Aquests són els 10 racons més emblemàtics de Berga

Berga és la capital del Berguedà, comarca ubicada a l'extrem nord de la província de Barcelona. Una comarca amb pobles que t'enamoraran. Alçada als peus de Queralt, la ciutat compta amb dues realitats urbanístiques molt distingides: la d'entre muralles, que daten del segle XIV i està conformada per carrers estrets i desnivells pronunciats; i les vies i places que es s'han anat constituïnt a mesura que la ciutat ha anat creixent. De l'autenticitat del Barri Vell a la contemporaneitat dels passejos.

Coneguda arreu de Catalunya per una de les festes més emblemàtiques del territori, La Patum, tots els ímputs de la seva ubicació i història han deixat un seguit d'emplaçaments únics i indispensables de recórrer si es visita la ciutat més enllà dels dies de Corpus, que és quan se celebra la festa berguedana per excel·lència. Nació Berguedà et convida a descobrir els 10 llocs i espais més simbòlics de Berga.

Santuari de Queralt

En aquest cas, val la pena començar la casa per la teulada i iniciar la visita a Berga des del capdamunt de la Serra de Queralt, desplaçant-nos al Santuari dedicat a aquesta mare de déu. A més de l'església, construïda al segle XVIII, també formen part del conjunt de l'espai sagrat l'edifici de l'hostatgeria i la Cova de la Troballa (on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la mare de déu al segle XIV). Les vistes des d'aquest balcó a 1.200 metres d'altitud són imperdibles, amb una postal única de tota la ciutat, la silueta de Montserrat al fons i l'embassament de la Baells a l'abast. De fet, el camí fins al Santuari, que transcorre per un bosc frondós, també compta amb d'altres espais molt recomanables de fer-hi aturada, com la Font Negra, el Mirador de la Figuerassa o l'església de Sant Pere de Madrona.
 

Portal de Santa Magdalena

Situat entre el carrer de Santa Magdalena i la plaça de Santa Magdalena, el nom d'aquest portal baixmedieval (l'únic que es conserva a la ciutat) no és cap sorpresa. De fet, la nomenclatura es deu a una capella que antigament s'ubicava en aquest indret dedicada a aquesta verge. Des de fa uns anys, però, la part superior del Portal de Santa Magdalena s'ha transformat i adaptat per acollir-hi un habitatge. La principal particularitat d'aquesta construcció és que les obertures que conformen el Portal són diferents a banda i banda: un arc de mig punt per un costat, i un arc rebaixat per l'altre. Tingui l'aspecte que tingui, el Portal dona pas a una petita plaça amb molt d'encant, referent al Barri Vell i durant les festes populars com La Patum, Els Elois o, més recentment, la Portal Attack.
 

Castell de Sant Ferran

El Castell de Sant Ferran presideix Berga (amb el permís de Queralt). S'estima que la fortificació va ser el nucli originari de la ciutat i, al llarg dels anys, va tenir un paper fonamental en la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió espanyola i les guerres carlines del segle XIX. La fortificació ha patit arranjaments amb el pas dels segles i especialment, va fer un canvi radical al seu pas a mans privades, que van donar pas a la construcció de residències particulars i un establiment turístic. L'any 1985, el Castell va anar a mans del Consell Comarcal del Berguedà. A més, per completar la visita des del punt de vista de la fortificació, també és recomanable fer passada per la Torre de la Petita, darrer vestigi a la serra de la Petita i que servia per fer guaita.
 

Sant Quirze de Pedret

La següent recomanació té trampa. I és que, malgrat que és de fàcil accés des de Berga, l'església romànica de Sant Quirze de Pedret està ubicada al municipi de Cercs. Sigui com sigui, és un d'aquells espais indispensable quan es visita la ciutat o la comarca. L'accés mateix ja és bucòlic, ja que el camí travessa el Pont de Pedret, un pont gòtic format per un gran arc apuntat i tres més de mig punt, irregulars i rebaixats, que fan d'aquesta construcció un element únic. A més, passa per sobre el riu Llobregat, el qual ofereix un espai de bany i oci perfecte per l'època estival. En tot cas, tornant a Sant Quirze de Pedret, al seu interior s'han reproduït les pintures murals que, avui dia, es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Com l'Orant de Pedret, icona de la pintura preromànica a Catalunya.
 

Convent de Sant Francesc

L'actual aspecte de l'església de Sant Francesc és fruit d'una reconstrucció inaugurada el 1962, en estil neogòtic. La primera fundació franciscana a la ciutat, però, data de 1239. Des de la seva reconstrucció, l'espai va ser seu, durant molts anys, d'una escola de formació professional, aprofitant les dependències del convent. Ara, està cedit a l'Ajuntament de Berga per part dels franciscans, i s'hi ha ubicat el Museu de la Patum, un equipament imperdible per tal de gaudir i descobrir la festa més enllà del Corpus. Així mateix, la planta baixa del convent també acull altres mostres temporals i el claustre sol donar lloc a presentacions i celebracions diverses.
 

Molí de la Sal

Al bell mig de la ciutat de Berga se situa el Molí de la Sal que, com es mostra a la seva mateixa façana, va ser construit l'any 1651 (tot i que es creu que ja podia haver estat alçat amb anterioritat). La construcció manté l'estructura original a tres vents, fent cantonada entre la placeta Ciutat, la plaça Maragall i el carrer dels Àngels. Abans de molí de sal, d'on va prendre el nom, va servir de molí fariner i xocolater. Així, tot i que avui dia el seu aspecte no disti del d'un edifici d'habitatges, al seu interior i a la part posterior es conserven elements que fan de testimoni de la seva funció original. Sigui com sigui, la seva estructura exterior és prou atractiva com per ser part d'un recorregut pel centre de la ciutat. De fet, aquest edifici és un dels dotze edificis singulars de Berga que il·lustren un calendari amb aquest fil conductor, on també s'hi poden trobar els Jutjats Vells, Can Gironella, l'Ajuntament de Berga o la Casa de Correus.
 

Antic Hospital

L'edifici de l'antic Hospital Sant Bernabé (també conegut com Hospital Vell) es troba a la plaça Doctor Saló. Va ser fundat a inicis del segle XIV com a hospital de pobres, i va operar fins el 1981, quan el centre es va traslladar a les instal·lacions actuals. L'edifici acull les seus de diferents entitats de la ciutat i la comarca i, fins fa no gaire, també era la seu del Museu de la Patum (ara és al Convent de Sant Francesc). A més, a la planta baixa, s'hi ubiquen les dependències de la Policia Local. I, per què és un punt d'interès a la ciutat? Pel mural de La Patum, obra de Joan Casals, s'hi va instal·lar el 1992. Fet amb ceràmica, s'hi representen totes les comparses de la festa berguedana, i pot ser un altre tast més enllà del Corpus.
 

Els safareigs

Berga conserva tres safareigs que, fins fa no tant de temps, s'utilitzaven de forma recurrent. Es tracta del de la Gratella (carrer Callissot de la Gratella), el del Lledó (passeig del Lledó) i el de la Pietat (carrer de la Pietat). El darrer és el més antic de tots, d'època medieval. L'Ajuntament els va restaurar fa uns anys per tal que locals i visitants poguessin entendre una mica més com era la vida quotidiana de Berga uns anys enrere. 
 

Parc del Lledó

El Parc del Lledó és el més gran de Berga (té una extensió aproximada de tres hectàrees). A banda d'un extens jardí, el parc destaca pel seu auditori en forma d'amfiteatre a l'aire lliure que permet acollir actuacions i actes de diversa tipologia. La darrera gran remodelació es va fer el 1983, recuperant elements característics com la font i els pilars de l'entrada. Ara bé, al parc també s'han anat fent altres millores com la instal·lació d'un skatepark. Sens dubte, el Parc del Lledó és una aposta infal·lible per tots aquells que busquin calma i un passeig agradable.
 

Sant Bartomeu de la Valldan

Aquesta petita església (té una sola nau) està al peu del camí ral de Cardona, que uneix Berga i Avià. Es tracta d'un recorregut apte per a tothom i força popular entre els locals. L'església de Sant Bartomeu de la Valldan és romànica i data del segle XIII, tot i que s'hi van fer reformes significatives als segles XVI al XVIII. La darrera intervenció va ser el 1965, que es va restaurar i es va ampliar amb un campanar fet de maons, fàcilment reconeixible a la vista. D'aquesta capella també en destaca l'arc doble de mig punt adovellat que presideix la porta d'accés.