Albert Rumbo és un dels historiadors més reconeguts de la Patum. Els seus estudis, recerques, tesis i publicacions al voltant de la festa han ajudat a comprendre'n els fonaments i a reconèixer bona part dels costums que es mantenen vius, així com els que es van quedar pel camí. Darrerament, ha publicat de bracet amb l'Editorial Gavarres un nou llibre entorn de la celebració del Corpus berguedà. Es titula Històries de la Patum.
Com sorgeix la idea del llibre?
Aquí hi ha un doble inici. Des que vaig començar a investigar en temes de Patum, he tingut la idea que hi ha un seguit d'històries i anècdotes que m'explicaven, potser petites. Per tant, a l'hora de fer un, entre cometes, llibre gran sobre la festa, no les podia incloure. Ara bé, tot i ser molt quotidianes, aportaven una informació molt important sobre la festa. D'alguna manera, havia començat a treballar en un format de publicació, fins i tot mig literari, amb aquests testimonis, però feia uns 20 anys que ho tenia pendent. Ho tenia encetat i li havia anat donant llargues. Així, quan l'Editorial Gavarres em contacta i em demanen si puc fer una col·lecció d'històries de Patum, esdevé l'inici definitiu de la concepció d'aquest llibre d'històries.
Quan arrenca la relació amb l'Editorial Gavarres?
En parlem l'any 2022, quan em plantegen la proposta i l'opció de treure'l el 2024 o el 2025, i acordem que surti el 2025. La idea és treballar aquest format de petites històries o anècdotes, així que el primer que faig és recuperar el que ja tenia i redactar-ho amb un altre format. A més, busquem tot un seguit més de relats per acabar de conformar el treball nou. Al final en surten cap a unes 80 històries diferents, però en podrien haver fet 160, 800 o el que hagués calgut. La Patum dona per una barbaritat.
Com es distingeixen les diferents històries?
D'una banda, hi trobem anècdotes antigues que són interessants per la història de la festa. Són peces que es poden seguir de manera global, per qualsevol persona que hagi sentit a parlar una mica de la Patum. I també hi hem incorporat relats que són molt puntuals, de gent de casa, i que has de conèixer el personal i la festa per saber per on van. En tot cas, volíem que fos un llibre que el pogués llegir tant algú molt de Berga i molt patumaire, sense que se li fes repetitiu, així com algú que ve de fora i coneix el context actual de la Patum, per vincular-lo amb l'anècdota que llegeix. També hem intentat que fos un recull variat i divers, abraçant totes les comparses, els fets a plaça i durant el Passacarrers, de Patums fora de casa, d'anys que no hi ha hagut Patum, de testimonis de fa 300 anys i de fa 25... Volíem que el ventall fos el màxim d'ampli possible.
Quin pes té la memòria oral en aquest llibre?
La memòria oral és la base del llibre. Des que començo a investigar la Patum, em trobo que la gent m'explica aquestes anècdotes i a mi sempre em quedava la recança de pensar que m'estan explicant una cosa interessant, però que no encaixa quan estàs escrivint un llibre dogmàtic de la festa. D'aquesta manera, la tasca final ha consistit a aportar-li, per dir-ho d'alguna forma, un aspecte més formal a aquestes històries del dia a dia de la Patum, sempre intentant que poguéssim contrastar les històries: que algú més te'n doni raó, que aparegui als llibres o que ho recollís la premsa. De fet, hi ha algunes històries que són basades en documents històrics, però que ens donen una interpretació de la festa molt concreta.
Ens pot compartir l'exemple d'un relat extret d'un document històric?
És el cas de la història més antiga que hem inclòs en el llibre, que data de l'any 1700. Ens parla d'un personatge que era regidor i que intenten que no ho sigui més per un seguit de circumstàncies. Entre les coses que li imputen, algunes estan vinculades al que avui dia entendríem com un tràfic d'influències, però també l'acusen d’haver ensenyat, posa literlament el text, sas parts vexendas en algun puesto publich, i li retreuen el fet que ell ballés el Gegant per un preu estipulat. Això és anecdòtic, però ens demostra que la gent que fa 300 anys ballava el Gegant per un preu estipulat, no és que fos il·legal, però sí que era una manera de fer quedar malament a la gent que gaudia d'un cert estatus social. Doncs aquest fet, plasmat en documents que ara es guarden a l'arxiu, ens expliquen una realitat de la Patum d'ara fa més de 300 anys potser no tan coneguda o que contradiuen el que en anteriors estudis s'havia recollit, com és el fet que participar en la festa es veia com un privilegi dels nobles i que en aquest cas resulta en tot el contrari.
"Aquests relats són un bon mirall de com funciona la festa i de com evoluciona al llarg dels segles"
Hi ha alguna història que l'hagi sorprès?
Me n'han sorprès moltes, sobretot les més antigues. Aquesta del regidor mateix, perquè són anècdotes que t'ajuden a formar la història de la festa. Però també hi ha casos entre les més modernes, i que fins i tot les he viscut jo, que no és que siguin transcendents per la festa, però ens en diuen molt sobre la Patum en si mateix. Penso que aquests relats són un bon mirall de com funciona la festa i de com evoluciona al llarg dels segles. Ens demostren que hi ha èpoques que una cosa que ara seria impensable aleshores era natural, o coses que ara són més que anecdòtiques i llavors eren transcendents.
Quines anècdotes viscudes en primera persona explicaria en un futur, en reculls de la mateixa naturalesa que Històries de la Patum?
Potser seria interessant parlar de quan els Plens saltaven només a la plaça de Sant Pere. En un moment determinat, hi ha un problema important i s'acaba el Salt de Plens de la manera que es pot. Aleshores, es planteja que en el següent hi hagi un grup de Plens que salti a la plaça del Doctor Saló. Això s'improvisa allà, i en el moment que ho fas, no és un fet transcendent. Però al cap d'uns quants anys, veus que allò va ser una resposta d'un moment concret s'ha establert i ha modificat la festa.
En una línia similar, també he viscut en primera persona el canvi dels Tirabols. Quan hi anava de petit amb els meus pares, tocaven La banya de bou, El vals jota i El pas doble, i ja aleshores els músics s'aixecaven i tocaven més ràpid. I s'havia acabat, hi hagués xiulets, cants o crits. Però, d'un dia per l'altre, i fruit d'un fet concret, es van començar a tocar més Tirabols i és quan se n'han passat a tocar 30. Novament, en el moment que passa et sembla anecdòtic, però quan t'ho mires amb perspectiva veus que va suposar un abans i un després.
Creu que la manera de fer Patum 300 anys enrere és molt diferent de l'actual?
És molt diferent, però a la vegada és molt igual. O sigui, la manera de fer Patum és molt igual, perquè fem el que feien els nostres besavis, avis, pares, etcètera. Però és molt diferent perquè coses que es feien abans i que eren molt naturals, ara no ho són. Jo crec que s'ha mantingut l'essència conformadora de la festa, i que les diferències es troben en el fet que abans no es podien traspassar segons quins límits que ara ja s'han superat. La festa va canviant a mesura que avancen les generacions, però en realitat ha canviat molt menys del que sembla perquè es manté molt l'estructura tradicional i l'essència de la festa.
I els patumaires, els d'anys enrere disten molt dels actuals?
Jo crec que no. El tema de l'evolució està que, quan succeeix una anècdota, en el moment que passa ets incapaç de valorar de veritat la transcendència que tindrà. És una cosa que tenen els fets històrics, que en veritat són part del nostre dia a dia. Al moment, no n'ets conscient, però, potser, al cap de 100 anys resulta que sí que va ser transcendent i que va marcar un punt d'inflexió.
"Quan succeeix una anècdota, en el moment que passa ets incapaç de valorar de veritat la transcendència que tindrà"
Canviarà la forma en què traslladarem la Patum a les següents generacions?
Suposo que sí, perquè ara ja passa. Quan jo era jove t'explicaven o et deien que havia passat segons què, i tu t'ho creies. Però ara trobes vídeos i fotografies de tot. Les eines digitals et permeten documentar allò que fa 30 anys algú t'hauria d'haver explicat, i això sempre té un cert perill perquè ho pots reinterpretar. En canvi, quan tens unes imatges, veus clarament com va la cosa i no hi ha volta.
Com pensa que s'ha de plantejar aquesta evolució de la festa d'ara endavant?
Amb la Patum, penso que hem d'intentar que mantingui aquesta línia de continuar amb la tradició ancestral i projectar-la cap al futur. A partir d'aquí, farem més o menys, com qualsevol festa popular. Però quan canviem un element, sapiguem per què el canviem. No podem plantejar canviar-la perquè ens ve de gust, sinó quan hi ha una raó de pes i una bona motivació al darrere. Hem de treballar amb la idea d'intentar mantenir al màxim la transcendència del passat cap al futur.
Quin ha estat el retorn que li han fet alguns lectors sobre el llibre?
En general, a la gent que s'ha llegit fins ara el llibre, li ha agradat. A mi m'agradaria que, a mesura que la gent el llegeixi, vingui i aporti més informacions. La història oral té un problema, i és el fet que a mesura que la gent va passant, es va perdent. Quan entrevistes persones en aquesta cerca d'històries veus que cadascú t'explica allò que ha compartit amb ell el seu pare, així que generació rere generació es perd una bugada. Per això era important poder recuperar alguns fets, perquè moltes de les persones que ens les van explicar ja no hi són. Si això no ho plasmàvem, s'hauria pogut perdre. Per tant, jo voldria que el llibre servís perquè en sorgeixen més històries i puguin transcendir.
Estaria disposat a treballar en un segon volum?
Jo estic disposat sempre i, de fet, han quedat coses al tinter. Fins i tot, potser han quedat per publicar anècdotes més divertides o interessants que altres, però que han quedat fora per no repetir molt sobre una temàtica en concret. Per això crec que seria interessant que hi hagués gent que s’animés a compartir el que sap i anar sumant. Tot el que tinguem encara viu de la memòria hem de mirar de preservar-ho al màxim d'ara endavant.
