Se senten els crits per tot el jaciment:

-Una moneda! 

El jove que l'ha trobat t'ensenya aquell tros de ferralla deforme i masegat amb els ulls espurnejants i un somriure de satisfacció. I en aquells moments te n'adones que val la pena lluitar pel camp de treball, que val la pena tot l'esforç per la recuperació del jaciment del Castell de Guardiola de Berguedà.

Un any més s'ha organitzat el camp “Redescobrim el Castell de Guardiola”, en què 24 joves de 14 a 17 anys han estat fent d'aprenents d'arqueòlegs. Uns joves treballadors que farien canviar la visió de molta gent sobre l'adolescència. 

Monedes, fragments de ceràmica, vidres, un anell, una sivella..., i nous murs que apareixen i van donant pistes sobre l'estructura d'aquest monument. Molta feina feta i encara molta feina per fer. Fent treball de formiga, anem traient pedra d'aquí per situar-la allà, anem omplint cabassos de terra per buidar-los més enllà, anem excavant i excavant fins que la suor ens regalima. 

Vint-i-quatre nois i noies que vénen a fer un servei a la nostra comarca, que inverteixen una part del seu temps per recuperar un monument, que aprenen al mateix temps que aporten el seu gra de sorra. Gràcies als joves participants de les diferents edicions, podem anar dibuixant l'estructura del jaciment i coneixent el seu interior.

Fa vuit anys que s'hi treballa. Tot va començar quan l'entitat Torre de Guaita va organitzar unes campanyes de neteja al jaciment l'any 2008. Durant aquestes intervencions van aparèixer diverses estructures que van posar de manifest la importància d'aquest element patrimonial. Es va optar per l'opció del camp de treball i es va presentar un projecte a la Generalitat. El Departament de Joventut el va incloure dins la seva oferta de camps de treball i l'any 2010 es va dur a terme el primer camp “Redescobrim el Castell de Guardiola”. 

Ara, aquests joves ja tornen a ser a les seves respectives cases de tot Catalunya i, de ben segur, que ja tenen un petit racó al seu cor pel castell. 

Com fer-ho perquè els berguedans estimem més el nostre patrimoni? Passa per l'educació i per la vivència?

Aprofito aquest escrit per felicitar els centres educatius de la comarca (entre ells, l'Escola Sant Llorenç de Guardiola) que, mitjançant diversos projectes, potencien el coneixement, l'estima i la protecció de la cultura i el patrimoni.

Torno als ulls espurnejants d'aquell noi i, des d'aquí, dono les gràcies a totes aquelles persones, entitats i institucions que ho fan possible. 
La il·lusió mou muntanyes i, fins i tot, pot desenterrar castells. Però allò primordial és que la il·lusió s'encomana.