05
de febrer
de
2024, 18:20
El govern del Consell Comarcal del Berguedà pel mandat 2023-2027 continua encaminant la seva acció amb la finalitat de trobar el mètode de treball que permeti escollir les línies mestres que vol fer front la comarca i engegar les actuacions escaients. El pas que ha fet ara l'equip de govern del consens és definir el desenvolupament estratègic del Berguedà, que a grans trets, es fonamenta en tres instruments principals: l'Agenda Política, l'Agenda Estratègica i l'Observatori de Desenvolupament Socioeconòmic de Berguedà. Així, un cop s'han aprovat alguns dels òrgans que fonamentaran aquestes iniciatives i s'han desenvolupat les que ja estaven actives, els quatre màxims representants del Consell i l'Agència de Desenvolupament del Berguedà n'han compartit els detalls amb els mitjans de comunicació.
"Aquests recursos seran el pilar clau que ens encamini aquests tres anys i mig de mandat", ha posat en relleu el president del Consell, Ramon Caballé, que tot recordant que "el Consell Comarcal és un òrgan finalista que no pot arribar a tot arreu, sí que pot encaminar els seus representants per anar a buscar els recursos a fora", tot seguint una línia estratègica comuna. De fet, aquesta línia per a la coincidència ha estat fàcil de traçar, ja que tal com ha valorat el president de l'ADB, Lluís Vall, "hem trobat que cada vegada tenim més punts d'encontre que de diferència en les diagnosis comarcals".
L'encarregat de desgranar el nou mecanisme de desenvolupament estratègic del Berguedà ha estat el vicepresident de l'ADB i conseller d'Estratègia de Desenvolupament Comarcal, Sebastià Prat. El primer dels instruments rellevants en aquesta nova metodologia és la creació d'un Consell Assessor ciutadà, format per sis persones "desvinculades de la relació política" i seran "experts" en diferents àrees o sectors de la comarca. Comptarà amb una dotació anual de 2.400 euros i la seva finalitat serà, en les quatre trobades monogràfiques anuals que celebrarà, debatre i redactar un petit informe amb les conclusions i propostes que es faran arribar a l'Agenda Política, on hi haurà representants de l'equip de govern i de totes les formacions presents al Consell. El govern també tindrà capacitat per "introduir i proposar temes i objectius" a aquest òrgan que, en tercera instància, es dotarà dels indicadors i estadístiques que elaborarà l'Observatori de Desenvolupament Socioeconòmic de Berguedà.
En aquest sentit, el vicepresident del Consell Comarcal, Moisès Masanas, ha precisat que "de plans i estudis en tenim moltíssims, però que estiguin lligats i complementats, no tants", així que la tasca, mitjançant la informació de l'Observatori, serà conduir millor les anàlisis a través de les gerències dels dos organismes i els caps d'àrea. Tot plegat, es dirigirà mitjançant la secretaria de l'Agenda Política, que donarà ordre al mètode perquè no perdi la funcionalitat. Ara bé, més enllà d'esquemes d'organització, Prat ha posat de manifest que el principal objectiu de l'Agenda Política serà "definir la visió de comarca" a través d'un document amb "entre 5 i 10 objectius principals", a tall dels manaments estratègics del Consell Comarcal que, segons incideixen des de l'Agència i el Consell, "s'ha de veure més aviat com una declaració d'intencions i de reptes" o, fins i tot, apunten que "podria ser un far que il·lumina cap on ha d'anar el camí".
L'altra gran pota en aquest nou sistema de l'Agència i el Consell i, en la terminologia marítima, els vaixells que han d'arribar a bon port, són els instruments que conformen l'Agenda Estratègica, que en aquest cas, sí que s'organitza en un sistema més lineal. L'arrel seran les taules sectorials de temàtiques clau per la comarca com la indústria, la bioconstrucció, el turisme, el comerç, el sector primari o les polítiques d'ocupació, entre altres. Segons Sebastià Prat, en les reunions, que s'estimen mensuals, "es reordenaran els projectes per portar-los a l'àmbit de l'execució", fent ús igualment de les dades d'estudis de l'Observatori i altres documents, amb l'objectiu d'identificar oportunitats en les àrees designades.
Aquestes iniciatives es traslladaran a la Comissió Executiva de l'ADB, "grup motor" d'aquest ens de governança, on també hi haurà representants dels consistoris, l'ACEB, la Cambra de Comerç i d'Hostaleria i Turisme del Berguedà. Serà el tronc de l'Agenda Estratègica, que acabarà en la copa: la Junta General de l'ADB, la qual validarà els plans de treball que se li proposin en les seves trobades semestrals. A més, també hi haurà una coordinació, mitjançant un Comitè Tècnic. En definitiva, s'estableixen uns passos perquè les propostes que sorgeixin de l'Agenda Estratègica siguin "coherents", exposa Prat, mentre que Vall puntualitza que "la promoció econòmica fa un salt important" en aquesta nova organització. Les iniciatives validades es derivaran a l'equip de govern per a la seva aprovació i implementació.
Comissions, taules, consells, agendes i metodologies a banda, els quatre representants del Consell i l'Agenda emfatitzen que la finalitat d'aquest exercici organitzatiu és "definir el relat d'allò que volem ser", tal com ha apuntat Prat, que ha incidit que l'objectiu és "tenir una estratègia i visió coincident" entre tots els membres del govern comarcal. "Busquem un consens al Berguedà i saber què volem, per anar per davant de les convocatòries que van apareixent", afegia el conseller d'Estratègia, recalcant la importància d'anar "a una direcció". Per la seva banda, Lluís Vall sentenciava que "ha arribat l'hora de definir com ha de ser el Berguedà al llarg de tots aquests anys", pel fet que les línies de treball de l'equip de govern contemplen el curt, mitjà i llarg termini esperant que la nova metodologia i sistemes puguin quedar més enllà del mandat actual.
Sigui com sigui, els presents han defugit de fer avançaments sobre les línies que, previsiblement, plantejarà aquesta estratègia, si bé Prat ha acabat fent referència a certs àmbits que contempla el Pla de Mandat, encara no oficialitzat, com és el foment de la indústria, el desplegament dels serveis de suport als Ajuntaments, o la transició energètica. "Som molt curosos a l'hora de parlar de contingut perquè volem que sigui participat per l'oposició també", ha declarat el conseller. En definitiva, Masanas ha conclòs que els instruments previstos al nou organigrama d'estratègia del Berguedà serviran per "focalitzar millor els recursos i no anar a les palpentes", és a dir, "tenir eines que ens puguin ajudar a portar la comarca on la volem portar".
"Aquests recursos seran el pilar clau que ens encamini aquests tres anys i mig de mandat", ha posat en relleu el president del Consell, Ramon Caballé, que tot recordant que "el Consell Comarcal és un òrgan finalista que no pot arribar a tot arreu, sí que pot encaminar els seus representants per anar a buscar els recursos a fora", tot seguint una línia estratègica comuna. De fet, aquesta línia per a la coincidència ha estat fàcil de traçar, ja que tal com ha valorat el president de l'ADB, Lluís Vall, "hem trobat que cada vegada tenim més punts d'encontre que de diferència en les diagnosis comarcals".
L'encarregat de desgranar el nou mecanisme de desenvolupament estratègic del Berguedà ha estat el vicepresident de l'ADB i conseller d'Estratègia de Desenvolupament Comarcal, Sebastià Prat. El primer dels instruments rellevants en aquesta nova metodologia és la creació d'un Consell Assessor ciutadà, format per sis persones "desvinculades de la relació política" i seran "experts" en diferents àrees o sectors de la comarca. Comptarà amb una dotació anual de 2.400 euros i la seva finalitat serà, en les quatre trobades monogràfiques anuals que celebrarà, debatre i redactar un petit informe amb les conclusions i propostes que es faran arribar a l'Agenda Política, on hi haurà representants de l'equip de govern i de totes les formacions presents al Consell. El govern també tindrà capacitat per "introduir i proposar temes i objectius" a aquest òrgan que, en tercera instància, es dotarà dels indicadors i estadístiques que elaborarà l'Observatori de Desenvolupament Socioeconòmic de Berguedà.
En aquest sentit, el vicepresident del Consell Comarcal, Moisès Masanas, ha precisat que "de plans i estudis en tenim moltíssims, però que estiguin lligats i complementats, no tants", així que la tasca, mitjançant la informació de l'Observatori, serà conduir millor les anàlisis a través de les gerències dels dos organismes i els caps d'àrea. Tot plegat, es dirigirà mitjançant la secretaria de l'Agenda Política, que donarà ordre al mètode perquè no perdi la funcionalitat. Ara bé, més enllà d'esquemes d'organització, Prat ha posat de manifest que el principal objectiu de l'Agenda Política serà "definir la visió de comarca" a través d'un document amb "entre 5 i 10 objectius principals", a tall dels manaments estratègics del Consell Comarcal que, segons incideixen des de l'Agència i el Consell, "s'ha de veure més aviat com una declaració d'intencions i de reptes" o, fins i tot, apunten que "podria ser un far que il·lumina cap on ha d'anar el camí".
Agenda Estratègica i el Berguedà "que volem"
L'altra gran pota en aquest nou sistema de l'Agència i el Consell i, en la terminologia marítima, els vaixells que han d'arribar a bon port, són els instruments que conformen l'Agenda Estratègica, que en aquest cas, sí que s'organitza en un sistema més lineal. L'arrel seran les taules sectorials de temàtiques clau per la comarca com la indústria, la bioconstrucció, el turisme, el comerç, el sector primari o les polítiques d'ocupació, entre altres. Segons Sebastià Prat, en les reunions, que s'estimen mensuals, "es reordenaran els projectes per portar-los a l'àmbit de l'execució", fent ús igualment de les dades d'estudis de l'Observatori i altres documents, amb l'objectiu d'identificar oportunitats en les àrees designades.Aquestes iniciatives es traslladaran a la Comissió Executiva de l'ADB, "grup motor" d'aquest ens de governança, on també hi haurà representants dels consistoris, l'ACEB, la Cambra de Comerç i d'Hostaleria i Turisme del Berguedà. Serà el tronc de l'Agenda Estratègica, que acabarà en la copa: la Junta General de l'ADB, la qual validarà els plans de treball que se li proposin en les seves trobades semestrals. A més, també hi haurà una coordinació, mitjançant un Comitè Tècnic. En definitiva, s'estableixen uns passos perquè les propostes que sorgeixin de l'Agenda Estratègica siguin "coherents", exposa Prat, mentre que Vall puntualitza que "la promoció econòmica fa un salt important" en aquesta nova organització. Les iniciatives validades es derivaran a l'equip de govern per a la seva aprovació i implementació.
Comissions, taules, consells, agendes i metodologies a banda, els quatre representants del Consell i l'Agenda emfatitzen que la finalitat d'aquest exercici organitzatiu és "definir el relat d'allò que volem ser", tal com ha apuntat Prat, que ha incidit que l'objectiu és "tenir una estratègia i visió coincident" entre tots els membres del govern comarcal. "Busquem un consens al Berguedà i saber què volem, per anar per davant de les convocatòries que van apareixent", afegia el conseller d'Estratègia, recalcant la importància d'anar "a una direcció". Per la seva banda, Lluís Vall sentenciava que "ha arribat l'hora de definir com ha de ser el Berguedà al llarg de tots aquests anys", pel fet que les línies de treball de l'equip de govern contemplen el curt, mitjà i llarg termini esperant que la nova metodologia i sistemes puguin quedar més enllà del mandat actual.
Sigui com sigui, els presents han defugit de fer avançaments sobre les línies que, previsiblement, plantejarà aquesta estratègia, si bé Prat ha acabat fent referència a certs àmbits que contempla el Pla de Mandat, encara no oficialitzat, com és el foment de la indústria, el desplegament dels serveis de suport als Ajuntaments, o la transició energètica. "Som molt curosos a l'hora de parlar de contingut perquè volem que sigui participat per l'oposició també", ha declarat el conseller. En definitiva, Masanas ha conclòs que els instruments previstos al nou organigrama d'estratègia del Berguedà serviran per "focalitzar millor els recursos i no anar a les palpentes", és a dir, "tenir eines que ens puguin ajudar a portar la comarca on la volem portar".