Indicis aristocràtics. Despertar-se al cas antic de Berga té el seu gran què i conseqüències. Poc després de les deu de la nit. Sofà forani i un gos de morro llapis staedtler, al damunt. Sol i sorprès, gairebé obsessionat, però amb els pantalons posats.

La zoofília no parla del temps. El cor te’l poden robar més vegades que la targeta de crèdit (simple regla de tres a partir d’una data de caducitat). Les comparacions són odioses, però abundants i les etiquetes piten. N’hi ha molts que s’estimarien més cuidar porcs que persones. L’Orwell i la rebel·lió a la granja.

Expliquen que retornar a Berga després de trenta anys provoca tristesa. Hi ha com una capa grisa d’un centímetre que cobreix tota la ciutat. Els soldats van fer un bon forat. Per sort, no fer la mili ha portat les seves conseqüències. Actualment és inimaginable que el teu fill hagi de marxar a fer el servei militar. Però s’han de repensar si treballar a l’estranger o acontentar-se amb una plàcida vida berguedana.

Ritual que es repeteix com un rosari. Fora de context hi ha la càrrega d’energia que provoca viatjar. Molt diferent si es fa per estat vacacional o per obligació. Però el cert és que obrir-se a l’oportunitat és guanyar terreny. A la nostra comarca hi arriben gran quantitat de turistes que, possiblement, ni veiem i no aprofitem. No és el turisme la solució, ni de bon tros, però sí una eina d’ampliació.

Arriben les flors, la primavera, tornarà la patum, l’estiu i totes les estacions, com la pel·lícula coreana dirigida per Kim Ki-duk. Cada estació reflexa una etapa de la vida d’un aprenent. Com el sumar i el berguedà dispers.