Qui era Josep Maria Badia i Sobrevias: repàs a la vida del batlle executat fa 79 anys

Josep Maria Badia i Sobrevias neix a l’Espunyola, a la casa El Salt del Colom, en el si d'una família benestant. En una casa que havia passat de generació en generació. És el mitjà de tres germans. En aquests anys, és tradició que l’hereu d’una família de pagesos propietaris estudiï per advocat. Com que la més gran dels tres germans és una noia, a ell el faran hereu i estudia dret. Anys més tard, es trasllada a Berga juntament amb la seva esposa Maria. Viuen a la plaça de la Creu, número tres.

El març de 1931 li proposen presentar-se a l'alcaldia de Berga. La proposta li arriba des d'un partit que ha nascut fa molt poc: Esquerra Republicana de Catalunya. Busquen algú de prestigi i, malgrat no considerar-se polític, accepta.

Els partits republicans -contra tot pronòstic- guanyen pràcticament arreu de Catalunya, i també a les capitals espanyoles. El 14 d'abril es declara la República Espanyola a Madrid i, alhora, la República Catalana a Barcelona. Les conspiracions contra la República són constants des del primer moment.

L'Ajuntament de Berga dona suport incondicional a la República catalana. Una República que no fructifica, perquè s'arriba a un pacte amb Madrid per un estatut d'autonomia.

Els anys d'alcaldia no són un camí de roses. La gestió del dia a dia no és fàcil i menys en temps tant convulsos. Desgastat després de gairebé tres anys molt durs, decideix no presentar-se a la reelecció. A les següents eleccions, les del 34, Esquerra Republicana de Catalunya, amb Joan Illa al capdavant, obté la majoria.

El mateix 1934, Josep Maria Badia i la seva esposa Maria tenen el seu primer i únic fill, en Josep.

Políticament, la situació segueix molt complicada. Una de les conseqüències dels fets del 6 d'octubre, quan el President Lluís Companys declara l'Estat Català, és l'empresonament del govern de Catalunya. A Berga, part del consistori també és empresonat. No podran tornar a formar part de l'ajuntament fins al 17 de febrer de 1936. Cinc mesos després, esclata la Guerra Civil.

El notari titular de Berga, Eulalio Sánchez, fuig tot just començat el conflicte. Li ofereixen la plaça vacant de la notaria a Josep Maria Badia. Ell accepta el càrrec que, anys més tard, marcarà el seu destí. A finals del 38, la derrota republicana és clara i imminent. Els amics de Badia l'aconsellen que se'n vagi a l'exili, ja que temen que la maquinària repressiva franquista li faci pagar els seus anys d’alcalde republicà. Ell, convençut que no havia fet res dolent, es queda.

Tot just disset dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital berguedana, Badia és detingut a casa seva i portat a la presó de Berga.

Acusat sense proves

Juntament amb el notari, tres persones més declaren contra ell. Les acusacions vers la seva persona: usurpació de càrrec públic (el notari), dues de desordres durant les eleccions i, la més greu, inducció a l'assassinat. Del que se l'acusa és de no haver fet res per impedir determinats fets quan va ser alcalde.

No es presenta cap prova, són suficients la paraula i les declaracions dels denunciants contra l'acusat. Josep Maria Badia i Sobrevias és traslladat a la presó Model de Barcelona i, el 21 de març, se celebra el consell de guerra sumaríssim a Montjuïc contra ell i quatre persones més. No dura ni una hora.

Josep Maria Badia és assassinat a l'edat de 45 anys. El seu cos és enterrat al cementiri de Montjuïc, en una fosa comuna, a una zona anomenada la Pedrera. Dos anys després, la seva vídua demana una sol·licitud d'empara al mateix règim que va afusellar-lo, perquè ella i el seu fill no quedessin desemparats i en la misèria. Moltes esposes i membres de les famílies d'assassinats pel règim franquista són estigmatitzats: sotmesos a l'ostracisme, a tot tipus de traves i a humiliacions durant la llarga dictadura. Transcripció literal de la sentència del consell de guerra sumaríssim d'urgència: 

"José María Badia Sobrevias, hijo de Modesto y Francisca, de 45 años, natural de Verga (sic.), de profesión abogado y estado casado; destacado dirigente de Ezquerra (sic) Republicana de Cataluña, en la villa de Verga (sic), de la que fue alcalde en diferentes ocasiones, manifestándose en las mismas decidido partidario de las doctrinas separatistas. Actúa en las elecciones municipales del 34, en las que se maltrata a unas religiosas, llegando incluso a lesionarlas, sin que el procesado hiciera nada para impedirlo. En las elecciones del 36 actúa también a favor del Frente Popular llegando incluso a arrancar de las manos las candidaturas que él creía contrarias al Frente Popular. Al iniciarse el Movimiento revolucionario, sin llegar a ostentar cargos directivos en el Comité, actúa en la sombra, siendo considerazado por todo el pueblo como asesor del mismo y responsable moral de los asesinatos allí cometidos y otros desmanes ya que era la persona más destacada de Esquerra Republicana de Cataluña. Entre los asesinatos figura el Sr. Francisco de A. Santandreu, enemigo personal del procesado. Más adelante, desempeñó el cargo de positario de fondos municipales y Notario, a ninguno de los cuales tenía derecho.

Fallamos a que debemos condenar y condenamos a los procesados ANTONIO TARRÉS BARNIOL y JOSE MARIA BADIA SOBREVIAS a la pena de MUERTE, a los también procesados ANGEL GUIXE NOGUERA y ANGEL PROS SOLER a la pena de reclusión perpetua, y finalmente al procesado JOSE FELIPO CASALS a la pena de veinte años de reclusión temporal".