A les acaballes del segle XIX, el nucli de l'Ametlla de Merola vivia un moment de molta activitat fabril i expansió de serveis, treballadors i habitants. Com altres colònies industrials, va atreure persones d'arreu de la comarca que veien en aquest model un present i futur de prosperitat laboral. Un cop allà, el teixit social va fer possible crear nous costums i tradicions que, en el cas ametllà, s'ha sabut conservar en el temps. Bona prova són els Pastorets, que ja han fet 145 anys i van rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2007. I també els seus Nans, que enguany bufen les 125 espelmes.
Per celebrar l'efemèride, l'Associació Cultural l'Esplai de l'Ametlla de Merola i l'Ajuntament de Berga, s'han posat d'acord perquè el Convent de Sant Francesc aculli l'exposició titulada Els Nans de l'Ametlla de Merola: 125 anys d'una tradició amb inici patumaire. I és que, segons han determinat els historiadors, l'arrel d'aquestes peces patrimonials es troba en una reproducció del corpus de la capital que un grup de berguedans traslladats a l'Ametlla de Merola va impulsar ja fa més d'un segle, i més concretament, en els Nans Vells de la Patum.
"Amb la informació que tenim avui dia, podem afirmar que els Nans de l'Ametlla de Merola neixen d'una mena de Patum que un seguit de berguedans que marxen a viure l'Ametlla intenten reproduir amb els mitjans que tenien", ha afirmat l'historiador Albert Rumbo, qui creu que "el que fa aquest grup de gent és, també durant el Corpus, fer com una Patum per recordar la seva festa". Així, si bé se sospita que s'haurien reproduït altres comparses, només han transcendit els Nans.
D'aquesta manera, hi ha diferents elements que sustenten la teoria. Segons Rumbo, un dels més significatius és que els quatre nans de l'Ametlla siguin figures masculines, com els vells de Berga. "La major part dels nans de Catalunya ja són homes i dones a finals del segle XIX. Per exemple, els Nans Nous de Berga, que són del 1890, ja consten de dos homes i dues dones", explica Rumbo. Altres detalls considerables són les llances, que els berguedans llueixen a la sortida d'ofici de les autoritats i els ametllans empren en la cercavila; i les castanyoles, que marquen el ritme dels balls dels dos grups de nans. Un ball que, en certs passos, també té una semblança.
Pel que fa a les dates, la primera referència documental data de 1899, quan els Nans ametllans apareixen ressenyats en un article del setmanari La Veu de Montserrat. En l'actualitat, es mostren al públic amb motiu de la celebració de la Festa Major de l'Ametlla de Merola, que es commemora el diumenge més proper de la festivitat de Sant Mateu (21 de setembre). Aquest 2025, justament, aquesta jornada coincidirà en un diumenge.
Divulgació dels Nans de l'Ametlla, des de Berga
Per reforçar el vincle amb les figures patumaires, l'origen dels Nans de l'Ametlla de Merola s'ha compartit en una jornada emmarcada en la programació dels cicles La Patum tot l’any i Àgora Cultural, celebrat el divendres. L'esdeveniment va consistir en una conferència i una taula rodona per inaugurar l'exposició que, temporalment, situa els nans ametllans a la capital del Berguedà, juntament amb els que els van inspirar. L'acte va comptar amb la participació d'Ivan Sànchez, Albert Rumbo, Sessa Casserras, Gemma Rodríguez, Òscar Guijarro, Òscar Cabra i Jana Arpa, sota la conducció del periodista Eric Calderer.
Ara bé, un dels moments més especials va ser la passada dels Nans de l'Ametlla de Merola fins a la plaça de Sant Pere, on van executar una mostra de balls acompanyats musicalment de la Cobla Berga Jove. La pluja de divendres a la tarda va posar en dubte aquesta exhibició, que finalment es va poder celebrar, deixant una imatge que passarà a la història del patrimoni cultural ametllà i berguedà.
- Els Nans de l'Ametlla de Merola es van desplaçar a peu des de Sant Francesc a Sant Pere
- Ajuntament de Berga
Més emblemàtica hauria estat, això sí, la imatge que la petició inicial de l'Associació Cultural l'Esplai va posar sobre la taula: que els Nans Vells de la Patum baixessin a l'Ametlla. "Saben perfectament, i així els ho hem traslladat, que cap element de la Patum anirà a l'Ametlla de Merola. És important que ho preservem. I tampoc hi haurà cap ball conjunt de nans de la patum amb els seus", afirmava l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, posteriorment al Consell Municipal de la Patum celebrat al maig, quan es va fer referència a l'activitat que finalment s'ha celebrat al juliol.
En tot cas, Sànchez va posar en relleu que aquest lligam patumaire "és interessant" i per això han buscat la fórmula per difondre la història dels Nans de l'Ametlla, que és també la dels berguedans i berguedanes que van deixar la ciutat per traslladar-se al llarg del riu Llobregat per motius de feina. Els Nans de l'Ametlla de Merola estaran exposats al Convent de Sant Francesc fins a finals del mes d'agost, segons informen des del consistori.
