Si una cosa tenim a Berga són places, i el que aquestes places tenen en comú és que en els darrers anys han vist rebentats el seu patrimoni i forma original a partir de les reformes i obres.  Que la gran majoria necessitaven millores o ser restaurades és evident però, tal i com s’ha fet, podríem qualificar-ho de crim al patrimoni del nostre poble.

Podem fer un tomb per Berga i veure les meravelloses places que ara tenim, tot començant per una de les més noves: la Plaça dels Països Catalans. Aquest emplaçament al principi tenia un terra fet de “rajoletes” que amb poc temps es va anar deteriorant. La “meravellosa” reforma que s’hi ha fet per solucionar el problema ha estat a base de quitrà. Tenir quitrà just a la porta va molt bé per simular que la C16 et passa pel davant o per fer un ou ferrat a terra els dies més calorosos.

Si seguim caminant anirem a espetegar a la Plaça de la Creu. Ah, que això és una plaça? Voleu dir? Amb les voreres de poc més de mig metre que hi ha en algun tros és difícil adonar-se’n. Sembla m’és aviat una carretera principal. 

Just al costat hi trobem una altra plaça: la de les Fonts. A nivell patrimonial poca cosa quedava amb la desaparició de l’antic portal de Sallagosa però, quan es va decidir fer la reforma es va fer una espècie “d’alçat” amb l’objectiu de que la plaça no tingués pendent. Francament, si el que es pretenia era tenir una plaça plana, allò que es va aconseguir és afegir més barreres arquitectòniques de les que hi havia, a part de que va totalment en contra de la morfologia natural de la pròpia plaça i de Berga (si es busca algun lloc pla a la ciutat és una mica complicat trobar-lo). Per acabar-ho d’adobar, aquesta espècie d’alçat es va fer amb uns falsos llambordins, tot posant-hi uns bancs i algun seient individual tort. Aquests butaques tant modernes conviden molt a socialitzar. Ara es veu que estar d’esquena al banc que tens just al costat ajuda molt a socialitzar.

La següent plaça que tenim just a quatre passes és la de Sant Joan. Aquesta plaça a l’hora de fer-hi la reforma s’hi van treure les rajoles amb figures de la Patum, que anaven en conjunt amb la resta de rajoles del carrer major, per canviar-les per unes lloses immenses de granit. Aquestes lloses es van posar amb l’objectiu que no quedessin malmeses pel pas de trànsit. Sàvia elecció. No hi ha hagut cap any que no s’hi hagi vist algun paleta havent-ne de canviar alguna perquè està trencada.

Enfilem carrer major amunt i trenquem a la dreta cap a la Plaça del Forn. Aquesta és la plaça que m’agrada més. La barana de la plaça va ser arreglada a base de posar-hi una barana de ferro rovellat, cosa que ara la fa una barana fantàstica: quan fa sol has de vigilar de no posar-hi la mà perquè està ben calenta, si t’hi arrambes perilla que agafis el tètanus o et taquis i, estèticament, lliga molt amb el casc antic. El que deia, conservant patrimoni. Sort en tindrem que la barana vella es va deixar intacta sota la funda de rovell. I de les lloses i llums que van posar al terra ja no cal ni parlar-ne...

Ara li toca el torn a la Plaça Maragall. Aquesta plaça pla! S’ha reformat fa poc en plena eufòria electoralista Convergent. En fer-ho han rebentat alguna roda de molí de les que decoren el terra i ens recorden l’antiga funció del molí que hi ha just al costat. També han retirat totes les llambordes de pedra vella i hi han posat uns llambordins de granit que duraran de Nadal a Sant Esteve. Chapeau! Respecte i conservació del Patrimoni a dojo!

La següent és la Plaça Sant Pere. Per on començar? Ja fa anys que també es va mutilar la barana. A més a més, es va substituir la farola per una de més moderna i que fa més llum (tot sigui pel bé de la Patum) i ara sembla que hi tinguem el fanal d’un estadi de futbol. Per acabar-ho d’adobar, aquesta plaça durant l’any és un pàrquing i, quan s’acosta Patum, arreglem el terra fent-hi tractaments perquè no rellisqui (molt efectius, per cert) per intentar posar remei al nyap de terra que s’hi va posar en el seu moment.

Per últim, acabo amb la Plaça Viladomat, just enganxada al Vall. Una altra plaça plena de quitrà... I per si no hi hagués prou quitrà a la zona, s’han reformat les voreres del costat a base de més quitrà en un altre acte d’eufòria electoral Convergent. Molt maco i lògic tot plegat. Si anem parlant de Berga com a ciutat turística m’han dit que als turistes els agrada molt veure un negre fosc o un “Panatone 428”; molt estètic tot plegat.

Encara ens hem deixat alguna plaça o altra, amb meravelloses reformes i grans accions amb l’objectiu de de conservar el Patrimoni. Tot plegat molt útil per conservar el poc que ens queda de la Berga d’abans i de passada fer de la ciutat un lloc més gris per viure-hi. Mentre nosaltres fem això, a d’altres indrets s’aposta per conservar les llambordes tradicionals de pedra, fent reformes en consonància amb el casc antic i ordenances que fomenten el respecte i la protecció d’aquests elements patrimonials. I ja no cal ni parlar de que elements arquitectònics singulars com podrien ser alguna barana o façana amb decoració també cal protegir-los.

De nosaltres depèn que en un futur el llegat que deixem sigui un ferro rovellat i un terra de quitrà fins a dins del portal de casa. Cal defensar el nostre patrimoni, conservar-lo i ser lògics amb l’estètica tradicional de la ciutat. Progrés i canvi no vol dir rebentar-ho tot. Si perdem aquest combat, de ben segur que Berga serà un lloc ben gris (com el quitrà) per viure-hi.