Tirabol. Barreja. Guita. Salt. Aquestes paraules són alguns exemples dels conceptes propis de la Patum que distingeixen la celebració. Entre el 17 i el 22 de juny, Berga torna a viure una nova edició de les festes de Corpus a la ciutat, certamen que aplega milers de persones per celebrar una expressió de la cultura popular que és reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. Ara bé, quantes en coneixes? 

Glossari de la Patum

A NacióBerguedà hem preparat un abecedari amb 50 mots perquè et posis a prova i, a més, disposis del glossari indispensable per ser un bon patumaire.  

A 

• Administradors: les parelles administradores tenen avui dia un paper protocol·lari, però antigament, s'ocupaven de recaptar fons per finançar la festa i representaven un dels quatre barris antics de Berga. 
• Àliga: figura incorporada a la festa l'any 1756 i que s'ha guanyat el distintiu com a element més solemne i senyorial de la festa. El seu ball és dels més distingits de la Patum.
• Àngels: comparsa vinculada a les Maces, per formar part del mateix quadre escènic. Estan documentats el 1621 i representen les forces del Bé, amb Sant Miquel i un altre àngel acompanyant. 

B

• Barreja: beguda alcohòlica feta d'anís i moscatell lligada a la celebració de la festa. Se sol prendre d'una bota o d'un porró.
• Bulla: antic nom amb el qual es feia referència a la festa, nascut dels entremesos lligats inicialment a les processons de Corpus i que van anar agafant entitat pròpia a mesura que es van desprendre del caràcter alliçonador. Prové de la Bullícia del Santíssim Sagrament.
• Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga: una de les formacions que posa la música a la celebració de la Patum. Intervenen en la passada de dimecres al migdia, a la Patum Infantil i la Patum de la Llar.

C

• Comparsa: colla encarregada de les actuacions de les diferents figures que conformen la festa. N'hi ha 11: Tabal, Turcs i Cavallets, Àngels, Maces, Guita Grossa, Guita Xica, Àliga, Nans Vells, Gegants, Nans Nous i Plens.
• Cobla Pirineu: una de les formacions que posa la música a la celebració de la Patum. Posen les melodies en la passada de dimecres al vespre, la Patum de Lluïment i Completa de dijous.
• Cobla Ciutat de Berga: una de les formacions que posa la música a la celebració de la Patum. S'ocupen de musicar la passada de dissabte al vespre, i també la Patum de Lluïment i Completa de diumenge.
• Corpus: provinent del llatí Corpus Christi (cos de Crist) és una festa destinada a celebrar l'Eucaristia. En concret, la jornada es commemora 60 dies després del Diumenge de Resurrecció, durant la Setmana Santa.

D

• Dijous de Corpus: dia gran de la festa. És la jornada que representa el Corpus Christi i que a la ciutat de Berga és un dels dies festius locals.

Barraques de Patum 2025: consulta el programa de concerts

E

• Empostissat: construcció suplementària que se situa a la plaça Sant Pere amb dues finalitats diferents. El primer es troba a les escales de l'Església de Santa Eulàlia i dona lloc als músics. L'altre és a les escales de la Berruga, i s'utilitza per facilitar l'accés a les persones amb mobilitat reduïda i també s'hi situen mitjans de comunicació.
• Ella s'ho pensa: cançó tradicional que s'interpreta entre els salts de Tirabols de les places Sant Joan i Sant Pere, al llarg del carrer Major, en la celebració dels dos Passacarrers de la nit (dimecres i dissabte).

F

• Fuet: peça de pirotècnia utilitzada per les comparses de foc (Maces, Guites i Plens). Consten de dues parts: la que s'encén i deixa anar espurnes mentre crema; i el tro, que esclata un cop s'ha consumit.
• Farola: punt de referència per a la situació dels patumaires a la plaça de Sant Pere que es volen trobar amb amics entre la gentada.

G

• Guites: un dels elements més primitius de la Patum i que més s'ha mantingut respecte de les originals. Antigament, també se l'anomenava Mulassa o Mulafera. De la Grossa se'n té constància des del 1621, mentre que la Xica es va incorporar el 1890. 
• Gegants: elements de major dimensió de la festa. El primer està documentat l'any 1622, i la parella el 1695. Els que actualment ballen són la parella de Vells, estrenats el 1866, i la Jove, de 1891. Els seus balls són, majoritàriament, adaptacions de cançons populars catalanes, si bé també tenen alguna composició pròpia.

H

• Història: la Patum té segles d'antiguitat. Després que s'instituís la celebració del Corpus Christi l'any 1262, les primeres referències a les processons a Berga daten del maig de 1454. 
• Himne de Berga: Melodia de caràcter cerimoniós que marca l'inici d'alguns dels actes més solemnes de la festa, com l'entrada de les autoritats al Ple de l'Ascensió o la sortida d'ofici i cap a l'Ajuntament de Berga abans de Lluïment.

I

• Infantil: la Patum Infantil és la celebració dedicada als berguedans més joves. La seva trajectòria es remunta a l'any 1952, quan Joan Rafart, l'impulsor, va començar a donar vida a la quina s'instauraria com la festa centrada protagonitzada pels nens i nenes. El 1957 es va passar a celebrar a la plaça i ja s'hi va quedar.
• Igual: pirotècnia Igual és l'empresa del sector que subministra el material pirotècnic -fuets i bengales- per la celebració de la Patum.

J

• Jordi Rafart: dissenyador berguedà autor dels vestits dels Gegants estrenats l'any 2024. Enguany, és el torn dels Gegants de la Infantil de fer el canvi a les noves peces de roba.
• Juny: mes en què s'escau la Patum aquest 2025. Tanmateix, la celebració pot anar des de finals de Maig fins a finals de Juny, com és el cas de l'edició d'enguany.

La Patum reforça la prevenció de les violències masclistes i els serveis de consums saludables

K

• KamBrass Quintet: formació de vent metall que protagonitza el Concert de Patum - Memorial Ricard Cuadra d'aquest 2025. Està formada per Guillem Cardona (Trompeta), Joan Pàmies (Trompeta), Maria Servera (Trompa), Xavier Gil (Trombó) i Oriol Reverter (Tuba).

L

• Lluïment: la Patum de Lluïment es considera la Patum de gala. Hi fan cap totes les comparses menys els Plens i es viu de forma més tranquil·la que a la nit.
• Lambert: Joan Baptista Lambert i Caminal (Barcelona, 1884-1945) va fer uns arranjaments a les cançons de la Patum per encàrrec de l'Ajuntament de Berga. Va ser l'any 1930 i, el 2024, la Cobla Berga Jove en va recuperar una dotzena enregistrades en un CD titulat Lambert: La Patum de Berga.

M

• Maces: comparsa que representa l'escena entre el Bé (Àngels) i el Mal (Maces). Es representen com a dimonis i, de fet, la maça que porten acaba amb una caixa rodona decorada amb cares diabòliques. Estan documentades des de 1621.
• Mau-mau: beguda alcohòlica a partir de vermut negre i gasosa lligada a la celebració de la festa. Se sol prendre d'una bota o d'un porró.

N

• Nans: elements de la imatgeria de la Patum, constituïts en dues comparses diferents. Els Vells són els més antics (1853) i es distingeixen per ser quatre figures masculines que porten un barret de tres pics, llargues trenes i castanyoles. Els Nous van aparèixer el 1890 i representen dues parelles, una de joves i una de vells, que ballen de forma més airosa.

O

• Ofici: litúrgia prèvia a la celebració dels actes de Lluïment. Se celebra una missa el dijous, el divendres i el diumenge.
• Octava de Corpus: una altra forma de referir-se al moment que se celebra la Patum. En concret, es fa referència a les Festes de l'Antiga Octava de Corpus.

P

• Patum: nom de la celebració al voltant del Corpus que té lloc a Berga. El nom està vinculat a l'onomatopeia del so del Tabal: Pa-Tum. El canvia a aquesta nomenclatura es va produir entre finals del segle XVIII i inicis del XIX.
• Patumaire: persona que celebra la Patum. Inicialment, el concepte es vinculava a les persones que executaven els balls. En l'actualitat, l'Ajuntament de Berga atorga els títols de Patumaire i Patumaire d'Honor a persones mereixedores d'un reconeixement especial per la seva vinculació amb la festa. 
• Passacarrers: també anomenada Passada. Recorregut pels carrers i places de Berga que té lloc el dimecres al migdia i al vespre, i dissabte al vespre. Mentre que la diürna la protagonitzen el Tabal i els quatre Gegants, la nocturna uneix el Tabal, les Maces, les Guites i la parella de Gegants Vells.
• Plens: comparsa que posa el punt més apoteòsic a la festa. Estan documentats des de 1621 i deuen el seu nom al fet que van plens de foc: vesteixen amb 9 fuets cadascun, entre el cap i la cua. Tenen l'aparença d'un dimoni i fan de la plaça de Sant Pere una petita representació de l'infern mentre s'executa el salt.

Q

• Quatre Fuets: se celebra el diumenge previ a l'inici de les festes de Corpus. Consisteix en l'actuació de dues maces a la plaça Viladomat, també de la Infantil, per provar la qualitat dels fuets que s'utilitzaran durant la Patum.
• Quimserra: Joaquim Serra i Farriols (Berga, 1834-1906), conegut com Quimserra, és un dels compositors més destacats dins la música de la Patum. És autor de les peces dels Turcs i Cavallets, els Nans Nous i els Plens. També va contribuir a modernitzar el panorama musical de la festa.

Passacarrers de la Patum 2025: mapes amb els recorreguts i horaris

R

• Ruedo: popularment, forma a la qual s'anomena l'espai que es deixa les figures per a l'execució de cada salt.
• Ricard Cuadra: Ricard Cuadra i Camprubí (Berga 1951-1997) és el músic que va impulsar el Concert de Música Oblidada de la Patum l'any 1993, recuperant peces antigues de la festa. Després de la seva mort, la iniciativa s'ha mantingut en forma del Concert de Patum - Memorial Ricard Cuadra, que any rere any se celebra el dissabte previ al Corpus.

S

• Salt: cadascuna de les representacions que protagonitzen les comparses. El concepte també fa referència a les rondes d'actuacions previstes en cada celebració.
• Saletes: els quatre germans Sala, coneguts com els Saletes, van deixar empremta a la ciutat. Com a músics, van tocar durant més de 60 anys, ocupant-se de la Patum durant 32 Corpus consecutius. La seva institució va ser tal que es va popularitzar el rodolí: "Quan s'acabin els Saletes, la Patum a fer punyetes". A més, van ser els impulsors de la destil·leria Casa Sala, on s'elaboraven licors famosos com la Queraltina. 

T

• Tirabol: ball que finalitza la Patum a plaça i els Passacarrers. Posa en escena els Gegants i les Guites, ballant la melodia del Tabal i la música de les cobles, dibuixant un recorregut en cercle.
• Tabal: és l'única figura que participa a tots els actes de la Patum. També té la particularitat de fer de pregoner de la festa i de dirigir diferents representacions -reminiscència dels antics entremesos-. Està documentat des del 1621.
• Turcs i Cavallets: comparsa que representa la lluita secular entre la Creu i la Mitja Lluna, encarnada per quatre cavallers cristians i quatre turcs a peu. La primera referència és de 1621 i també se sap que van evolucionar des del ball al so del Tabal a tenir música pròpia el 1890. 

U

• Unesco: sigles en anglès de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. És un òrgan internacional que té per objectiu fomentar i divulgar la cultura, l'educació i la ciència arreu del món a través d'iniciatives com el llistat d'elements i expressions considerades Patrimoni de la Humanitat, i també la relació d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat. És en aquest grup que l'any 2005 s'hi va incloure la Patum de Berga.

V

• Vidalba: espècia de planta enfiladissa autòctona presidida per les fulles dentades (Clematis vitalba). S'utilitza per vestir els Plens i protegir-los del foc. En concret, s'embolcalla la cua i la carota del Ple, i també s'elaboren les corones.

W

• www.lapatum.cat: Lloc web oficial de la festa. El portal recull la informació històrica bàsica, a més de la relació dels elements que conformen la celebració i els aspectes tradicionals. Així mateix, també ofereix les notícies i l'agenda al voltant de la Patum. 

X

• Xamberg: Josep Aspachs i Rosell (Berga, 1844-1926), popularment conegut com el Xamberg, va ser un Tabaler històric de la Patum. De fet, el nom es va emprar per referir-se a la dinastia familiar que, segons relataven els seus membres, havien ocupat el càrrec durant més de 300 anys. La seva història està recollida al nou llibre d'Albert Rumbo: Històries de Patum.

Arrenca el compte enrere de la Patum amb el Ple de l'Ascensió i la sortida del Tabal

Y

• YouTube: Plataforma de vídeos en línia propietat de Google que emmagatzema milers de mostres de la Patum. Precisament, aquest 2025 Televisió del Berguedà celebra els 30 anys d'emissions en directe de la festa, i té en aquesta xarxa un bon grapat de vídeos de la festa.

Z

• Zaballa: Marc Zaballa és l'arquitecte que va dissenyar el projecte de museïtzació de l'Ateneu perquè es converteixi en la Casa de la Patum. La seva idea és la quina es manté actualment sobre la taula.