“Certament, ens han menystingut amb el tema de la llengua, que és un tema cabdal; aquest intent d'esquarterament de la unitat de la llengua catalana ha fet molt mal”. Aquest és un dels missatges que el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, va llançar aquest dijous, al programa 'L'estació', de Televisió Comarcal del Berguedà. Bosch, nascut i resident a Santpedor, estava convidat a un debat sobre el procés per defensar el posicionament unionista. I si bé no va sorprendre que apostés per la continuïtat de Catalunya dins l'estat espanyol, sí que és destacable el plantejament que fa en matèries com la lingüística. 

Bosch admet que se sent “incòmode amb aquesta Espanya”. D'una banda, pel finançament, ja que tot i negar l'espoli, el president de SCC admet que Catalunya té un problema en aquest terreny. Però on també veu marge de millora és en l'àmbit lingüístic. És per això que, segons va assegurar, Societat Civil Catalana està preparant una llei de llengües que permetria, entre d'altres coses, utilitzar el català al Congrés dels Diputats. És més, Bosch també defensa la inclusió del Principat dins de l'estructura estatal espanyola amb aquest missatge: “Espero que no es produeixi però, si Catalunya fos independent, tindríem problemes en el sentit que la llengua catalana que es parla a València tingués una protecció; o a les Illes Balears”. 
  El 1714, una "fantasia històrica"

I és que, segons el president de Societat Civil Catalana, el problema de la relació entre Catalunya i Espanya es de caire “sentimental”. “Durant els últims anys, hem viscut una fantasia històrica sobre el 1714, segons la qual els catalans vam ser anorreats pels espanyols dolents que venien de Madrid”, assegura Josep Ramon Bosch. És per això que el president de SCC aposta per “buscar ponts”, afirmant que “ens uneixen moltes més coses que no pas ens separen”. 

El programa de debat 'L'estació', conduït per l'empresari i periodista Xavier Gual, es fa des del Berguedà amb la mirada posada en les comarques veïnes del Bages i el Solsonès i, per tant, en la Catalunya Central. Preguntat sobre la realitat que es viu en aquest territori, Bosch no va poder negar “l'evidència”, tot admetent que “hi ha una desconnexió de molta gent respecte Espanya”. “L'estat ho ha fet molt malament”, va reblar. Ara bé, el que també va advertir Bosch és que “una altra cosa és el Baix Llobregat” i les comarques del voltant de Barcelona, tot afegint que “són dues catalunyes que s'estan allunyant”. 

  Pactista reconvertida

Els companys de vagó de Josep Ramon Bosch eren, en aquesta ocasió, l'ex-regidora a Berga i membre d'UDC, Maria Àngels Guitart; i l'assessor del Govern i membre d'ERC, Josep Ginesta. Guitart és economista, va deixar Unió i forma part de l'agrupació demòcrata-cristiana que està impulsant l'alcalde de Vic i president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal. Es tracta, tal com va destacar ella mateixa, d'una d'aquelles “catalanes de qui dia passa, any empeny” i és per això que, abans de ser independentista, es definia com “pactista”. “Arriba un moment, econòmicament parlant, que t'adones que hi ha un espoli”, assenyala Guitart tot afegint que li va costar “de fer el pas” i dir que és independentista. Un cop fet el moviment, l'ex-regidora veu complicat que Espanya la torni a convèncer. 

Per la seva banda, l'advocat i treballòleg, tal com ell mateix es defineix, Josep Ginesta va explicar com està aprofitant els anys que ha estat estudiant la Seguretat Social espanyola per tal de construir la versió catalana, en el marc de la creació d'estructures d'estat. Fent un joc amb el programa, va indicar que “la vida és un conjunt d'estacions”. “Aquest tren que va ser Espanya, durant anys l'hem intentat canviar, modernitzar-lo, però en els últims anys, ens hem adonat que no tenim res a fer-hi”, ressaltava Ginesta. I tot mostrant que fins i tot amb Bosch hi pot haver punts de trobada i reflexions comunes va admetre: “Espanya ha sigut capaç de fabricar més independentistes que no pas nosaltres mateixos”.