Una de les frases mítiques del president Josep Tarradellas era: "En política es pot fer tot, menys el ridícul". El govern municipal de Berga, dirigit per la CUP i ERC (amb l’ajuda dels seus escuders juntaires), podria pensar-hi un moment i fer-hi una reflexió. Podrien establir un ordre de prioritats que començaria per aixecar el cul de la cadira i posar-se a treballar. El joc de les cadires que ja dura pràcticament dos anys i mig ha suposat un estat de penúria i deixadesa a Berga mai vist.
Entre votacions i votacions al ple municipal, es va observant com hi ha un únic grup (una agrupació de partits tradicionals que es mouen per interessos personals o/i de partit) que aproven decrets, convenis i contractes; i que impliquen un greuge important en l'avenç de la nostra ciutat. De vegades cal renunciar a la unanimitat per aconseguir uns objectius en el que prevalguin els interessos dels berguedans i berguedanes.
Per què, en quin punt som a un any i mig de les eleccions? Per mi, la nèmesi per excel·lència, estem a anys llum d'aconseguir veure l'esperada (i anunciada) estació d'autobusos, i molt menys albirar la majoria dels objectius d'aquest any 2025, pel que fa a projectes i obres previstes. Mirin, ni la Mare de Déu de Queralt conjuntament amb Sant Quirze i Santa Julita no serien capaços de dir-hi altra cosa que no fos que estan fent els ninots.
Ens reca, però cal dir altre cop que Berga s'ha de posar a treballar més que mai per ser la capital d'una comarca històricament menystinguda pels mateixos partits lligats a les cadires de la casa gran, i obrir els ulls als altres pobles del Berguedà. No pencar vol dir que dels 10 projectes estrella en inversions pel 2025 (oh, sorpresa) tenim la urbanització dels Pedregals per començar, les obres de millora de la residència de Sant Bernabé (amb els diners de l'herència) encara per fer, la climatització de la biblioteca és a cop de canell, la reurbanització de la plaça de les Cols està ben aparcada, el camp de futbol-7 posposat sine die, les millores en voreres sense previsió, de la reforma de la plaça Vella de Santa Eulàlia ni se'n fa esment, i fer arribar l'aigua a Queralt avui dia és ciència-ficció... I per postres, ni amb via verda amb la ubicació (que implica votar a favor tot i no ser la nostra opció) no són capaços de construir l'estació comarcal d'autobusos? Misèria i companyia.
Al final, quan veus que a la resta de l'oposició ja li sembla bé el rumb del govern actual, que té com a política el sempitern "qui dia passa any empeny", claríssimament es corrobora que arribarem a Ítaca més aviat per inèrcia. Amb les veles inflades per aquest aire de Garbí partitocràtic cupaire a un destí incert que no és altre que continuar ajornant-ho tot fins al següent mandat. És la política del calendari buit, de l'estètica de veles llampants i de fotos arreu, on l'únic que avança inexorable és el rellotge i el desvergonyiment es converteix en rutina. Que ens agafin confessats.