Arriben amb el tren de les 12. Ella amb posat trist, se la veu cansada del viatge, sembla esgotada d'aquesta vida. El trajecte des de Barcelona es fa molt llarg.

Porta els seus dos fills, un agafat a cada mà. Baixen a l'estació de Guardiola i surten del poble en direcció al Collet, caminant pel costat de la carretera.

Els segueixo des de lluny perquè no em vegin.

Arriben a les Cases Noves i es dirigeixen cap a la baga del Collet. S'aturen davant el pont del Canal, aleshores ella treu un ram de clavells del cistell i el col•loca sota el tercer ull del pont.  S'hi estan una estona. Sembla que resen. Ella plora.

Tornen a desfer el camí i tot just tenen temps per agafar el tren que torna a marxar.

Es veu que hi ha uns quants soldats en aquest pont, van morir durant la guerra i els seus cossos van estar tres dies a la intempèrie, fins que un grup de gent del poble els va enterrar. Hi van posar arços i rocs a sobre perquè les bèsties no desenterressin els cadàvers.

Al llarg dels anys aniré coincidint amb aquesta senyora. A vegades va acompanyada dels seus fills, altres vegades anirà sola. Però un dia deixa de venir i aquella fossa cau en l'oblit, com tantes altres al Berguedà i els morts de la guerra van desapareixent com si mai haguessin existit, sense un enterrament digne, sense flors, sense oracions, sense records.

Han passat 77 anys des del final de la guerra. 36 de dictadura i 41 de democràcia. En tot aquest temps només s'han exhumat a Catalunya 21 fosses, de les 373 que hi ha documentades. Al Berguedà solament hi ha localitzades les quatre fosses de Capolat. Sobre aquestes se'n va fer un acurat estudi i, posteriorment, un colpidor documental anomenat Desencaixats.

Al mapa de fosses de la guerra civil i repressió de la Generalitat de Catalunya hi apareixen situades totes aquestes sepultures. Per què no hi ha més fosses berguedanes? Realment no n'hi va haver més? O és una altra de les assignatures pendents de la nostra comarca?

Avui he estat jo qui ha portat un ram de clavells al pont del Canal. Flors per aquells soldats i per les seves famílies, flors contra l'oblit, per recordar que tothom mereix un enterrament digne. Són clavells blancs, perquè la mort no entén d'ideologies ni de bàndols, perquè la mort és només mort.

[vimeo]71573428[/vimeo]