Tinc molta sort de tenir veu en aquest diari redactant articles d’opinió des de l’any 2014. Avui no us parlo només com articulista, us parlo també com a president de l’entitat Torre de Guaita de Guardiola de Berguedà.
El divendres 20 de juliol de 2018 es va publicar en aquest mateix diari la notícia següent: Guardiola vol donar embranzida a les tasques de recuperació del seu Castell. Llegint aquest escrit en què l’alcalde del nostre municipi dóna la seva opinió sobre l’aprovació del Pla Director del Castell de Guardiola, els membres de l’entitat ens vam adonar que havíem fet poca pedagogia sobre les tasques fetes durant aquests anys al castell. Si l’alcalde, amb qui hem fet diverses reunions durant el seu càrrec actual com a batlle i, anteriorment com a regidor de cultura del municipi i com a conseller comarcal de cultura del Berguedà, no acaba de saber el camí que ha seguit l’entitat al jaciment, tot hi disposar de totes les memòries i altres documents tècnics entregats al consistori, com ho han de saber la resta de ciutadans?
Aprofito aquest espai per explicar breument el protocol que hem dut a terme des dels nostres orígens com entitat l’any 2007 fins avui.
Des d’un primer moment l’entitat Torre de Guaita va ser molt conscient que feia una intervenció en un Bé Cultural d’Interès Nacional, és a dir, un monument protegit amb la màxima distinció; per tant, tot el que s’ha fet en aquest jaciment s’ha notificat al Departament de Cultura de la Generalitat, sempre amb un informe favorable del tècnic corresponent. En els seus orígens vàrem demanar un permís per tal de desbrossar el jaciment i començar a visibilitzar les restes arqueològiques. Posteriorment s’han demanat tots els permisos corresponents per les intervencions arqueològiques i també s’ha demanat assessorament a la Delegació de Cultura de la Generalitat de la Catalunya Central per tal de prioritzar les diverses fases de consolidació, dutes a terme per un consolidador especialitzat en la recuperació de monuments.
Les quatre campanyes fetes de consolidació s’han escollit, no només per la seva urgència sinó també pel seu cost. Hi ha zones que no s’han pogut consolidar, tot i ser urgents, pel seu elevat pressupost d’intervenció, un cost que l’entitat no ha pogut assumir. Totes aquestes intervencions s’han efectuat al recinte sobirà.
Quan l’alcalde de Guardiola, Josep Lara, declara que “L'equip de voluntaris fa molt bona feina, però arriba un punt que no n'hi ha prou amb el voluntariat; això ens permetrà professionalitzar una mica les coses, que algú endreci totes les feines que s'estan fent al castell, que indiqui si interessa consolidar més una part, fer unes determinades excavacions, entre altres” no deu tenir coneixement que les nou campanyes d’excavació les ha dirigit un arqueòleg professional, que el Departament de Cultura s’ha implicat fermament en aquest projecte i que la tasca feta ha estat molt rigorosa en tots els seus aspectes i etapes. Per la nostra entitat els conceptes voluntariat i professionalitat no estan renyits i es pot fer una gran tasca des del teixit associatiu. Aquest comentari el rebem com una falta de respecte a les institucions, voluntaris i professionals que hem intervingut, d’una forma o d’una altra, en la recuperació del Castell de Guardiola.
Tornant a la nostra tasca, des d’un primer moment vam intentar implicar a la Diputació de Barcelona en la recuperació del jaciment. Els primers anys va ser complicat perquè la titularitat era privada però des de l’entitat vam insistir i persistir perquè l’Empresa Fecsa-Endesa cedís el castell al municipi. No entrarem aquí a valorar quina va ser la predisposició del consistori en aquell moment sobre aquesta cessió. Ens va semblar que recuperar el castell com a bé públic feia nosa per les despeses econòmiques i els esforços que se’n podrien derivar però, finalment, el castell va passar a ser del poble. Un cop aconseguida aquesta fita, la participació de la Diputació ha anat en augment i, aquests darrers anys ha subvencionat el cost de l’arqueòleg responsable del camp de treball. Aquest fet ha permès que l’entitat hagi pogut destinar més diners a la consolidació. Sempre ha estat l’entitat la que ha consultat el Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona i ha estudiat quines subvencions i recursos podia rebre el jaciment. Aquests documents els ha tramitat necessàriament l’Ajuntament i, gràcies a aquesta gestió, s’ha aconseguit la subvenció pel pagament de l’arqueòleg i, aquest any, l’aprovació del Pla Director.
Els membres de Torre de Guaita estem molt contents amb la redacció d’aquest nou document. Ens permetrà organitzar les intervencions que es faran al jaciment a llarg termini i, al mateix temps, ens permetrà optar a noves subvencions a les quals, fins ara, no ens hi hem pogut acollir. Això no vol dir que la feina que s’ha fet fins ara hagi estat desordenada i no professionalitzada. Demanem respecte.
El senyor Lara també argumenta que “El document (Pla Director) hi garantirà la continuïtat de les tasques arqueològiques". Ens alegra llegir aquesta afirmació però volem saber quin percentatge del pressupost de cultura de l’Ajuntament de Guardiola es destinarà a l’execució de les accions contingudes en aquest Pla Director a partir d’ara. Si l’entitat Torre de Guaita deixa d’organitzar el camp de treball, continuaran els estudis arqueològics al jaciment i les seves labors periòdiques de desbrossament? Qui farà la recerca per trobar noves subvencions? Qui tramitarà els permisos? Qui reprendrà la nostra tasca? Aquest document és una ordenació i priorització de les accions a seguir però hi ha d’haver uns recursos concrets per tal d’implementar-lo.
El Pla Director és un pas molt important, que posa en valor tots els treballs fets fins al moment: una jornada cada mes des de fa més de deu anys per tal de desbrossar i netejar el jaciment, participació en les Jornades Europees del Patrimoni i organització de conferències per tal d’explicar els avenços fets al recinte, muntatge d’exposicions amb els materials trobats durant les excavacions, gestió de permisos, recerca de subvencions i l’organització del camp de treball des de l’any 2010 (en el qual han participat 240 joves durant aquests anys, aportant la seva feina desinteressada) i, des d’aquest any, projecte conjunt d’Aprenentatge i Servei amb l’institut Alt Berguedà per tal d’acostar els joves a la disciplina arqueològica i a la recuperació del castell de Guardiola.
Per a tothom que ho vulgui, tots els documents i memòries que s’han entregat a l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà són de consulta pública i es poden demanar i revisar per tal de veure com ha anat evolucionant la recuperació del castell.
Agraïm que el nostre alcalde valori la feina feta com a voluntaris, però esperem també que pugui veure tota la implicació dels professionals que han format part d’aquest procés de recuperació del jaciment fins avui dia.
Recuperem muralles, desenterrem la història però no cal que aixequem parets allà on no n’hi ha. N’hi ha prou amb reconèixer la feina ben feta i tot allò que podem recuperar plegats a partir d’avui mateix.
Seguim.