A vegades, quan vaig d’una banda a l’altre de Berga, acostumo a mirar els noms de carrers els quals no he trepitjat mai o quasi mai. A part de cridar-me l’atenció el veure noms de carrers dedicats a persones que no tinc ni punyetera idea de qui són, també em crida l’atenció el perquè no es va posar simplement el nom popular que rebia en un principi aquell lloc, tal i com seria el cas del Vall (Passeig de la Industria). El anar mirant carrers també m’ha portat a reflexionar sobre a qui es dediquen aquests carrers, què diuen de la ciutat on vivim i perquè els hi hem posat aquest nom.

Tenint això al cap, un dia em vaig posar a comptar quants carres hi havia amb nom d’home i quants amb nom de dona. Un cop fet el recompte em van sortir uns 74 carrers amb nom d’home, i això sense tenir en compte nomenclatures com carrer de Sant Pere de Madrona o de Sant Jaume de Frontanyà (sinó encara hi seria). Per altre banda, amb la ma de carrers que tenim a Berga i de carrerons nous que es van inaugurar en plena bombolla immobiliària només me’n van sortir uns 13 amb nom de dona, 13! 

Lo fort del cas és que d’aquests 13 carrers, exceptuant el carrer Josefina Senespleda (vaig indagar i si no erro era cantat del Liceu al S.XIX), el carrer Aurora Bertrana i si m’apures molt la Ronda Queralt, tots els altres carrers són de mares de Déu o de santes. Ah, molt bé, no? El patriarcat no treu el nas per enlloc, oi? No, no, i ara! Si això del masclisme i el patriarcat no existeix! Només passa que a Berga es veu que si no ets santa i pura (segons certs canons establerts) no tens dret a un carrer i encara perilla menys que algú se’n recordi de tu... Potser això té a veure amb aquella dita de que “Les nenes bones van al cel” i a l’hora de posar noms als carrers es va aplicar al peu de la lletra... Però a casa meva tota la vida m’han dit que sí, que les nenes bones van al cel, però les dolentes a tot arreu!

Aquesta situació fa força vergonya i encara més tenint en compte que de dones que han marcat la història de Berga o que han estat extraordinàries per la ciutat segurament n’hi ha hagut a cabassos, però ningú les recorda o simplement qui les recordava les ha volgut obviar. Aquest, però, és un problema generalitzat i que va més enllà dels noms dels carrers. La nostra historiografia ha obviat les dones sistemàticament o les ha presentat sempre com a “esposa de”. Un altra cas que evoca això últim que dic és la llista de fills il·lustres de Berga en la qual només hi figura una dona, Sibil·la de Saga, la qual és presentada com a noble i dona de Jaume I...

Suposo que la problemàtica que exposo s’entén i em sembla que és obvi que va més enllà de noms de carrers i de fills il·lustres de les ciutats. Si passes per només canviar això rai... La qüestió és que del nostre canvi de mentalitat i de que comencem a canviar petites coses com aquestes en depèn que els berguedans no quedem com uns autèntics cretins que presenten les seves filles il·lustres com a dones de.