és l’entrada d’aquesta nova muralla, que sembla que s’hauria trobat, però que si no es consolida, és molt fàcil que es desfaci. En aquest punt, l’ajuda que es rep és, bàsicament, del Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya, així com de la Diputació de Barcelona, que ha pagat l’arqueòleg, i a nivell logístic, de l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà. No obstant això, ha afirmat Ferrer, “pel tema de la consolidació faria falta més suport”, ja fos de la Generalitat, la Diputació, l’Ajuntament o el Consell Comarcal del Berguedà: “Ens agradaria que aquest també s’impliqués en el Castell de Guardiola, que també és un castell públic”. 
 

Participants a l'excavació arqueològica del Castell de Guardiola de Berguedà. Foto: Cedida


Valoració molt positiva

La valoració que l’entitat Torre de Guaita fa del camp de treball és “molt positiva”, segons ha dit el seu president. Aquest any, a més, els joves s’han implicat “moltíssim”, ha dit, i no només amb l’excavació, sinó també amb totes les activitats complementàries que s’han realitzat. 

Aquests, 24 joves de tot Catalunya d’entre 14 i 17 anys, han estat a Guardiola de Berguedà durant dues setmanes. Al llarg dels matins, ha explicat Ferrer, han treballat al Castell del poble, mentre que per la tarda i caps de setmana, aquests han fet vistes culturals i activitats esportives, com ara conèixer el Monestir de Sant Llorenç, la Mina de Petroli de Riutort o participar en actes d’entitats relacionades amb l’edat mitjana. En aquest punt, doncs, Torre de Guaita vol agrair la col•laboració de tothom: “Tot això fa que el camp de treball hagi estat molt més enriquidor”. 
 

Participants a les excavacions del Castell de Guardiola de Berguedà. Foto: Cedida