El Berguedà ja té a punt el Pla Estratègic d'Economia Social i Solidària (ESS), el document que recull les pautes per al desplegament d'aquest model econòmic centrat en el bé comú per sobre de l'enriquiment individual i que, per tant, democratitza la capacitat econòmica de la comarca. El treball s'ha liderat des de la Taula Estratègica d'ESS al Berguedà, a més de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, i ha permès definir 10 reptes estratègics i 63 accions per desenvolupar al quinquenni entre 2025 i 2030.
"És un moment important per l'economia social i solidària a casa nostra perquè hem endreçat el sector i tenim un itinerari", ha posat en relleu el president de l'ADB, Sebastià Prat, fent referència a la tasca desenvolupada els darrers mesos i que, segons la coordinadora de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Laura Muixí, ha permès "articular el projecte posant a disposició els recursos necessaris i treballant amb els agents del Berguedà". D'aquesta manera, la posada en comú de tots els punts de vista ha facilitat un llistat de 10 reptes estratègics per enfrontar comarcalment i que principalment tenen a veure amb les característiques socials i territorials del Berguedà.
Segons el Pla Estratègic, els 10 reptes principals són: retenir el talent i professionals joves un cop han culminat els seus estudis; incidir en la bretxa de gènere actuant en l'atur femení; facilitar el relleu generacional per garantir la continuïtat de projectes en una demografia envellida; revitalitzar els locals comercials buits per al desenvolupament econòmic de proximitat; promoure la producció de productes de proximitat i models de consum més sostenibles; propiciar la contractació pública per als projectes cooperatius i de l'àmbit de l'ESS; millorar les comunicacions amb una mobilitat més eficient; impactar positivament divulgant l'economia circular i la transició energètica; donar suport econòmic per consolidar els projectes d'ESS; i intervenir en la crisi de l'habitatge.
En aquesta línia, Prat ha confirmat que les primeres accions entre la seixantena que s'impulsaran es fonamenten en tres eixos principals. D'una banda, es planteja l'enfortiment de l'ESS, amb un acompanyament actiu de la xarxa que permeti créixer i consolidar-se les iniciatives, la creació d'una guia formativa a les organitzacions, la generació d'interlocució entre productors agraris locals i els consumidors, i la inclusió de produccions culturals i artístiques provinents del teixit al circuit habitual. La segona fita és la divulgació més enllà dels agents implicats, generant espais plurals on el teixit pugui intervenir de forma equitativa, apropant-lo a centres educatius i creant un segell de valors de l'ESS al Berguedà. La darrera línia d'acció pretén fomentar la intercomunicació entre els actors de l'ESS i l'administració per fer-lo més resilient, per exemple, creant un registre d'entitats i serveis implicats, l'impuls de formacions sobre licitacions i la inclusió de clàusules socials i ambientals en la contractació pública de les administracions socials.
Acte obert a la ciutadania
Les bases i el full de ruta del Pla Estratègic d'Economia Social i Solidària del Berguedà s'han fet públics en una jornada a la Sala Casino de Berga. La benvinguda ha estat a càrrec del primer tinent d'alcalde de Berga, Aleix Serra, donant pas a la introducció amb Laura Muixí i Sebastià Prat, a més de dos membres de L'Arada Creativitat Social, Ferran Canudas i Alba Camps. L'activitat central ha estat la taula rodona titulada Economia arrelada al territori, moderada per Carla Escarrà (Llibreria La Lluerna), amb la participació de Vanesa Freixa (activista rural), Gerard Quer (Ramaders de muntanya), Anna Borràs (Cal Blanxart) i Isaac Peraire (Cuidem Lluçanès). Els ponents han compartit experiències i reflexions sobre el paper de l'ESS en àmbits com el relleu generacional, el repoblament rural i la sobirania alimentària.
Com a cloenda, la jornada va comptar amb la presència del Govern, a través de la intervenció del director general d'Economia Social i Solidària i Cooperativisme, David Bonvehí. En declaracions amb la premsa, Bonvehí ha afirmat el suport de la Generalitat de Catalunya cap a la nova planificació berguedana al·legant tres raons principals. En primer lloc, per l'avenç en la tramitació de l'Avantprojecte de llei de l'economia social i solidària de Catalunya, i la referència que pot suposar el Berguedà "endreçant el sector". D'altra banda, Bonvehí també ha posat en relleu la trajectòria consolidada de l'economia social a la comarca, a través de les iniciatives del tercer sector i de l'impuls de "projectes cooperatius que agafen força". Finalment, ha posat l'accent en la qualitat d'igualtat i equitat que implica donar corda a un model d'economia "feta i pensada per la gent que viu al territori".