Si bé és cert que hi ha molt contingut al voltant del Corpus i de la Patum, encara hi ha peces i, sobretot, documentació que no s'ha pogut inventariar. Així ho han determinat diferents historiadors amb anys dedicats a l'estudi de la festa berguedana, i també els col·leccionistes, que tenen a l'ADN buscar i buscar fins que troben. Fa tot just un any, l'Arxiu Familiar Galderic Safont es va aliar amb el músic de Berga Lluís Gual per treure a la llum tres balls, dos de Nans i un de Gegants, que no havien transcendit més enllà de la memòria oral. Aquelles partitures se situaven, segons les conclusions de Gual, en la forquilla entre 1925 i 1936. Ara, el responsable del mateix fons, Ramon Miquel Safont, ha aconseguit una nova partitura, en aquest cas amb un ball de l'Àliga, i datada en l'any 1912.
El llibret consta de dues pàgines de partitura i una portada, la qual aclareix l'autoria, la data i l'instrument al qual es dirigeix el document. Es tracta d'una Sardana llarga per a piano que signa Mn. Marià Miró i Guitó, segons l'escrit inicial. Aparentment, era dirigit "a la senyoreta Trinitat Badia i Guitó", adreçat des de la Colònia Pons i amb aquesta calendarització que es recull amb la frase: "Il·lustríssima Trinitat de 1912". El lloc i la data lliga amb el temps d'exercici com a capellà a la colònia puig-reigenca de Miró, abans que es traslladés a la seva Berga natal i compaginés el ministeri amb l'ensenyança de la música. No sorprèn a ningú la capacitat musical del mossèn, i menys en l'àmbit de la sardana, sent autor de peces tan aclamades i populars com Corpus a Berga(1927).
"Continuant amb el treball de l'any passat, quan vam presentar amb el Lluís Gual unes partitures que, com bé vaig no eren inèdites sinó oblidades, enguany també ha aparegut una peça amb un ball de l'Àliga", explica Safont al voltant de la descoberta, apuntant que "serà una bona troballa de cara a la tradició patumaire, berguedana i catalana". I on ha aparegut aquesta partitura? Doncs, casualment, fora de Berga.
"La meva xarxa de contactes és bastant àmplia i tinc gent que em truca quan té coses", afirma el responsable de l'arxiu, parlant en concret d'un paradista habitual d'un mercat d'antiguitats que cada dijous es desplega a Manresa i amb el qual fa anys que manté relació. "Aquest senyor recull documents i llibres. Va a cases i buida biblioteques senceres, gratuïtament, en els casos que la gent té un cert fons i no sap què fer-ne", explica Safont, que relata que aquest seu contacte va localitzar aquesta partitura de Mn. Marià Miró "buidant un pis que em va assegurar que no estava a Berga". Però aquesta partitura no va ser l'única joia berguedana que va trobar en aquest habitatge, ja que segons assevera el col·leccionista "també van aparèixer documents de la coronació de la Mare de Déu de Queralt, l'any 1916". Tots aquests documents estan ara en mans de Safont.
El pròxim pas serà, novament, buscar el suport d'una persona amb coneixement musical per aprofundir en el seu estudi i divulgar-ne els resultats. "Sempre vetllo perquè aquest material tan únic i especial arribi a les mans de persones que sàpiguen què tenen entre els dits", incideix Ramon Miquel Safont, que desitja "mostrar públicament amb garanties" aquesta partitura. En paral·lel, el responsable de l'Arxiu Familiar Galderic Safont continuarà cercant i recuperant peces del patrimoni patumaire i berguedà per retornar-les al conjunt de la població. "És un miracle que hagi arribat als nostres dies tot el que tenim", reflexiona, valorant que "tot el que no ens ha arribat és molt material que s'ha quedat en diferents llocs, qui sap on".
Aquesta peça pràcticament iguala en edat la recuperada, fa quasi set anys, per Jordi Sabata, que va localitzar un llibret amb partitures patumaires per banda datades en l'any 1911. Anteriorment, Ricard Cuadra també va executar una gran tasca de recuperació, en aquest cas de composicions inèdites de la festa que es van treure a la llum l'any 1993 amb el Concert de Música Oblidada de La Patum.