Cal Marçal és una de les colònies tèxtils que hi ha al llarg del riu Llobregat i forma part del municipi de Puig-reig. Data de 1870 i, a diferència d'altres espais similars, s'ha mantingut en mans de la mateixa família des del 1920, els Viladomiu. En aquest nucli sempre hi ha hagut vida. Dels 82 pisos que hi ha, la meitat estan habitats, i també hi ha activitat econòmica i empresarial en el 80% dels espais fabrils. Pròximament, la colònia farà un pas endavant, amb la inversió de 2,5 milions d'euros per rehabilitar els habitatges i posar-los a la venda a preus assequibles.
La propietat ha resultat beneficiària d'un ajut dels fons europeus Next Generation per posar al dia el parc de pisos de Cal Marçal, actuant principalment en la renovació íntegra dels immobles i la millora de la seva eficiència energètica. Un cop acabats els treballs, es posaran a la venda a preus assequibles, donant prioritat a les famílies que actualment hi resideixen.
En concret, els actuals llogaters tindran prioritat per comprar-los, un total de 40 famílies. En la segona fase, es permetrà comprar habitatges a familiars dels actuals llogaters, i després, la família Viladomiu oferirà els immobles a extreballadors de la colònia amb opció també als seus fills i nets. Finalment, s'obriran les ofertes de les cases que quedin lliures a emprenedors del Berguedà, per incentivar també l'ocupació de les zones encara lliures de l'antiga fàbrica com a seus empresarials.
La vida a la colònia
Assumpció Oriols va néixer a Cal Marçal fa 94 anys i mai s'ha mogut d'aquí. A la colònia va anar a l'escola, va treballar a la fàbrica, va conèixer el seu marit i hi va tenir els fills. "Sempre hi he estat molt bé, mai he volgut marxar a viure a cap altre lloc", explica a l'ACN. És una situació similar a la de Josep Parera, regidor de Colònies de l'Ajuntament de Puig-reig, que va créixer a la colònia i, quan es va voler independitzar, els amos li van donar l'opció de llogar un pis. "L'he mantingut sempre. Fins fa 20 anys pagava 25 pessetes de lloguer pel pis, una pesseta per l'hort i una altra pel garatge", explica. Amb el temps, els preus s'han anat actualitzant, però continuen molt lluny de la mitjana actual: per un pis de 70 metres quadrats, es paga entre 140 i 150 euros. "Per mi és una sort enorme poder viure aquí", subratlla.
Cal Marçal també ha atret nouvinguts, com Pere Ferran, pintor i professor que hi va anar a parar fugint dels preus de Barcelona. "Viure aquí és com viure en un poble. Ens coneixem tots els veïns, i aquí hi ha molta vida", assenyala. Paga 180 euros al mes pel lloguer del pis i, tot i que mai s'havia plantejat tenir un habitatge de propietat, ara que els estan arreglant i els posaran en venda, creu que l'acabarà comprant. "Tal com estan les coses de l'habitatge, m'arriscaré", comparteix.
Des del consistori també creuen en la potencialitat de les colònies com a nuclis més enllà de l'habitabilitat: amb activitat econòmica i vida social. L'alcaldessa, Eva Serra, les veu com una "oportunitat amb possibilitats infinites". En aquest sentit, detalla que, amb set colònies industrials, Puig-reig és el municipi amb més equipaments d'aquest tipus a tot el món.
També dins del terme de Puig-reig hi ha altres projectes singulars pel que fa a l'habitatge. És el cas de Cal Vidal, on des de fa uns anys viuen diferents famílies joves amb un contracte de masoveria urbana. Ho han fet a través de la cooperativa Vidàlia, que ha signat un contracte per 75 anys amb la societat gestora de la colònia a canvi de rehabilitar els pisos i alguns locals com les antigues botigues o el bar.