Arrenca el treball per a l'elaboració i redacció del Pla Estratègic d'Economia Social i Solidària al Berguedà 2024-2030. L'encarregada de fer-lo realitat serà la cooperativa berguedana L'Arada, escollida per part de la Taula d'Entitats de l'Economia Social i Solidària del Berguedà, òrgan que fa bategar la iniciativa i a través del qual es vertebra l'acció. Sis associacions, dues fundacions, una empresa d'inserció, sis cooperatives i quatre administracions formen part de la xarxa que farà realitat aquest nou sistema socioeconòmic a la comarca, que segons destaquen els impulsors, "treballa pel bé comú per sobre del profit individual".
Entre aquest setembre i fins a final d'any, L'Arada liderarà quatre sessions participatives que serviran per elaborar una base comuna per començar a teixir el Pla, definir els reptes comarcals que es volen abordar, establir les accions concretes que conformaran el document i lligar un cronograma per a la realització de les diferents mesures. Així ho ha compartit per part de la cooperativa Ferran Canudas, qui ha confirmat que el darrer pas de la logística prèvia a la posada en marxa de l'engranatge serà la redacció del programa definitiu, el qual servirà de document marc sobre el qual guiar els moviments de la xarxa d'entitats i la Taula.
A grans trets, els primers objectius de l'estratègia seran consolidar i enfortir el moviment. Aquesta voluntat suposa, segons Canudas, un compromís per impulsar l'economia social i solidària de la comarca, fomentar les relacions i la interacció entre els seus membres, i divulgar aquest model socioeconòmic entre el conjunt de la societat, més enllà de la redacció del full de ruta esmentat. Fins al moment, el treball ha consistit a definir els actors de l'estratègia, fer les primeres diagnosis i presentar públicament el projecte.
Les persones per sobre del benefici
I, a què fa referència l'economia social i solidària? En paraules del vicepresident de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, Sebastià Prat, consisteix en "una forma diferent de fer economia, que situa les persones al mig, per sobre del benefici". En efecte, els impulsors de la iniciativa assenyalen que aquest model "treballa pel bé comú" i que respon a la naturalesa d'organismes com les cooperatives, les fundacions, les associacions o els projectes comunitaris que tenen en compte aspectes com "la sostenibilitat social, econòmica i ambiental". És a dir, que la defineixen un model econòmic més sostenible, ètic i equitatiu.
Els membres d'aquesta nova xarxa per a l'economia social i solidària a la comarca destaquen que, al Berguedà, existeixen des de fa anys "nombroses experiències exitoses", les quals demostren "el potencial per generar solucions transformadores". A més, també posen en relleu els més de dos anys previs de relació i enllaçament del teixit comunitari amb les administracions per fer realitat "l'espai estable de col·laboració" que ara es consolida en una estratègia comuna. "El Berguedà viu un context de molt bullici en l'economia social i solidària", ha declarat Laura Muixí, de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
Per part de les entitats, es llegeix aquest espai com "una oportunitat per fer xarxa". Així ho ha valorat des de Cal Blanxart Mònica Garcia, que ha incidit que des de la cooperativa d'habitatge de la capital els ha semblat una bona ocasió per "aprofitar el paraigua institucional per agafar força" i ha destacat que la Taula i tots els òrgans que despengen del pla estratègic serveixen per "tenir un altre lloc des d'on actuar i fer-ho conjuntament". En una línia similar, Jaume Grau, de Vidàlia, ha valorat que el teixit conformat d'economia social i solidària permet "contribuir des de la realitat local" i fer pinya per "enfortir-nos nosaltres i reforçar a la vegada altres iniciatives". Tot i això, ha demandat que aquest engranatge requereix recursos i capacitat per tal que tiri endavant i "no sigui només un paper".
D'aquesta manera, el treball es divideix actualment en tres grups principals: l'estratègic, ubicat en la mateixa Taula d'Entitats de l'Economia Social i Solidària del Berguedà; de contrast, format per entitats amb un "paper estratègic per al desenvolupament de la comarca"; i el motor, amb una representació fixa de les administracions, les entitats i L'Arada com a executor del pla, amb la tasca de seguiment del projecte. Els membres d'aquesta xarxa, són: Agència de Desenvolupament del Berguedà, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Banc del Temps, Fundació Horitzó del Berguedà, Consell Comarcal del Berguedà, L'Arada, Fundació La Llar, Ramaders de Muntanya del Berguedà, Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central, Delícies del Berguedà, Associació BerguedArt, Cal Blanxart, Fil a l'agulla, La Vidalenca, Cal Faneca, Associació Col·lectiu pel Decreixement, Agència Newus, Grup Sobiranies Berguedà, i Ateneu feminista La Pastora.