Aquests dies, arran d’una fumerada que va inundar alguns túnels del tren a Barcelona, s’ha tornat a parlar i molt, del mal servei de Rodalies de Catalunya, de la falta d’inversions, de manteniment i de la gestió nefasta que fa l’administració espanyola, d’aquest servei bàsic per la mobilitat. I és que, per aquesta xarxa hi viatgen, cada dia, centenars de milers de ciutadans i qualsevol incidència te una gran repercussió, perquè, sense cap mena de dubtes, és un transport de viatgers imprescindible per a una mobilitat sostenible, a l’àrea metropolitana. 

Però més enllà de la conurbació barcelonina, tampoc a la resta del territori català, hi ha hagut cap mena d’inversió en la xarxa ferroviària existent, ni per a la millora de les infraestructures ni, encara menys, per a la seva ampliació, en els últims deu anys.

I això ve a tomb perquè fa deu anys, la plataforma “Via Lliure” que havia nascut l’any 2001 i que va arribar a reunir unes desenes de persones, entre les quals m’hi comptava, demanava el retorn del ferrocarril al Berguedà i més inversió i millores en la xarxa existent al Bages. Prou que sabíem que era una empresa difícil, però ens hi vam posar i, en pocs anys, gràcies a la tenacitat d’alguns dels seus membres, vam aconseguir fer forat en les agendes dels responsables del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d’un parell de governs, de signe polític diferent. 

L’any 2006, ara farà deu anys, Via Lliure va presentat dues al·legacions a l'avantprojecte del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals que acabava d’elaborar la Generalitat. En aquelles al·legacions, demanàvem que la línia Súria-Callús-Manresa-Santpedor-Sallent es convertís en una línia per al transport de viatgers abans del 2009 i més enllà d’aquesta petició, prou assenyada, marcàvem el retorn del ferrocarril al Berguedà, com a molt tard, al 2016.

La petició que feia Via Lliure va ser escoltada i el PITC (Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026), va incloure aquests dos apartats: 

Adaptació a passatgers i tren tramvia de la línia FGC Manresa - Súria i Manresa – Sallent. 
Implementació de les mesures adequades per permetre el pas de trens de passatgers pels ramals de mercaderies existents. L'estimació pressupostària d'aquesta actuació és de 30 M€ i l'administració competent és l'Administració de la Generalitat. 

Perllongament del ramal Manresa - Sallent com a tren tramvia fins a Berga 
En aquest últim cas el compromís era el de fer un estudi de viabilitat per analitzar quin seria el mode de transport públic més eficient. I afegia que “malgrat que l'horitzó final pugui ser establir un corredor ferroviari o tramviaire, l'estudi de viabilitat abordarà l'anàlisi de la possible implantació en primera fase de modes més lleugers, com plataformes segregades de bus, que en un futur puguin migrar cap a l'opció tramviaire o ferroviària.”

Som al 2016 i cap d’aquests compromisos del PITC s’han dut a terme. Potser em direu que la mal anomenada crisi s’ha endut molts projectes, voluntats i esperances, però també us diré que durant aquests anys, mentre aquí no hem vist un duro, en altres llocs, s’han fet inversions importants.

Segueixo pensant que la reivindicació del retorn del ferrocarril al Berguedà, que una colla de persones vam començar fa 15 anys, continua vigent i que hem de tornar a reclamar-lo, en primer lloc des del carrer, però també des de les institucions i sobretot ara, quan s’albira un nou estat, del qual espero que calculi la viabilitat de les infraestructures, no només en termes econòmics i de població, que sempre han estat la gran excusa, sinó pensant molt més en el retorn social, l’equilibri territorial i la sostenibilitat.