El projecte Arquitectura Catalana és un espai digital impulsat pel Centre Obert d'Arquitectura, ens promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Es tracta d'un recurs que aglutina més de 5.400 edificacions arreu del territori català, gràcies a l'aportació de més de 2.400 autors i autores. Aquest patrimoni també s'exposa a través del centenar de rutes que han elaborat els col·laboradors, que segons els responsables del recurs "conviden a descobrir l'arquitectura des d'una mirada crítica i al mateix temps propera, amb la voluntat d'apropar-la a la ciutadania".
Una de les rutes que transcorre pel Berguedà és la número 12, titulada Les colònies industrials del Llobregat al Bages i el Berguedà. En aquesta proposta de l'arquitecte Francesc Rafat, es posa l'accent en nou nuclis edificats a l'Alt Llobregat que permeten entendre com funcionaven l'estructura productiva de l'època i com s'organitzava la vida social que creixia a mesura que les fàbriques es feien grans. La ruta engega a la Colònia Gomis de Monistrol de Montserrat i finalitza a l'Ametlla de Casserres.
Les colònies: nuclis globals i també particulars
En la descripció del recorregut, Rafat descriu les colònies com a "conjunts arquitectònics fabrils que fan ús de l'energia hidràulica per dur a terme l'activitat industrial". En aquests nuclis, recorda, s'hi troben les "edificacions destinades a l'activitat industrial, a l'habitatge i als serveis", i si bé apunta que "el conjunt arquitectònic s'ha d'observar en la seva globalitat", també remarca que cal parar atenció "en la particularitat de cadascuna de les seves edificacions".
D'aquesta manera, convida els interessats a resseguir la ruta a fixar-se en "elements imprescindibles" com la presa del riu, el canal d'abastiment d'aigua i les turbines; en les naus industrials, "la raó de ser de la colònia"; a més dels habitatges, distingint expressament els destinats als treballadors dels de la propietat i càrrecs més alts de la colònia, destacats per "la qualitat dels seus acabats i la sumptuositat del disseny". A continuació podeu trobar les nou colònies que proposa el recorregut de Rafat.
Can Gomis
Fundada l'any 1891 pel manresà Francesc Gomis i Soler a Monistrol de Montserrat, estava formada per una fàbrica, una línia d'habitatges i una església neoromànica. Es va centrar en la fabricació de filats i teixits de cotó, i l'any 1909 s'hi va situar una central elèctrica que, posteriorment, va adquirir la Companyia Hidràulica del Segre. Aquesta va operar fins a l'any 1971, quan es va abandonar després dels aiguats. La fàbrica va tancar el 1985, quan encara ocupava 72 treballadors, si bé va tornar a ser posada en marxa anys després. El temple està dedicat a la Mare de Déu del Roser i és obra d'Alexandre Soler i March. Va ser inaugurada l'any 1930, si bé el 1960 s'hi va agregar el campanar.
La Bauma
La colònia de la Bauma es troba a Castellbell i el Vilar, i la seva història es remunta a l'any 1859, amb l'impuls dels industrials Narcís Roca i Francesc Llubià. Les dues primeres naus van anar canviant de mans, que van optar per situar noves construccions per ampliar els serveis. En són exemple l'església, la Torre de l'Amo -aquestes dues edificacions, obra de Soler i March- i el Casino. També s'hi va edificar la fàbrica nova. Les tres naus es disposen de costat, seguint el curs fluvial, i es distingeixen per utilitzar parament d'obra vista que li dona un caràcter unitari al conjunt.
El Borràs
També es troba dins el terme de Castellbell i el Vilar, i va entrar en funcionament el 1876 de la mà d'Oleguer Borràs i Castelltort. Aleshores, ja s'hi trobaven dues fàbriques i els habitatges dels obrers. De seguida s'hi van afegir la Casa del Cap (Torre de l'Amo), l'església i un edifici de serveis. I un pas important va ser la inauguració del Casino, que va permetre sumar més serveis i activitats d'oci. L'espai fabril es va mantenir actiu per part de les diferents generacions familiars fins al 1972, quan va sorgir una nova empresa que va treballar fins al 2003. Avui dia, la fesomia antiga de la colònia es pot distingir pels habitatges dels treballadors, que seguien un patró comú.
Cal Pons
És una de les set colònies de Puig-reig i de les més monumentals i ben conservades de Catalunya. Es va fundar el 1875 per l'impuls de Josep Pons i Enrich, estava dedicada al sector del tèxtil en una fàbrica que va estar activa fins al 1995. Aquest nucli manté diferents edificacions d'interès, com les dues torres de l'amo -la nova i la vella-, l'església neogòtica, el convent, el teatre o el xalet del director. Tot, abraçat per uns jardins mediterranis, un espai que s'ha consolidat com un dels pulmons verds del municipi. L'Ajuntament de Puig-reig va adquirir bona part dels espais de la colònia en la subhasta realitzada a finals dels anys 90.
El Guixaró
El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa gran del Guixaró (municipi de Casserres). Després d'unes disputes familiars per herències, l'any 1879, Esteve Comelles i Cluet va comprar una part de les terres del mas per construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó que va estar enllestida el 1889. Però eren temps de colònies industrials, així que a més de la nau s'hi van alçar els pisos per als treballadors i un conjunt d'edificis de serveis i equipaments. L'espai va canviar de mans el 1929, i es va tornar a ampliar amb més pisos, la nova escola i el camp de futbol. L'esgotament del model es va accentuar la dècada dels 70, quedant sentenciada a final dels anys 80 pel tancament de la fàbrica. Avui dia, s'hi manté activitat industrial i hi ha veïnat vivint.
Viladomiu Nou
S'ubica a l'extrem sud del municipi de Gironella, i manté l'estructura de les colònies de la zona: una torre, l'església, l'escola i els habitatges dels treballadors en blocs de tres pisos organitzats en carrers paral·lels i propers a la fàbrica. La fàbrica es va fundar l'any 1870 i la colònia el 1874 per Tomàs Viladomiu i Bertran, també propietari del conjunt de Viladomiu Vell. L'any 1907 ambdues empreses es van separar: el centre de producció nou va ser cedit a Jacint Viladomiu i, el vell, a l'hereu, Josep Viladomiu. La família va continuar l'expansió fent el salt també al Guixaró, tot i que la crisi del sector va obligar a tancar portes. Avui dia, el nucli aprofita els edificis singulars, en especial la Torre de l'Amo, on s'organitzen visites.
- Detall de l'exterior de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou
- Visit Gironela
Viladomiu Vell
Es troba entre les colònies de Cal Bassacs i Viladomiu Nou (Gironella). Va ser fundada el 1868 per Tomàs Viladomiu i Bertran, una família que ja apareix a la documentació històrica de l'any 1512. El nucli consta d'edificis i espais d'interès com l'església dedicada a Sant Marc, la Torre de l'Amo, el xalet del director, el pont de pedra, la muralla, els habitatges dels treballadors i el passeig. Aquesta colònia va ser una de les primeres organitzades sota aquest sistema. Com la majoria, va treballar a bon ritme fins a mitjans de la dècada dels 70.
Cal Bassacs
La tercera de les quatre colònies gironellenques. El matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidor van ser els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs. La primera idea era construir un molí i una petita fàbrica aprofitant el corrent del riu, si bé quan van obtenir els permisos l'any 1869 es van decantar per alçar dues fàbriques. Un cop l'espai va passar a mans dels fills, li van donar un nou impuls recreant el format de colònia industrial, dotant el nucli dels equipaments habituals i destacant la Torre de l'Amo (1900), amb l'arquitecte Alexandre Soler i March al capdavant de les obres. La casa beu dels estils arquitectònics modernista i historicista, amb pinzellades medievals, i destaca pel colorisme de les teulades ceràmiques i de les xemeneies d'inspiració gaudiniana.
L'Ametlla de Casserres
També coneguda amb el nom de Colònia Monegal, el seu origen es vincula a l'existència d'un molí fariner. La reconstrucció d'aquest recurs va fer aparèixer en escena Josep Rutllant l'any 1831, quan li va comprar un tros de terreny per construir una petita fàbrica annexa, aprofitant l'aigua sobrant. L'endeutament per les obres van fer que passés a mans de tres socis més, amb uns béns adquirits finalment per Josep Monegal Nogués el 1893. Va ser amb la seva entrada en escena que es va conformar la colònia, construint els habitatges pels treballadors, l'escola i convent de monges, i la botiga de queviures. També van ser i són les edificacions més destacades l'església i la torre, que també s'adjudiquen a Soler i March.
