L’Història del cinema a Berga és una història recent i una història d’èxit fins l’arribada de les noves tecnologies. L’arribada d’aquest invent l’any 1903 a la nostra ciutat va ajudar a canviar per complet la concepció que fins llavors es tenia del temps de lleure: En aquella època com a molt es feia una fontada, s’anava a ballar els diumenges i sortir a córrer en calça curta era sinònim de ser un tarat. 

Amb poc temps un poblet d’uns 6000 habitants passava a canviar radicalment la seva concepció de l’oci tenint fins a 3 cinemes funcionant a l’hora i omplint les sales cada diumenge. Aquesta història d’èxit seguiria malgrat els canvis polítics de l’època i arribava a un punt àlgid l’any 1951 amb l’obertura del cinema Catalunya.

Dins d’aquesta història ja feia temps que pel cap d’Hermenigildo Claret Senespleda i alguns socis més hi rondava la idea de construir un cine amb cara i ulls. Un cinema que no hagués d’envejar res a les grans sales de Barcelona. Un cinema còmode, per fer-hi grans estrenes, preparat amb totes les modernitats possibles i amb un disseny que eclipses a qualsevol de les altres sales/teatre que hi havia a la ciutat. 

L’obra d’aquest cinema s’encomanà a Emili Porta i Galobart. Aquest a part de ser un gran oblidat segurament també ha estat el darrer arquitecte local que ha deixat una profunda empremta i herència d’alt valor patrimonial i arquitectònic a la ciutat. Un exemple de la seva obra en són edificis com els Jutjats Vells, Cal Marín o Cal Tomàs Pujol (un dels pocs edificis d’estil Modernista que tenim). Actualment aquests edificis estan protegits i  estan considerats com a béns culturals d’interès nacional i local.

El cinema Catalunya és part de l’herència que ens va deixar Emili Porta i Galobart. Que sàpiga jo el cinema Catalunya actualment no entra dins d’aquesta llista d’edificis protegits i per fora ens pot semblar poca cosa. No sóc arquitecte, però segurament aquest edifici té més valor del que molts li puguin donar només amb un cop d’ull des de fora. Els llibres no es valoren només per la seva tapa.

El dia 30 d’Abril els Castellers de Berga feien l’acte d’inauguració oficial del seu nou local al Cinema Catalunya. Malgrat que l’època del gran èxit de les sales de cinema s’hagi acabat i que al Cinema Catalunya ja no s’hi faci cine és motiu de celebració que hi hagi qui creu que aquest espai encara té un alt potencial a nivell d’oci i socialització. Creure-ho és un encert, ja que des d’un inici el cinema ja estava plantejat per ser un espai on s’hi pogués fer quasi de tot.

La d’ara no és només una oportunitat per a que el Cine Catalunya torni a donar valor al seu espai a tots els nivells o per a que els Castellers de Berga tinguin un local com Déu mana. És una oportunitat per Berga i pel casc antic. Els Castellers ho van dir: “aquest local no és només casa nostra, és obert a tothom qui el vulgui utilitzar i sumar a fer pinya, a fer poble!”.

Ara tenim el que no havíem tingut mai: Un centre cívic al centre, obert a tothom, autogestionat i que a sobre aprofita un espai amb valor històric i patrimonial de la ciutat. 

Si aconseguim revifar el carrer major i el casc antic de la nostra ciutat serà a base d’iniciatives com la dels castellers de Berga i reconvertint altres espais històrics de la ciutat en serveis bàsics per al poble. Sinó acostem serveis al centre o hi obrim espais com aquest no serem capaços d’evitar que Berga sigui una ciutat que ha crescut desmesuradament deixant un erm al centre al qual només hi va la gent per Patum.

Per molts anys més de Cinema Catalunya i de vida als nostres espais històrics. Endavant, Castellers!