Fa anys que tots seguim les notícies del temps amb molta atenció. De fet, el canvi climàtic és una de les nostres grans preocupacions. Tant, que aquesta Setmana Santa la pluja ha estat notícia. Per alguns, rebuda amb alegria, donat que ens permet, ni que sigui minsa, una recuperació als nostres embassaments. I d'altres plorant, per no poder fer les vacances o la processó. Però hi ha un fet irrefutable, i és que ploure al març ha de ser el normal i, malauradament, no ho és.
El normal ara són llargs episodis de sequera, temporals que s'emporten la sorra de les platges, molts dies de l'any amb temperatures per sobre de la mitjana, estius amb moltes nits tropicals i episodis de pluges torrencials. S'ha de treballar per revertir aquesta situació, i és evident que la lluita contra el canvi climàtic no la guanyarem només amb el que fem en l'àmbit particular, de ciutat o de comarca. Però és encara més clar que si no la comencem a tot arreu a escala individual, de ciutat i de comarca, mai la revertirem a escala global.
En aquest punt, a Berga i al Berguedà tenim l'oportunitat de convertir aquest repte global en una oportunitat de territori. La nostra és una comarca amb una situació geogràfica i d'infraestructures que ens permet jugar a primera divisió en transició energètica i en la millora d'emissions de CO2, amb la implantació de sistemes de generació amb plaques fotovoltaiques, hidràulica, biomassa i també biogàs, aprofitant les infraestructures existents tant per producció com per transport de l'energia produïda.
La generació d'energia amb plaques solars en polígons, antigues fàbriques tèxtils i alguns espais sense valor agrícola, forestal ni paisatgístic, pot tenir una implantació que doni autonomia energètica, empoderament local i competitivitat a la comarca. En producció hidràulica tenim el que, amb encert, alguns han anomenat el riu més treballador del món, amb una gran quantitat de salts d'aigua que generen energia neta i que poden ser combinats amb maneres intel·ligents de gestió en forma de comunitats energètiques o autoconsums compartits que han de fer molt més competitiu el nostre teixit productiu.
En gestió forestal i transformació de matèries primeres en el sector de la fusta, al Berguedà tenim les empreses més punteres de Catalunya, per tant, els subproductes com les serradures i l'estella forestal poden impulsar un important aprofitament d'aquesta biomassa, amb un radi de transport que ens situa amb uns alts índex de competitivitat. Les dejeccions ramaderes, restes de conreus, residus orgànics de les indústries agroalimentàries, fracció orgànica municipal (FORM), procedent de la recollida selectiva es poden transformar en biogàs mitjançant digestors, aquí també tenim una oportunitat.
En alguns casos s'estan fent els deures, i empreses punteres de la comarca o de comarques veïnes amb implantació berguedana ja s'hi han posat. També molts ajuntaments tenen, de fa anys, instal·lacions amb biomassa que escalfen molts equipaments, escoles, llars d'avis, biblioteques, etcètera. Cal, però, ser valents. Cal fer un pas més, sumar les iniciatives públiques i privades, ser proactius en la implantació, treballar des del territori i decidir com volem que passin les coses. Ara mateix, encara està a les nostres mans.
